El premi Pritzker concedit aquesta setmana a tres arquitectes d’un estudi d'Olot ha permès veure titulars d’arreu del món referint-se a Catalunya. Però al mateix temps, ha servit per tornar a posar damunt la taula un fenomen que no és nou entre molts dels mitjans de comunicació espanyols: quan es tracta de notícies positives amb protagonistes catalans, és habitual que se’ls etiqueti automàticament d’”espanyols”. Un criteri, aquest, que no sembla estar tan clar quan el contingut de la notícia és més aviat perjudicial.
A aquestes alçades, el detall ja no passa desapercebut a un bon nombre de lectors que no han trigat a mostrar la seva indignació a la xarxa. Al més contundent, el periodista Jofre Llombart, li han sobrat les paraules per denunciar la situació, en un tuit que acumula milers de reaccions.
Els mitjans internacionals, per Catalunya
Des de dimecres han estat molts els mitjans locals, catalans, espanyols i internacionals que s’han fet ressò de la notícia. Precisament per això, l’abast internacional del premi ha permès ampliar la mirada i observar com pràcticament la totalitat de la premsa estrangera es referia als tres premiats com a "arquitectes catalans". És el cas, per exemple, de la CNN internacional, que titula “Un trio català guanya el premi Nobel d’arquitectura”.
El mateix destaquen el The Guardian, The Financial Times, la BBC, Le Monde, Al-Jazeera i la revista especialitzada Architects’ Journal.
Espanya escombra cap a casa
A diferència dels titulars internacionals, bona part dels mitjans espanyols no ha dubtat ni un moment obviar la procedència catalana dels premiats als encapçalaments de les notícies. És el cas de l’ABC, que ha optat per dedicar la portada a reivindicar el destí espanyol del guardó.
Molts altres mitjans, com RTVE i La Razón, tampoc han perdut l’oportunitat.
En qualsevol cas, l’arrelament de l’obra dels tres arquitectes al territori català és inqüestionable. No només això, sinó que el veredicte del jurat es refereix a Catalunya com la “casa” dels arquitectes. Potser per això la CNN conclou el seu article fent referència a la pràctica de l'arquitectura catalana, que considera "d'una humanitat arrelada intensament".