Aquest dissabte han començat les rebaixes d’hivern. Serà l’última campanya amb el format tradicional abans de la liberalització que preveu el projecte de la nova llei de comerç catalana, ja aprovat pel Govern i que aviat iniciarà el seu tràmit parlamentari.

Com a novetat, la llei deixa a mans del comerciant el moment de fer rebaixes, malgrat que continua recomanant fer les campanyes de descomptes a l'hivern i l'estiu i manté la regulació sobre les condicions. Així, els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos ni deteriorats, ni poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes.

L'ombra del Constitucional

La nova llei de comerç serà una realitat sempre que el Tribunal Constitucional no la suspengui. A banda de la liberalització del període de rebaixes, la proposta del Govern també limita a 75 hores setmanals –tres més que amb el marc actual– el nombre d’hores que els comerços poden obrir. Malgrat l’ampliació, no arriba a les 90 hores que estableix el marc legislatiu estatal de referència, motiu pel qual el TC va suspendre l’anterior llei catalana que regulava aquesta qüestió.

Per als municipis de menys de 5.000 habitants, la nova llei preveu llibertat d’horaris per als establiments comercials de menys de 150 metres quadrats de superfície i que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui la seva activitat comercial.

Val a dir que les competències en matèria de comerç són exclusives de les comunitats autònomes. Tot i així, el Tribunal Constitucional va suspendre fa poc la llei catalana que regulava els horaris comercials ja que va considerar que no respectava la llei de bases espanyola.

En el cicló de recursos que el Govern de l’Estat presenta contra la legislació catalana, tampoc es pot descartar que la llei sigui objecte de recurs.

Una única llei per regular el comerç

El projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que formen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials i les activitats firals.

La norma vol resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis i simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, defensa que la proposta s’adequa a les necessitats del sector i creu que un recurs del constitucional no estaria fonamentat.

Rebaixes: la pugna del petit comerç

El petit comerç havia lluitat anys enrere per mantenir el 7 de gener i l'1 de juliol com els dies oficials d'inici de rebaixes d'hivern i estiu, respectivament, si bé la suspensió de la llei catalana pel Tribunal Constitucional després del recurs interposat pel Govern espanyol va crear un buit legal que va fer que molts establiments s'emparessin en la llei estatal.

Els últims anys, especialment a l'hivern, l'inici de les rebaixes havia quedat una mica entelat a Catalunya, ja que grans marques, com Mango i H&M, s'avançaven al 7 de gener amb promocions durant la campanya de Nadal.

Això va fer que el petit comerç català, que ha hagut de recuperar-se de la crisi i competir contra l'auge del comerç electrònic, també optés per oferir promocions als seus clients per fidelitzar-los.

Aquesta campanya

Catalunya liderarà la contractació de la campanya de rebaixes en el conjunt d'Espanya, amb més de 17.500 nous llocs de treball, un 8% més que el 2015, segons l'empresa de recursos humans Adecco.

Un any més, seran els sectors vinculats amb el gran consum, com la perfumeria i la cosmètica, les botigues de joguines, la moda, l'hostaleria i la restauració els que més ocupació generaran.

Per províncies, Barcelona encapçalarà la contractació de personal, amb 13.740 nous llocs de treball temporals, seguida de Tarragona, amb 1.700; Girona, amb 1.500, i Lleida, amb uns 560.

L'any passat, les vendes en rebaixes del petit comerç a Catalunya van créixer al voltant d'un 3%, fins als 850 milions d'euros, amb una despesa mitjana per persona d'uns 90 euros.