Francina Armengol ha complert aquest dimecres l'exigència de Junts per Catalunya per fer-la presidenta del Congrés dels Diputats: normalitzar l'ús del català a les Corts espanyoles. Així, els grups parlamentaris de PSOE, Sumar, Esquerra Republicana, Bildu, PNB i BNG han registrat la reforma del reglament del Congrés dels diputats que permet parlar-hi totes les llengües cooficials als respectius territoris amb el castellà. És a dir, poder-hi parlar català, basc i gallec i utilitzar també aquests tres idiomes en els documents. La proposta, però, no compta amb la firma de Junts per Catalunya. Ara bé, sí que s'hi han incorporat els canvis exigits per la formació capitanejada per Míriam Nogueras. Cal recordar, també, que ERC va estar convençuda de votar a favor de la presidència d'Armengol quan es va pactar poder parlar català al Congrés i incloure l'oficialitat d'aquesta llengua a les institucions europees. 

 

Junts no signa la proposta del reglament per incorporar l’ús del català al Congrés tot i que el seu vot està garantit, ja que s’hi han introduït en aquesta reforma les seves exigències, entre les quals la incorporació de l’ús del català en l’apartat de drets dels diputats, amb la qual cosa es farà en un pla d’igualtat amb el castellà. Amb tot, els diputats de Junts eviten la imatge de la seva presència en un bloc ja compacte i consolidat al voltant d’una majoria encapçalada pel PSOE. "No signem el text perquè no formem part de cap bloc, ni som socis de ningú", ha argumentat Junts.

El partit de Carles Puigdemont, que insisteix que per utilitzar el català al Congrés no calia reformar el reglament, subratlla els canvis que han incorporat amb relació a la proposta inicial de reforma que va presentar el PSOE i que, segons recorden, la resta de partits va donar per bo, on s’imposava que l’ús del català havia d’anar acompanyat d’una traducció en castellà.

Des de Junts s’ha exigit que a tots els efectes el català se situï en pla d’igualtat al castellà, raó per la qual han rebutjat que s’imposés, com es preveia a la redacció inicial, la presentació de la traducció al castellà dels textos que es presentin davant del registre en català. Només durant aquest termini de sis mesos, fins que els serveis de la cambra s’hagin habilitat amb aquest objectiu, els diputats que presentin escrits en una llengua que no sigui el castellà hauran d’incorporar-hi la traducció.

El primer fet comprovable que va arribar per part dels socialistes amb aquest compromís amb Junts per Catalunya va arribar a mitjans d'agost, quan el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, va registrar davant el Consell de la Unió Europea la petició perquè les llengües catalana, basca i gallega siguin oficials a les institucions de la Unió Europea. Cal recordar que l'estatus que pot adquirir la llengua pot tenir altres derivades, com per exemple el fre a les sentències que obliguen a instaurar un 25% del castellà a l'escola catalana amb el benentès que el català tindrà un rol molt més important en el context europeu, equiparable al que tenen l'anglès, el francès o l'alemany.

La proposta de reforma del reglament

La proposició estableix el dret de tots els diputats a emprar qualsevol de les llengües oficials a l'Estat en qualsevol tipus d'activitat parlamentària; tant en les intervencions orals com en la presentació d'escrits. Així doncs, l'escrit també precisa que des de la pròxima sessió d'investidura (el 26 de setembre) la cambra ja comptarà amb els serveis precisos de traducció i interpretació perquè els parlamentaris puguin expressar-se de la manera que vulguin. Pel que fa a la presentació d'escrits, però, la reforma preveu un termini de sis mesos per a tenir els mitjans necessaris a la institució per tramitar textos en llengües diferents de la castellana.

Paral·lelament, el text assegura reproduir íntegrament en el Diari de Sessions totes les intervencions i acords adoptats en les sessions plenàries, la diputació permanent i les comissions, tant en les llengües que s'han pronunciat com en una traducció al castellà. El PSOE argumenta ara haver fet aquest pas com una acció en respecte a la "pluralitat lingüística" i el "patrimoni cultural" de totes les "llengües espanyoles.

L'experiència prèvia al Senat

Tot i que el castellà continua sent utilitzat en el gruix de l'activitat parlamentària, el Senat ja fa uns anys que va modificar el seu reglament perquè el català, el basc i el gallec poguessin tenir un ús, tot i que molt limitat. Junts per Catalunya mantenia viva una proposta per reformar el reglament i equiparar aquestes tres llengües a la castellana, i el senador Josep Lluís Cleries s'encarregava de denunciar constantment a les sessions plenàries el filibusterisme del PSOE per posar en marxa aquesta normalització lingüística. 

D'acord amb el marge del reglament del Senat, en l'actualitat tots els senadors tenen a la disposició uns auriculars per escoltar la traducció automàtica. Per això la cambra alta s'ha dotat d'una bossa de 25 intèrprets que són requerits en funció de l'activitat legislativa. En aquests plens, però, el castellà ha estat sempre la llengua utilitzada.