"Les intervencions telefòniques són l'única manera d'evitar una secessió a Espanya". Aquestes són les paraules que va fer servir el magistrat del Tribunal Suprem que és responsable del control judicial del CNI per justificar la intervenció de les comunicacions de 18 persones de l'entorn independentista. Aquestes intervencions es van realitzar en un moment clau per a l'independentisme, l'octubre de 2019, quan es va conèixer la sentència del judici al procés. Segons afirma El Mundo, entre aquests 18 espiats hi havia el president del Govern, Pere Aragonès (que aleshores era vicepresident i conseller d'Economia), i també persones de l'entorn proper del president a l'exili i eurodiputat Carles Puigdemont. Segons el citat diari, aquestes autoritzacions judicials per espiar telèfons mòbils es van explicar als portaveus dels grups parlamentaris a la comissió de secrets de la setmana passada, quan Paz Esteban encara era directora del CNI.
Els arguments judicials
Segons ha pogut saber El Mundo, les interlocutòries judicials que autoritzaven les escoltes contenien raonaments com: "la necessitat de tallar un nou intent d'atemptar contra la unitat nacional" o "la intenció dels investigats de desprestigiar Espanya promovent activitats delictives". Aquestes són les excuses que van permetre l'espionatge, a més d'altres arguments personalitzats on es detallen suposats delictes comesos pels investigats. En totes les interlocutòries s'explica que la mesura presa per combatre l'independentisme és "la intervenció dels telèfons mòbils" dels dirigents independentistes i el seu entorn directe. Ara bé, les resolucions no especifiquen en cap moment que la infecció dels mòbils es faci amb Pegasus.
La setmana passada la ja exdirectora del CNI Paz Esteban va comparèixer a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés, però va prohibir expressament als diputats presents obtenir imatges de les interlocutòries judicials dictades pel magistrat de la Sala Tercera Pablo Lucas. A més, Esteban va negar estar implicada en la intervenció de la seixantena de telèfons de dirigents independentistes amb Pegasus tal com ha afirmat CitizenLab. Esteban sí que va admetre que els serveis secrets espanyols tenen Pegasus al seu poder però va afegir que "no és l'únic servei estatal" que el té sota el seu poder al mateix temps que va defensar la legalitat de l'actuació duta a terme sota el seu mandat.
Relacions congelades
L'espionatge amb Pegasus ha comportat una sèries de conseqüències com l'aprovació per part del Parlament de "congelar totes les relacions institucionals" amb l'executiu espanyol i que el Govern mantingui aquesta estratègia davant l'escàndol del CatalanGate. A l'espera que el president espanyol Pedro Sánchez concreti una data per al cara a cara amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el ple ha donat llum verda al punt d'una moció de Junts que avala aturar les relacions amb Madrid. A part dels socis de Govern, també hi ha donat suport la CUP. En canvi, PSC-Units, Cs, CatECP i PP ho han fet en contra.
La cambra també ha demanat la creació d'un "servei d'atenció a les víctimes d'espionatge digital il·legal", a part de l'assessorament jurídic i l'acompanyament que ja va prometre la Generalitat. Els comuns han donat suport a aquesta petició, però s'han abstingut en la votació d'un altre punt que demana al Govern "col·laborar amb les institucions europees facilitant tota la informació que disposi sobre el CatalanGate per efectuar les investigacions que es duguin a terme". Aquest punt ha tirat endavant amb els vots d'ERC, Junts i la CUP. La moció aprovada aquest dijous reitera que el Govern ha de reclamar "totes les explicacions" a Sánchez sobre l'espionatge i "exigir la constitució d'una comissió d'investigació a les Corts espanyoles per esclarir tot el que ha succeït i que s'assumeixin responsabilitats polítiques".