El debat monogràfic sobre sequera i canvi climàtic ha constatat, de nou, les profundes diferències entre la visió del Govern i la de l’oposició sobre la gestió d’aquesta matèria. El moment actual és de màxima preocupació: els embassaments catalans es troben en mínims històrics i sis milions d'habitants que viuen en el sistema Ter-Llobregat ja es troben en fase d'emergència. Les restriccions han irritat la població de les ciutats, però també el camp, amb sonades manifestacions d'agricultors i ramaders durant les darreres setmanes. Mentrestant, cada setmana arriben anuncis sobre noves infraestructures per garantir aigua per al país (quan aquesta no ha d'arribar per vaixell). I enmig de tot aquest caos, el Parlament ha estat l'escenari escollit pels partits per encreuar les seves posicions al respecte i collar el Govern per la manca de solucions. Ja no n'hi ha prou amb mirar el cel.

El discurs d'Aragonès ha estat marcadament optimista. El president ha optat per tirar-se floretes i treure pit de la gestió de la sequera per part del seu executiu, contrastant les mesures que ha impulsat enfront de les dels predecessors. "En aquesta sequera, com a govern, ens ha tocat posar el país, fer la feina que estava per fer, després d'anys sense inversions per o bé endeutament o bé austeritat mal entesa", ha lamentat el president Aragonès. En la mateixa línia, ha aplaudit la quantitat d'infraestructures que s'estan posant marxa (fa dues setmanes, el Govern anunciava la intenció d'accelerar l’ampliació de la dessalinitzadora de Tordera i la construcció de la de Foix), subratllant també el "salt endavant inqüestionable" que s'ha fet per adaptar el país a una nova realitat climàtica durant l'actual legislatura. "S'estan pagant anys de sequera d'inversions i manca de previsió", ha conclòs.

L'oposició, però, s'ha aliat per desmuntar-li el discurs. Des de les files dels socialistes, Salvador Illa ha plantat cara a l'executiu exigint al president i al conseller "un punt més d'humilitat". "Si tan bé ho hem fet, per què som on som?", ha disparat des del faristol del Parlament. El líder del PSC i cap de l'oposició ha fet una crida perquè l'Agència Catalana de l'Aigua i el Govern que "es posin les piles d'una vegada per totes", ja que "no hi ha més remei que fer-ho". Illa s'ha encarregat de contraposar l'actuació de l'administració catalana amb la del govern espanyol, que ha fet "l'esforç" per garantir que Catalunya pugui comptar amb l'arribada d'aigua en vaixells provinents de la planta dessalinitzadora de Sagunt.

Per la seva banda, Junts ha reclamat al Govern un “canvi de rumb urgent en la governança” per combatre la sequera. El president del grup parlamentari dels juntaires, Albert Batet, ha exigit a l’executiu que “abandoni la confrontació per fomentar la cooperació entre administracions” i ha demandat “transparència” sobre el cost de l’aigua que pugui arribar en vaixells des de Sagunt, mesura que des del partit sostenen que serà insuficient. En aquesta línia, tant Batet com Salvador Vergés han retret al Govern que “esperi que la solució vingui de Madrid”: “Pateixen d’espanyolitis i pidolen a l’Estat”. Segons els juntaires, si la pagesia, l’aigua o les renovables fossin assignatures, l’executiu les hauria “suspès”.

Mentrestant, tant la CUP com els comuns han coincidit en el diagnòstic: la situació obliga a plantejar un “canvi de model”. Paral·lelament, ambdues formacions assenyalen que aquest nou model no pot passar per l’ampliació de l’aeroport del Prat, el Hard Rock o el Quart Cinturó. De fet, els anticapitalistes han anat més enllà i han demanat al grup de Jéssica Albiach que no doni suport als pressupostos del Govern si hi ha partides o compromisos per desenvolupar alguna d’aquestes tres grans infraestructures. Per últim, els dos grups han coincidit en demanar més restriccions per al sector turístic perquè troben “incongruent” que sectors com la pagesia o la indústria siguin els qui més les pateixin.

Una nova cimera de partits

Els partits han compartit una bateria de propostes amb el Govern. Ara bé, més enllà de concrecions, hi ha hagut una demanda compartida pels principals grups de l'oposició: tant PSC com Junts han demanat a Aragonès posar en marxa una nova cimera de partits sobre la sequera. Va ser l'últim dia de març del 2023 quan va celebrar-se la darrera trobada política d'aquesta magnitud, i que en aquella ocasió va acabar amb un sonat fracàs. Ara, gairebé un any després, la situació s'ha empitjorat marcadament, i és molt més urgent trobar respostes comunes que no agreugin la divisió política. El PSC ha proposat reunir de nou aquest espai de diàleg perquè falten "mecanismes més fluids per negociar", mentre que Junts l'ha reclamat per tal de treballar en una “solució nacional” a la sequera.