El PSIB de Francina Armengol ha proposat als seus socis de govern (Més i Podemos) una esmena al seu projecte de llei educativa. Segons aquesta, el castellà passaria a ser una llengua vehicular a l'escola de les Illes Balears. Així, s'equiparia al català, que rebria un nou tractament com a "llengua pròpia i vertebradora". 

Decret de mínims 

A banda d'aquesta polèmica proposta, els socialistes també intentaran convèncer a les altres forces polítiques de la necessitat que el castellà s'utilitzi "en almenys un dels projectes, àmbits, mòduls, àrees o matèries no lingüístiques". Això suposaria que, a banda de l'assignatura de Llengua i Literatura Castella, se n'imparteixin d'altres en aquest idioma, "per garantir que s'aconsegueixi la competència comunicativa corresponent". 

Amb aquesta última esmena, es pot interpretar que el partit de la presidenta balear considera que amb el Decret de Mínims, que estableix un mínim del 50% de l'ensenyament en català, no està aconseguint l'objectiu d'una competència comunicativa en castellà i per tant creuen necessari ampliar o reforçar aquesta llengua a les aules. 

Segons ha informat el diari local Última Hora, els socialistes han proposat aquestes esmenes per la por que es reprodueixin a les illes sentències com les que ha dictat el TSJC i el Tribunal Suprem que estableixen un 25% de l'ensenyament en castellà al país. 

Esmenes innecessàries 

Tot i que partits com Ciutadans han insistit en les últimes setmanes en aquest percentatge, el ministeri d'Educació ja ha descartat forçar l'execució de la sentència del TSJC, tot defensant que regular quin percentatge de classes es fan en cada idioma és competència autonòmica. Per aquest motiu, el mitjà balear també assegura que les esmentades sentències van ser dictades durant la vigència de la LOMCE, la llei Wert que establia el castellà com a llengua vehicular a tota Espanya, mentre que l'actual LOMLOE no hi fa cap referència. Així, les esmenes no tindrien sentit i serien innecessàries. 

D'aquesta manera, s'entén que el que realment ha motivat el conseller d'Eduació, Martí March, és poder aconseguir el suport del PP i Ciutadans per aprovar la seva Llei d'Eduació. Així, el PSIB intenta tenir el vistiplau de l'oposició sense perdre el suport dels partits de govern, Més per Menorca i el PI. Amb tot, aquest és un equilibri complicat perquè és difícil que els partits ecosobiranistes i republicans els hi donin suport. 

Com Bauzá

Des de l'Obra Cultural Balear (OCB) ja han reaccionat a aquesta notícia, demanant al PSIB-PSOE i concretament a la presidenta Armengol que "no trenqui amb el consens sobre el model lingüístic escolar dels darrers vint-i-cinc anys, tal com també ho va intentar l’expresident del PP, José Ramón Bauzá". Segons l'OCB, és mentida que els alumnes no assoleixin la competència comunicativa en castellà en acabar els estudis". 

Aquesta proposta dels socialistes arriba després que el govern d'Armengol hagi decidit, arran dels últims casos de discriminació lingüística a la sanitat pública, expedientar els sanitaris que es neguin a atendre en català. Davant aquesta mesura, han aparegut cartells de la presidenta vestida de nazi a diversos punts de Palma. 

 

A la imatge principal, aula d'un centre escolar de Sitges / ACN