"Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític". El destí ha volgut que l'inici de la campanya electoral coincideixi amb el dia que fa un any Quim Torra donava per esgotat el seu Govern. El 29 de gener de 2020 els plans passaven per convocar eleccions aquella primavera, un cop validats els pressupostos de la Generalitat gràcies al suport dels comuns. La irrupció de la pandèmia un mes després va sacsejar el tauler polític i va condemnar JxCat i ERC a seguir convivint tot i el divorci. La legislatura la va acabar liquidant al setembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb la inhabilitació del president Torra. I és el mateix TSJC qui es reserva la potestat d'acabar ajornant les eleccions a mitja campanya. 

Aquesta mitjanit engega, oficialment, la campanya més inèdita i incerta de la història recent de Catalunya. Si l'1-O van ser les porres, aquesta vegada l'amenaça és microscòpica i es diu Covid. El risc que l'electorat opti per quedar-se a casa per por al contagi marcarà les eleccions. De fet, és un dels principals arguments perquè el Govern de la Generalitat insisteix que calia suspendre els comicis i deixar-los per a la primavera, quan previsiblement la situació epidemiològica serà, si més no, una mica millor gràcies a la vacuna. 

Si mesos enrere la majoria d'enquestes auguraven una victòria còmoda d'ERC, hi ha dos rivals que han anat retallant distàncies. Ara, els sondejos plantegen un escenari molt més obert, on els republicans es disputaran el primer calaix del podi amb el PSC i JxCat. Cap d'ells no tindrà majoria absoluta i l'aritmètica, el 15 de febrer, enverinarà els pactes postelectorals en un Parlament que pot acabar sent el més fragmentat de la història. 

Via àmplia vs. confrontació intel·ligent

Al llarg de l'última dècada la pugna entre les forces polítiques catalanes ha pivotat sobre l'eix nacional, desdibuixant sovint les fronteres ideològiques entre partits. L'assot de la pandèmia i la crisi econòmica i social que se'n deriven tornen a situar l'eix esquerra-dreta damunt la taula. 

El lema escollit per Esquerra Republicana n'és la millor prova. El descobriran aquest vespre i se centrarà en l'aposta ferma per la gestió del dia a dia, el famós mentrestant. La carta de presentació dels republicans: erigir-se com l'independentisme inclusiu, realista i netament d'esquerres. Com en cada campanya, els republicans comencen afirmant que no volen entrar al cos a cos amb JxCat. Això sí, sempre que no se'ls provoqui. L'estratègia passa per desacreditar el programa dels socis sense arribar-los a mencionar. Al llarg de les darreres setmanes, els dirigents d'ERC s'han fet un tip de criticar els qui volen ser "pocs i purs" i es dediquen a "vendre fum". No hi posen nom, però s'entén tot. Coincidint amb el tret de sortida de la campanya, Oriol Junqueras podrà començar a sortir de la presó en haver complert un quart de la pena. A ERC guarden aquest as per poder-lo jugar i que l'home fort del partit acompanyi el seu substitut com a presidenciable, Pere Aragonès. 

A diferència de la tònica habitual els últims temps, Junts per Catalunya evitarà polemitzar amb els socis d'ERC. Els de Puigdemont, que torna a encapçalar simbòlicament la llista ara sense la promesa de tornar per fer de president, s'han proposat deixar en standby la batalla amb ERC per concentrar-se a carregar contra el nou adversari, el PSC. En qualsevol cas, amb l'exposició del seu full de ruta hi haurà implícita una esmena a la totalitat a la proposta dels republicans. Mentre la candidata efectiva, Laura Borràs, defensa que amb el 50% dels vots el 14-F l'independentisme ja podria tirar pel dret, a ERC hi estan en contra. Consideren que calen repetides victòries per més de la meitat dels vots i, en paral·lel, anar guanyant aliats en sectors estratègics dins i fora del país. 

El 14-F hi haurà més paperetes independentistes que mai. La nova candidata de la CUP, Dolors Sabater, ha estès la mà per entrar a formar part del Govern. L'oferta de l'exalcaldessa de Badalona ha incomodat les bases del partit, que l'han forçat a endurir el discurs.

Els anticapitalistes tindran el seu contrapunt dins l'independentisme amb el PDeCAT. Després de la negociació fallida per bastir una candidatura conjunta amb JxCat, els postconvergents han optat per provar sort en solitari amb l'exconsellera Àngels Chacón. Compten amb el suport de l'expresident Artur Mas i integren a la llista l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconseller Mas-Colell. Gairebé cap enquesta els atorga representació. 

