L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca podria haver-se convertit en una empenta per a l’extrema dreta espanyola, però ha acabat convertint-se en un mal de cap per a Vox. S’han produït divisions dins del partit des del retorn del magnat nord-americà a la Casa Blanca. I l’últim episodi, el dels aranzels, ho ha complicat tot encara més i ha submergit Santiago Abascal en un mar de contradiccions: ha de fer malabarismes per defensar el president dels Estats Units i alhora admetre que aquestes tarifes són negatives per a l’economia espanyola. Aquest posicionament comporta riscos, i és que ja s’han produït algunes fuites en aquest discurs per part de personalitats de Vox que sí que han defensat les mesures impulsades per Trump. Les contradiccions són tan grans que la formació s’ha vist obligada a difondre entre les seves files un ‘manual’ d’arguments sobre com posicionar-se en aquest afer.
La notícia de la setmana arribava el vespre d’aquest dimecres quan Donald Trump declarava des de Washington la guerra comercial al món i aplicava aranzels “recíprocs” del 20% a la Unió Europea i del 34% a la Xina. Les conseqüències han estat, de moment, desastroses: patacades generalitzades a les borses; tant a Wall Street com a l’Àsia i a Europa. Divendres l’Ibex-35 va tancar amb una caiguda pròxima al 6%, la pitjor des de la pandèmia del coronavirus. A l’estat espanyol les mirades es focalitzaven en el govern espanyol, a qui se li exigeixen solucions, i a Vox, a qui se li exigeixen explicacions com a família política de Trump.
El sindicat de Vox aplaudeix Trump i després corregeix
La primera relliscada per part de la formació d’extrema dreta va arribar dijous, quan feia escasses hores que Trump havia declarat la guerra aranzelària. El líder del sindicat de Vox ‘Solidaridad’, Jordi de la Fuente, va aplaudir el magnat nord-americà per haver fet l’anunci amb una “escenografia brutal”, envoltat de treballadors. En un esmorzar informatiu cobert per l’agència Europa Press, va assegurar que el president dels Estats Units “defensa la classe obrera” amb aquesta mesura proteccionista i va advocar per tancar files amb el nou inquilí de la Casa Blanca, a qui va titllar de “punky adorable”. En el seu discurs va assegurar que el seu sindicat defensa mesures proteccionistes del mateix tipus.
Hores més tard, en veure que el posicionament del partit és estar en contra d’aquests aranzels, el sindicat ultra es veia obligat a corregir. A través de Twitter (X), feia el següent contorsionisme discursiu: “Estem a favor que a Europa i a Espanya s'apliquin mesures com les que ha aplicat Trump; ens oposem al fet que apliqui aranzels a Espanya perquè defensem la nostra indústria i els nostres treballadors”.
Abascal, a favor de Trump però en contra dels aranzels
En els darrers dies, Santiago Abascal ha hagut de fer alguns malabarismes. Dimecres, abans que Donald Trump decretés la seva guerra aranzelària, va assegurar que “respecta i entén” que el president nord-americà impulsi aquestes mesures perquè “defensa els seus interessos”. L’endemà, a través d’un dels seus homes forts al Congrés dels Diputats, José María Figaredo, reconeixia que les tarifes eren “polítiques perjudicials per als espanyols i positives per als americans”. Aquest parlamentari insistia que la culpa no és pas del magnat americà, sinó dels màxims responsables d’Exteriors de l’estat espanyol i de la Comissió Europea per “no estar negociant amb els Estats Units”.
“Ni Sánchez, ni Feijóo ni Von der Leyen han defensat els interessos dels espanyols; ens arrosseguen a una guerra comercial suïcida”, deixava per escrit aquell mateix dia Abascal al seu compte de Twitter (X). El líder del PP ja li ha contestat, acusant-lo de “silenci connivent” i de no ser un vertader “patriota”. Al líder de Vox, a més, se li suma un problema. I és que ja fa gairebé un any que té un nou competidor en el carril de l’extrema dreta. Aquesta setmana el líder de ‘Se Acabó La Fiesta’, Alvise Pérez, l’acusava de “besar els peus” del magnat nord-americà. “Abascal calla sotmès a Trump”, deia el jove ultra.
Abascal s’empassa les seves pròpies paraules
El líder de Vox haurà d’assumir que en els pròxims anys li caldrà fer tombarelles discursives complicades de realitzar, o fins i tot haver-se d’empassar les seves pròpies paraules. Per exemple, a mitjans de març va assegurar que Itàlia no seria víctima dels aranzels americans perquè l’ultra Giorgia Meloni, a diferència de Pedro Sánchez “cau bé a Donald Trump”. Bé, doncs resulta que aquest país també és víctima d’aquestes tarifes del 20%. El govern italià apel·la des de dijous a una negociació amb els Estats Units per revertir la situació.
Davant de tantes contradiccions, el diari El País avançava aquest dijous que Vox va difondre un document intern perquè els membres del partit tinguessin clar quin és el seu argumentari si se’ls pregunta per la qüestió. El ‘manual’ apunta que el partit està en contra d’aquests aranzels perquè són nocius per l’economia espanyola. La formació, que té com a font de vots els sectors més castigats per aquesta guerra comercial, culpa de la situació “els buròcrates de Brussel·les", que són els autors del Pacte Verd Europeu i l’Agenda 2030; estratègies contràries, segons Vox, als interessos dels ramaders, agricultors i el teixit productiu del món rural.
Treva entre PSOE i PP davant dels aranzels de Trump
Encara que sembli sorprenent, PSOE i PP s’han fet carícies aquesta setmana davant la guerra aranzelària declarada per Donald Trump. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va reunir-se divendres amb els diversos grups parlamentaris per abordar aquesta qüestió, i els populars en van sortir satisfets, sense ànims de fer sang i amb plena voluntat col·laborativa i d’arribar a acords entre les dues grans forces polítiques d’Espanya.
L’única via de desgast a Sánchez que ha obert Feijóo és la de registrar al Congrés dels Diputats una llei per allargar la vida útil de les centrals nuclears a l’Estat, ara que la nova guerra comercial accentuarà el proteccionisme i la dependència dels recursos propis. El PP té el convenciment que pugui sumar els vots de Vox i també de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana a la seva iniciativa; i aprovar així una norma contrària a l’estratègia impulsada pel govern espanyol en matèria de transició energètica.