El Tribunal Suprem, mantenint la inhabilitació d’alguns dirigents com Oriol Junqueras, ha actuat “amb voluntat de venjança”. Així ho ha denunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, poques hores després que l’alt tribunal espanyol hagi revisat les condemnes fruit de la reforma del Codi Penal. En una entrevista a RAC1, el cap del Govern ha defensat la modificació legislativa negociada amb el govern espanyol i ha atribuït el resultat d’avui a una “interpretació molt forçada” per part dels jutges. No obstant això, com també traslladen des d’ERC, ha confiat que aquesta decisió serà “corregida” des d’Europa.
El president Aragonès ha defensat la reforma del Codi Penal perquè l’Estat disposa de “totes les eines per a reprimir” i l’objectiu d’ERC era “reduir la capacitat de reprimir”. En aquest context ha situat la derogació del delicte de sedició, que ha caigut de la condemna. I en aquest sentit ha recomanat llegir la resolució, que “critica directament el que ha fet el Congrés”. Ara bé, el dirigent republicà també ha lamentat l’altra cara de la moneda: “Hem aconseguit acordar una modificació amb el govern espanyol, però no fem de jutges”. I ha reblat: “Hi ha una voluntat de venjança del Suprem, que ha vist com se li corregia la sentència primer amb els indults i després amb la reforma. Hi haurà una tercera correcció, la dels tribunals europeus”.
Preguntat sobre si Carme Forcadell podria tornar a fer política, un cop liquidada la inhabilitació que pesava damunt seu, Aragonès no ha aclarit res. Ha subratllat que l’expresidenta del Parlament ja ha recuperat la seva activitat al partit i que té les “portes obertes” a allò que vulgui. El president del Govern ha assegurat que el més important és poder “arribar a la totalitat” dels dirigents independentistes afectats.
La decisió del Suprem
La sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, ha revisat la condemna als independentistes catalans en funció de la reforma del Codi Penal (CP) pactada pel PSOE i Esquerra Republicana. La principal conclusió és que, seguint el mateix criteri de l’instructor Pablo Llarena, el Suprem condemna Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pels delictes de malversació i desobediència i els manté la inhabilitació fins al 2031. Ara bé, la sentència extingeix les penes d'inhabilitació contra Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Joaquim Forn i Carme Forcadell per la revisió de delictes. En la interlocutòria, Marchena rebutja els desordres públics agreujats perquè no els veu equiparables a l'anterior delicte de sedició i adverteix que el nou marc penal deixa impune intentar processos secessionistes en els quals no intervingui la violència o la intimidació.