Joaquim Arenas i Samper (Mataró 1938) és mestre i pedagog, considerat un dels pares del model d'escola catalana. Arenas té una llarga carrera marcada pel seu compromís amb la promoció de la llengua catalana. Va ser director de l’equip pedagògic de la delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural i durant molts anys, entre el 1983 i el 2003, va ser responsable del Servei d’Ensenyament del Català, al Departament d'Ensenyament

Arenas és un pilar fonamental de la immersió lingüística a Catalunya, un model que, com recorda, ha estat reconegut internacionalment i el qual ara perilla per la sentència del Tribunal Suprem  que imposa que a les aules catalanes s'imparteixin un 25% de les hores lectives en castellà. Un cop judicial que se suma a la ja preocupant situació de la llengua catalana a les aules, on, com es va mostrar amb un estudi fa setmanes, el català només és la llengua vehicular per al 46% dels mestres. 

Quin impacte tindria l'aplicació d'aquesta sentència en el model d'immersió lingüística? 

La intervenció de la justícia en temes de pedagogia i didàctica és un disbarat. Aquesta sentència no s'ha d'aplicar perquè trenca el model d'escola catalana per a tots els nens. A més, per un aspecte molt greu i és que els drets individuals d'un pare i d'un nen de La Llagostera, que són els que ha provocat que sortís aquesta sentència, se sobreposen als drets col·lectius de la nació catalana i això és insostenible. La sentència parla d’un nen, un pare i una escola, però com a sentència del Tribunal Suprem crea jurisprudència. Dona peu que es pugui aplicar recurrentment. 

Si s’apliqués recurrentment, que considera que passaria? 

Crec que si s'apliqués trencaria el model educatiu de Catalunya. És el que volen. El govern espanyol i Espanya vol que s'enfonsi Catalunya i fa anys que dura la broma amb sentències, però si ens deixem aixafar ens aixafaran. L'Estat té tots els mitjans per fer-ho i ho ha demostrat més d'una vegada. El que volia la immersió —i ha aconseguit— és que els nens de Catalunya sortissin de l'escola amb dues llengües. 

És l'esperit amb què es va armar el projecte d’immersió lingüística, per fer consolidar la llengua catalana com un nexe per a tota la societat catalana? 

El projecte d'immersió lingüística fa de pont perquè els nens que no són catalanoparlants de família puguin introduir-se a l'escola catalana i el model educatiu. Ho hem de distingir. Sempre que es fa immersió lingüística, fem escola en català, però no sempre a l'escola en català es fa immersió lingüística. Ara, moltes escoles no ho fan. La immersió és una manera d'ensenyar llengües i aquí, a Catalunya, hi ha un programa, el millor i el més estès al món, d'immersió lingüística. Aquest any és el centenari de Joan Triadú, ell va dir: "Des de Ramon Llull fins als nostres dies, la millor cosa que ha pogut passar a la pedagogia catalana és la immersió lingüística". 

Qui ha de posar els mitjans perquè el català es faci servir ha de ser l'administració educativa.

El català a les aules ja estava malferit abans d'aquesta sentència. Les dades mostren que el 46% dels mestres fan servir el català com a llengua vehicular a les aules. Per què creu que s'ha arribat a aquesta situació? 

La immersió lingüística ha aconseguit que tots els nens surtin de l'escola sabent fer servir el català, però no estipulava que després d'aprendre'l l'usessin. Qui ha de posar els mitjans perquè el català es faci servir ha de ser l'administració educativa posant la supervisió, que és la inspecció, perquè el català s'utilitzi. Però la immersió s'utilitza per aprendre, no per usar. Evidentment que si se sap s'usa, però són aspectes diferents. 

Considera que és un símptoma més de la caiguda de l'ús del català en el conjunt de la societat catalana que es traspua en l'ús de la llengua a les aules? 

Les últimes estadístiques són desesperants, però també he de dir que: si una qüestió tan important com és la llengua en l'ensenyament i en la societat, que és la que defineix un poble, no es vetlla, si no s'urgeix el compliment, tot s'esfondra. Què ha passat? El 2005 es va suprimir el Servei d'Ensenyament del Català, que era la unitat administrativa encarregada de vetllar i fomentar l'ús del català a l'escola. Es va eliminar i va baixar l'ús en picat, perquè ni la inspecció actuava exigint l'aplicació de la normativa, ni les escoles rebien l'empenta ni el caliu per continuar una operació tan fantàstica com la que es va fer. La immersió lingüística i l'escola catalana, la Comissió Europea les va posar com a exemple a altres països. 

Per què creu que a partir del 2005 es comença a descuidar aquest model? 

Perquè es va pensar que tot ja estava fet. Es va pensar des de l'administració que tot ja estava fet, però això no era veritat. En pedagogia i en formació no hi ha mai res fet. El mestre ha de saber que treballa per a la persona, per al nen i per al poble. Per tant, si això no es feia, les coses es relaxen i es perden. 

