Aquest dijous, sí. Gràcies a la rojigualda Ciutadans ha fet ple en les portades impreses del trio de diaris antigovernamentals de Madrid –i també a El País, encara que d’una altra manera. Inés Arrimadas s’ha embolicat amb la bandera –una dona de bandera, com diu el tòpic– i ha fet reaparèixer als seus en primera.

Ho havien provat tot, aquesta setmana: proposar l’il·legalització dels partits indepes, l’aplicació permanent del 155, l’eliminació del català de la funció pública, la retirada les competències en Ensenyament i Sanitat i, fins i tot, aquest passat 1-O, posposar la sortida del grup del Parlament fins a assegurar-se que en sortir es trobarien de cara amb els manifestants que assetjaven la cambra –i amb les teles amigues, prèviament avisades. Res de tot això ha superat la màgia de la bandera, l’efecte rojigualda.

Amagar Rato

A Arrimadas l’ha ajudat –i molt– que l’altra gran notícia del dia no encaixava amb el relat que manufacturen El Mundo, ABC i La Razón. Perquè, en plena campanya per descavalcar a Pedro Sánchez i el seu govern, fa mal d’ulls obrir el diari amb la confirmació de la condemna de Rodrigo Rato a quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes black de Bankia. L'efecte Rato, vicepresident del govern amb José María Aznar, evocaria la corrupció del PP i etcètera i això, ara, no toca, un cop que han aconseguit presentar l’actual govern espanyol com un executiu incompetent i, en fi, tan corrupte com el de Rajoy. Corruptes per corruptes, millor els nostres.

Rato apareix a les portades, sí, però protegit, excepte a El País, que obre amb la cosa. El xou de la cap de l’oposició al Parlament ha servit d’excusa per a dissimular que Rato ja està preparant la maleta per entrar a la garjola ("a la trena", per dir-ho á la Arrimadas).

On el numeret de la bandera no ha causat cap impacte, però, és a les portades de la premsa catalana, atenta al contracop del socialista Miquel Iceta al mateix Parlament, quan ha recordat a Arrimadas que darrera la Mesa de la cambra s’està dreta, des de sempre, una bandera espanyola “encara més gran i més bonica”. Ha estat un dels momentassos del ple d’aquest dimecres.

Ciutadans ha guanyat l’etapa del Tour de les portades d’aquest dijous a Espanya i l’ha perdut a Catalunya. Una interpretació possible és que aquest triomf a Madrid no li sumarà gran cosa a Catalunya –on se suposa que deu voler mantenir-se com a partit més votat– mentre que a les Espanyes torna a aparèixer només com el partit útil (més que el PP) per a mantenir aixecada la rojigualda a Catalunya. Justament el contrari del que pretenen, que és tenir presència com a partit de govern a Madrid. Com diria un castís, mucho lirili y poco lerele.

Bonus tracks (2)

Si es tracta de sortir en portada, potser es poden aprendre una o dues coses de la primera ministra britànica Theresa May, que aquest dimecres va saltar a l’escenari, a Birmingham, ballant al ritme de la música de presentació de la seva conferència. May va dir coses molt serioses, encara que no ho sembli.

El Barça va fer un tros de partit a Wembley, passant per sobre del Tottenham. Aquestes són les pàgines que la premsa britànica li ha dedicat. Els barcelonistes ho agrairan, que fa deu dies que no es mengen un torrat (a més, les seccions esportives també remarquen els problemes de José Mourinho a la banqueta de l'United):