Una decisió tècnica i “col·legiada”. L’exconseller de Salut Josep Maria Argimon s'ha desmarcat davant del jutge de la decisió del Govern de suspendre la vacunació contra el COVID-19 dels policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya i ha al·legat que el calendari d'immunització no era responsabilitat seva, segons han informat fonts jurídiques aquest dijous en acabar les declaracions. Argimon, que era secretari de Salut Pública durant la pandèmia, ha declarat com a investigat pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors davant del titular del jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, i després d’ell ho ha fet Marc Ramentol, ex secretari general del Departament de Salut, que també és acusat pels sindicats de policies i guàrdies civils JUCIL, JUPOL, SPP i AEGC, pel retard en la vacunació d'agents d'aquests cossos destinats a Catalunya, entre febrer i març de 2021.
En l’interrogatori, el magistrat ha estat incisiu amb Ramentol i Argimon per aclarir qui va donar l’ordre de paralitzar la vacunació als agents espanyols. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en un procediment contenciós, va ordenar al Govern que vacunés de forma “immediata” els agents dels cossos policials espanyols, que havien denunciat aquesta aturada, i que s’arribés a la mateixa proporció que la del cos dels Mossos d’Esquadra. Al final, tots els agents destinats a Catalunya van ser vacunats. El procediment contenciós va derivar en una causa penal, ja que els sindicats policials van presentar una querella inicialment contra la llavors consellera de Salut Alba Vergés, i el seu equip. El TSJC no va veure suficients indicis per investigar Vergés per aquests fets, però va convidar els querellants a denunciar als càrrecs inferiors per aclarir responsabilitats.
La Fiscalia no hi era en les declaracions
Cap representant de la Fiscalia ha comparegut a les declaracions dels dos excàrrecs del Govern, que s’han negat a respondre a les preguntes de l’acusació dels sindicats policials. El jutge també ha escoltat la declaració, com a testimonis, d’un tinent de la Guàrdia Civil i un inspector de la Policia espanyola, responsable del personal dels dos cossos. En les respectives declaracions, ni Ramentol ni Argimon no han aclarit qui va donar l’ordre d’aturar la vacunació als policies i s’han referit que va ser una decisió “tècnica, científica i col·legida”.
Per la crisi de la Covid-19 es van crear diferents comitès i grups per gestionar i aturar la pandèmia, i el magistrat ha preguntat quines persones formaven part d’aquest òrgan. Argimon, que mesos després va assumir la conselleria de Salut, ha indicat al jutge que no era responsabilitat seva, ja que ell s’encarregava que les vacunes arribessin a Catalunya. Ha afegit, però, que no hauria detingut la- vacunació, si fos competència seva.
Per la seva part, Ramentol ha insistit en el fet que va ser una decisió “tècnica i col·legiada”, i que va haver-hi un endarreriment en l’inici de la vacunació perquè la subdelegació del govern espanyol no facilitava les llistes dels agents que havien de ser vacunats. Finalment, per facilitar la seva vacunació, Salut va adaptar distints punts més propers a les casernes de la Guardia Civil, repartides pel país, segons han explicat fonts judicials.
Pel que fa als testimonis de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola han assegurat que tenien com a interlocutor el llavors director de Serveis de Salut Francesc Xavier Rodríguez i que aquest els va donar fins a tres explicacions dels diferents endarreriments: problemes administratius, falta de dosis i paralització de la vacunació amb Astra Zeneca als menors de 60 anys per possibles efectes secundaris.
Altres investigats en la causa
El magistrat Fernando Criado ja va interrogar com a investigats Carmen Cabezas, actual secretària de Salut Pública i aleshores subdirectora general de Promoció de Salut; Sara Manjón, directora d'Organitzacions i Professionals del CatSalut; Xavier Rodríguez, director de Serveis del Departament; i Adrià Comella, director del CatSalut. En la seva declaració, el 22 de juliol passat, els alts càrrecs van al·legar que cap d’ells tenia competències per decidir quin grup o col·lectiu s’havia de vacunar en cada moment, ja que només els corresponien labors executives, organitzatives i de logística, segons fonts judicials. Per ara, no s’han demanat més declaracions.