Coincidint amb el tercer aniversari de l'1 d'octubre, són molts els polítics catalans que han atès els mitjans de comunicació per recordar aquesta efemèride. Precisament, en paral·lel a l'entrevista amb el vicepresident Pere Aragonès a RAC1, n'hi havia una altra amb el president a l'exili Carles Puigdemont a TV3.

El periodista Jordi Basté li ha preguntat a Aragonès si no seria millor anar a l'una però l'interès mediàtic els reclama ser-hi a tot arreu, tal com ha destacat el líder d'Esquerra. I mirant en la perspectiva d'aquests tres darrers anys, admet: "L'1 d'octubre vam guanyar perquè no volien que se celebrés l'1 d'octubre. Després d'aquesta victòria no vam aconseguir més victòries".

Precisament, ha explicat que ahir va parlar amb Puigdemont en una conversa "que va durar uns minuts" i ha destacat que "en uns moments tan difícils és important fer les coses fàcils". Per això ha volgut tancar files sobre les desavinences amb Junts per Catalunya i ha posat el focus amb el PSC: "Amb els socialistes és impossible entendre'ns i JXCat no és l'enemic ni l'adversari, és el soci de govern, amb qui haurem de seguir fent la independència". Per això confia que les eleccions hauran d'afavorir repetir un govern independentista que pugui "sumar més forces com la CUP". Una idea que no convenç a l'Assemblea. En paral·lel a les seves declaracions, la presidenta Elisenda Paluzie lamentava a La 2 que només miraven pels interessos electorals.

Eleccions: el 7 o 14 de febrer

I parlant d'urnes, Aragonès ha confirmat el que tothom donava per fet: les eleccions seran el 7 o 14 de febrer i ha destacat que és important "fer-les coincidir amb un diumenge". Sobre els problemes o perills que pugui comportar celebrar-les en una situació de pandèmia derivada del coronavirus, el vicepresident no hi veu cap mena d'obstacle: "Si hem obert les escoles, hem de poder fer unes eleccions". I ha deixat intuir el seu programa electoral: despesa i més despesa per "evitar repetir l'anterior crisi" del 2008.

Des d'Esquerra es defensa "seguir contractant mestres" i incentivar l'economia. Sense confirmar que ell serà el candidat, tampoc ha negat l'evidència: "Qualsevol persona implicada políticament, fer un pas sempre és sentir-se honorat". I està convençut que Catalunya se seguirà "recuperant el 2021". 

La pancarta: ell ho hauria fet?

Hi ha respostes de sí i no com la de si el vicepresident Aragonès, en la mateixa situació del president Quim Torra, hagués despenjat la pancarta en el moment que li va notificar la JEC. En aquest cas, ha defugit del monosíl·lab per no concretar i deixar intuir que la reacció dels republicans potser no hagués estat exàctament la mateixa: "És una qüestió molt personal però hagués trobat la manera per seguir defensant la llibertat dels presos polítics". Malgrat tot, ha reiterat el màxim respecte per Torra i ha assegurat que no farà el discurs de Cap d'Any. 

El condicionant de la inhabilitació pesa sobre la taula de diàleg amb el PSOE. De fet, Aragonès admet que ni recorda l'última vegada que va parlar amb el president espanyol Pedro Sánchez i en cap cas, l'indult serà a canvi d'aprovar uns pressupostos estatals: "No anirem a fer una senyora Ayuso i un senyor Sánchez ple de banderes, no anem per la foto". La taula està estancada i cal replantejar-la respecte com estava: "D'entrada no hi ha el president Torra".

El primer objectiu: la pandèmia

"El president Torra s'ha estat preocupant cada dia per la vida dels ciutadans i és més important això que una pancarta". Amb aquesta declaració de principis, Aragonès exposa que l'anhel independentista haurà de trobar l'encaix en les polítiques de govern que ara prioritzen la salut de les persones.

Veient el que està passant a Madrid, ha denunciat la gestió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso de qui li recrimina la dura situació "dels veïns més desfavorits de Madrid" i "veure com se'ls està tractant". En la rivalitat amb la capital estatal, Aragonès conclou: "El que passa a Madrid si fos a Catalunya ens haguessin posat mesures però clar, allà hi ha el PP".