Un dels canvis més notables detectats en els editorials de la premsa madrilenya és el reconeixement que Catalunya és el principal problema d'Espanya ara mateix. Fins a finals de l'any passat, aquest consens no existia. En general, els pronunciaments dels mèdia madrilenys tendien a tractar el "desafío catalán" confós com un problema més entre molts altres.
Aquest canvi de valoració va venir acompanyat de crides al diàleg, a la concòrdia, al seny. Era una visió alineada amb la que volia promoure el nou govern espanyol amb l'anomenada "operación diálogo". A mesura que l'any avançava i tot plegat no es concretava en res, els editorials d'aquests diaris s'han escalfat progressivament, tot i incorporant arguments cada cop més forts per a desacreditar el procés, el referèndum, l'independentisme i els seus líders.
Les idees que sostenen aquests editorials són rellevants perquè expliquen i qualifiquen el moment polític català a Espanya i condicionen la visió que se'n té fora de Catalunya. Des de l'1 de gener del 2017, aquests són els arguments que es fan servir:
- És una conspiració de les elits catalanes per a mantenir la seva posició de poder sobre els ciutadans. Una variant freqüent diu que és una eina per a tapar la corrupció a Catalunya, especialment de de la família Pujol Ferrusola.
- "Espanya ens roba" és el lema que encara es fa servir per enganyar els bons catalans. El dèficit fiscal no existeix.
- Mai ha existit Catalunya fora del projecte unitari espanyol. La direcció de la història és la unitat d'Espanya.
- Catalunya mai havia viscut un període més pacífic, amb més benestar i més autogovern en tota la seva història que els anys en que ha estat una comunitat autònoma d'Espanya.
- El referèndum (i la independència, evidentment) és un projecte totalitari, fora de la constitució, estrany a les lleis i a les més elementals regles de l’estat de dret.
- Els referèndums són un instrument típic de les dictadures per sotmetre les persones. Cap estat seriós del món reconeix el dret a decidir o a l'autodeterminació ni tampoc convoca referèndums.
- Promoure el referèndum és un populisme degradat, el mateix que ha motivat els britànics a votar el Brèxit o el que inspira la política de Trump.
- Els catalans estan dividits en dos pel referèndum i cal protegir els drets de la meitat de la població que vol romandre a Espanya.
- El secessionisme va de baixa: totes les enquestes ho assenyalen.
- La Unió Europea ni les seves autoritats i càrrecs no fan cas als secessionistes. Una variant diu que Brussel·les calla davant del desafiament català i el considera "un problema intern" d'Espanya.
- A causa de la seva obsessió amb el referèndum, el Govern català no governa, és irresponsable, és incompetent. Només els preocupa la secessió i no el foment de l’ocupació, el benestar de les persones, el bon funcionament dels serveis públics, etcètera.
- La Generalitat no es vol implicar en la governació d’Espanya i perjudica als seus ciutadans. La prova: no va assistir a la Conferència de Presidents autonòmics.
- Els independentistes amaguen els seus plans als ciutadans i preparen clandestinament la legislació de la Catalunya independent.
- Adoctrinen la població —especialment els nens—, la manipulen emocionalment i polititzen tota la vida pública i les manifestacions populars.
- Un dels objectius bàsics del programa secessionista és anul·lar el castellà a Catalunya.
- Els partidaris del referèndum —i encara més els favorables a la secessió— són uns rústics provincians i antimoderns, uns mesquins insolidaris i sectaris.
- Els dirigents polítics que promouen en referèndum estan bojos, deliren.
- La Generalitat i els líders independentistes rebutgen qualsevol diàleg amb les institucions de l'Estat espanyol, malgrat els esforços del govern de Madrid.
Foto: Oficials de la Bateria Tidball de l'exèrcit unionista a la Guerra de Secessió dels EUA, 1862.