Els jutges espanyols volen imposar 25 hores en castellà i, en canvi, el gran esforç dels diputats catalans és aconseguir un 6% de català en els pressupostos de l'Estat.

Què li sembla la resposta de l'administració quan s'han constatat les conseqüències d'aquesta relaxació de fa anys? 

El pla que ha anunciat el conseller Cambray és molt respectable, però no servirà de res si no imposen: primer, exigir el compliment de la llei; segon, inversió de pressupost; tercer, formació de professors; quart, incidència en els pares a les escoles i cinquè, fer agradable el català, posar-lo en els espais d'ús de la vida, on es mouen els nens. 

És a dir, que les institucions inverteixin recursos en la promoció de l'ús de la llengua en els espais d'oci i quotidians, especialment, entre els joves.  

Per tant, que ens diguin que a les sèries de Netflix es posarà el 6% en català és molt positiu, però és ridícul. Això a canvi de què? De 25 hores en castellà? Per una banda, els jutges espanyols volen imposar 25 hores en castellà i, en canvi, el gran esforç dels diputats catalans és aconseguir un 6% de català en els pressupostos de l'Estat. A més, l'obligació de l'Estat és defensar l'escola catalana, constitucionalment. Que es llegeixin bé la constitució, article 3 sobre les llengües de les autonomies. La constitució diu concretament que les realitats lingüístiques diferents de l’espanyol seran objecte de respecte i especial consideració, això no ho diuen del castellà. 

Vostè ha exposat cinc punts molt clars per revertir la situació del català, però en altres declaracions també ha reconegut que el context en què es van impulsar la immersió lingüística va ser "dolç".  

Primer de tot, el que ha d'haver-hi és convicció. Qui mana ha de tenir la convicció, no pot haver-hi mitges tintes, i en aquell moment hi havia convicció. A partir de l'any en què es va suprimir el servei d'ensenyament del català es va perdre l'alè, l'empenta pel català. Això no passa en cap país del món. La llengua d'un país és sempre sagrada. 

Però en aquests 20 anys d'or d'interès del català, es va mantenir això justament: interès. Tot aquest interès se l'han polit per la desídia, el no cuidar-se, la política.

Com va ser aquell moment de convicció comuna en què es va organitzar la immersió lingüística? 

Era l'esperit que va arrencar l'any 1983 amb la llei de normalització lingüística, en què es va plantejar que l'escola catalana tingués un projecte d'immersió perquè tots els nens de Catalunya tinguessin les mateixes eines i drets lingüístics. Tot aquest entusiasme que ha durat amb uns grans professionals es va mantenir fins a principis dels anys 2000. Però en aquests vint anys d'or d'interès del català, es va mantenir això justament: interès. Es va mantenir la lluita pel català. Tot aquest interès se l'han polit per la desídia, el no cuidar-se, la política. Però ho hem patit molt. 

Que alguns partits hagin situat l'escola catalana en mig del camp de batalla polític també deu haver estat una altra estocada a la llengua.

En aquest sentit hi ha sorpreses. El PSC mai va ser gaire partidari de la immersió lingüística, però la va acceptar. Des de l'any 2019 ja va començar a posar-ho en dubte. Hi ha una política que ha afluixat. És a dir, mentre hi ha partits de dretes com Vox i Ciutadans, que van néixer especialment per acabar amb el català, el PP no va estar mai del tot a favor, però ho seguia de manera moderada, després ho han dut a l'extrem. 

Saben que si la llengua no desapareix de la vigència social, dels àmbits educatius i culturals, no podran desfer Catalunya. 

Per què considera vostè que es posa la llengua en el punt de mira? 

Perquè volen enfonsar la nació catalana. Saben que si la llengua no desapareix de la vigència social, dels àmbits educatius i culturals, no podran desfer Catalunya. 

N'hem comentat algunes, però qui considera que és la principal trava del model educatiu actual?

La ingerència de la justícia en l'educació és fatal. Això no va enlloc perquè atemoreix la gent, fa dubtar. Sortosament, el conseller Cambray ha demanat que ningú faci un pas enrere, però segueix havent-hi una sentència i això dona jurisprudència. És més difícil que la gent s'entusiasmi. 

Creu que hi haurà una forta resposta en defensa de l'escola catalana per part de la societat civil i la comunitat educativa? 

Espero que sí. Això és una vexació, que un mestre vagi a treballar, faci un projecte lingüístic i que arribi un jutge i es posi a fer de pedagog, és intolerable, però a Espanya pot passar de tot. 

Considera que som a temps?

Sí, perquè el català és una llengua que, malgrat els embats i les invectives, ha aguantat consistent. Encara que de moment només la tingui per llengua habitual el 31%, que ha passat ja el llindar de perill de desaparició, crec que frenarem aquesta tendència i ens en sortirem. Però tindrem dificultats perquè l'Estat espanyol és el nostre gran enemic.

 

 

Imatge principal: Joaquim Arenas, professors i pedagog, és considerat un dels pares de l'Escola Catalana / Cedida