Sánchez s'arremanga per impulsar l'efecte Illa

El PSC ha estat l'únic partit català que no combregava amb l'ajornament electoral que van acordar la resta de partits i el Govern. Finalment, la decisió del TSJC de mantenir la data del 14-F a l'espera d'un veredicte que podria arribar a mitja campanya beneficia els socialistes, que el penúltim dia de 2020 van anunciar un canvi de cap de llista: Illa per Iceta. 

L'operació, tramada fa mesos, passa per aprofitar la tirada del ministre de Sanitat després de l'inici de la campanya de vacunació per presentar-lo com el "president que Catalunya necessita". L'han batejat com efecte Illa. Ara bé, els problemes logístics sorgits amb la vacuna i la cruesa de la tercera onada poden fer ensopegar els socialistes. 

Pedro Sánchez es bolcarà en la campanya catalana. El cap de setmana passat ja va traslladar a Barcelona el comitè federal del PSOE per ungir Illa. I ho seguirà fent al llarg dels propers quinze dies. El president espanyol viatjarà a Catalunya fins a cinc vegades en dues setmanes per participar en els mítings del PSC. No serà l'únic, també ho faran les tres vicepresidentes del PSOE i tres ministres. 

Desembarcament de líders estatals

Com Sánchez, els presidents del PP i Ciutadans desembarcaran també a Catalunya per fer campanya amb els seus candidats catalans. Pablo Casado farà costat a Alejandro Fernández, mentre que Inés Arrimadas acompanyarà en diverses ocasions Carlos Carrizosa, que va apartar Lorena Roldán com a presidenciable malgrat que havia guanyat les primàries del partit. Una decisió que ha dut Roldán a fitxar pels populars i integrar-se a la seva candidatura.

Els pronòstics per a tots dos partits són grisos. Vox podria menjar-los terreny. Especialment a un PP que ha quedat atrapat entre erigir-se com el vot útil i passar-se de frenada com la ultradreta. Cs, que encara avui és la força més votada a Catalunya, no té cap opció de quedar entre les tres primeres forces. 

A l'altre costat, els comuns han quedat descol·locats amb la candidatura de Salvador Illa. La seva cap de llista, Jéssica Albiach, aposta obertament per un tripartit amb el PSC i ERC i es postula com la ròtula que pot fer encaixar les dues peces. Colau i Iglesias seran els revulsius de la seva campanya.  

A qui castiga l'abstenció?

Les últimes eleccions al Parlament, les que van celebrar-se el 21-D del 2017 en plena aplicació de l'article 155, van registrar una participació rècord, de gairebé el 80%. Un factor que va ser determinant per a la victòria de Ciutadans. 

La gran incògnita és saber a qui pot perjudicar més una elevada abstenció. La teoria faria pensar que a qui més pot afectar la por és als ciutadans d'edat més avançada. I això podria restar suports a partits com el PSC o JxCat, que habitualment compten amb un bossa de votants més envellida. Ara bé, a part del temor al virus, cal afegir el desànim i la fatiga que s'han instal·lat a la societat catalana. I això pot ser especialment perjudicial per a l'independentisme, amb bona part del seu electorat tip de les batalles internes entre JxCat i ERC. Caldrà veure si aquest cansament comporta o no una desmobilització. A l'altre costat, però, també pot passar factura als partits contraris a la independència la percepció que l'independentisme no és ara una amenaça real a curt termini, com sí que va passar el 2017. El fet que no hi hagi risc imminent de separació pot frenar aquells qui en el moment àlgid del procés van votar per evitar la independència. 

Els precedents d'eleccions celebrades en plena pandèmia indiquen que, efectivament, el coronavirus castiga la participació. Així, per exemple, a les autonòmiques que van fer-se a Euskadi i Galícia el 12 de juliol —després d'haver-les ajornat per la voracitat de la primera onada- l'abstenció va assolir rècords històrics, fregant el 50%. Concretament, al País Basc es va quedar a casa el 49,2% del cens, i a Galícia el 41,2%. Les dades són encara més aclaparadores si ens fixem en què ha passat a Portugal. A les presidencials del passat cap de setmana l'abstenció va arribar al 60%.