Davant l’ofensiva de velles glòries, el PSOE insisteix a buscar motius per a justificar els indults als presos polítics independentistes. I també a explicar-se internament. Prova d’això és l’argumentari intern que ha fet arribar als seus càrrecs, al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Consta de quatre apartats i una vintena de punts. En línies generals, subratlla que es tracta d’un “problema polític” que no es pot resoldre “penalment” i que la majoria absoluta del Congrés dels Diputats hi dona suport. El document també avisa que és una solució perquè no es tornin a repetir esdeveniments com els de la tardor del 2017.

El primer apartat es titula “el perquè dels indults”. L’argumentari sosté que la mesura de gràcia, en cas de concedir-se, “és en defensa de l’interès general i buscant el millor per a Espanya”. En aquest sentit, remarca paraules com “concòrdia”, “diàleg” o “entesa”, que són els “principis i valors que guiaran la decisió” del govern espanyol. El document apunta que aquesta decisió “pot ajudar a allò que tots volem: normalitzar la convivència aentre Catalunya i la resta d’Espanya, recuperant el diàleg i fent que l’independentisme perdi força”.

Per altra banda, l’argumentari intern del PSOE sosté, com ha defensat La Moncloa, que “a un problema de naturalesa política no podem donar-hi solucions penals, perquè aquest país no només es manté cohesionat a base de lleis, sinó també amb la superació de conflictes”.  Des de Ferraz remarquen que “si el PSOE té 140 anys d’història, és perquè ha sabut prendre les decisions importants en els moments fonamentals”. I apuntalen la legitimitat dels indults: “No només ho demanda la majoria del poble català sinó que hi dona suport la majoria absoluta dels partits amb representació al Congrés”.

El segon apartat es titula “nou temps a Catalunya”, des d’on remarca l’aposta pel diàleg i no “per la venjança ni la revenja” i per aprendre dels errors del passat. “La democràcia ha de tenir la iniciativa. O potser volem tornar als esdeveniments de 2017?”, es pregunta l’argumentari. “El que va passar aquell any va ser terrible i no es pot tornar a repetir. No queda altra alternativa que el diàleg”, afegeix. En la mateixa línia, sosté que, quan es governa s’han de prendre “decisions que poden semblar difícils” però cal ser “valent” per a executar-les en benefici de la societat. “El govern té l’obligació de mirar a llarg termini”, rebla.

“No podem mirar no fer res i esperar que el conflicte es resolgui sol”, apunta l’argumentari de Ferraz. “Mentre altres busquen treure el major rèdit electoral possible a aquesta situació, nosaltres volem tancar aquest capítol de la nostra història i continuar cap endavant”, assegura el document.

Respecte pel Suprem

El tercer apartat porta per títol “divisió de poders”, després de l’informe demolidor en contra del Tribunal Suprem. Es limita a assenyalar “respecte pel criteri” de l’alt tribunal, però al mateix temps recorda que “és el govern qui té la potestat d’atorgar o denegar un indult”. També remarca que aquests informes “no són vinculants”, com s’ha vingut assenyalant des de La Moncloa des que es va fer públic el veredicte de Marchena. La decisió que es prengui, conclou sobre això, es farà “amb totes les garanties legals com ha fet sempre” el govern central.

Finalment, l’últim apartat té nom inequívoc: “Partit Popular”. L’argumentari responsabilitza Gènova tant del “clima de venjança” arran dels indults com del que va passar el 2017 a Catalunya. Per això també hauria de ser “part de la solució”. Recorden com el referèndum de l’1-O i la DUI van tenir lloc durant el govern de Mariano Rajoy. I reclamen la mateixa “lleialtat” que va tenir el PSOE quan es va aprovar el 155: “El que espera aquest govern és aquesta mateixa lleialtat per part del PP i del seu líder, Pablo Casado, ja no amb el govern, sinó amb l’Estat”.