El 2020 podria haver suposat un canvi en la història del ja extingit partit Ciutadans. El setembre del 2020 es va produir una reunió secreta entre les cúpules del Partit Popular i Ciutadans en el xalet de qui era el líder del partit en aquella època, Pablo Casado, a Navas del Marqués, Àvila. Segons revela The Objective, Casado va fer d'amfitrió en un àpat que es va allargar durant hores, i en el qual estava convidat la seva mà dreta, Teodoro García Egea, i tres dels principals dirigents de Ciutadans, Inés Arrimadas, Carlos Cuadrado i José María Espejo. Ambdós partits venien de presentar una candidatura conjunta en el País Basc. Casado destacava que per primer cop anessin junts en uns comicis, mentre que Arrimadas celebrava haver aconseguit dos dels sis escons que va aconseguir la coalició, després de la situació convulsa en la qual havia quedat el partit després de la dimissió d'Albert Rivera el 2019.
Casado va organitzar aquesta trobada per plantejar sense embuts a Arrimadas el seu desig que PP i Ciutadans es tornessin a associar. Des de Ciutadans es va rebre positivament la proposta, tot i que amb la condició que no fos una integració total, sinó que tinguessin certa autonomia i conservessin la seva identitat. El digital detalla que es van posar sobre la taula diverses opcions, com la fórmula de PP i UPN durant dues dècades a Navarra, o la coalició entre Convergència i Unió durant dècades. Els líders de les dues formacions van demanar a García Egea i a Cuadrado que treballessin en aquesta possibilitat.
Gir de guió de Ciutadans
En la primera reunió del comitè permanent de Ciutadans, que ja va comptar amb la presència de Marina Bravo, els tres companys de la cúpula van explicar el contingut de la trobada amb el PP. Tanmateix, la sorpresa va arribar quan Arrimadas es va negar a continuar amb la proposta. "No em veig de número dos de Casado", va afirmar. Precisament en aquest moment es va descartar la integració en la bancada dels populars.
Després de plantejar aquesta opció, van començar els problemes en alguns governs en què els dos partits governaven en coalició. Com els xocs entre Isabel Díaz Ayuso i Ignacio Aguado a la Comunitat de Madrid, que van començar a sortir a la llum. Una situació similar es produïa a Múrcia, i el nerviosisme va començar a arribar a les files de Cs en veure que en les diverses comunitats on compartien el poder, el PP pujava a les enquestes en detriment d'ells. La pèrdua de suport entre els votants de la dreta va portar els d'Arrimadas a apropar-se al PSOE. Primer, negociant durant els estats d'alarma, ja que els deu diputats taronges van donar suport a la majoria de les pròrrogues que plantejava el govern espanyol, tot i que a canvi de concessions. A finals del 2020, el govern de Sánchez va plantejar a Ciutadans la possibilitat de presentar mocions de censura conjuntes en diverses comunitats autònomes. Van interpretar que era el moment per separar el PSOE de Podemos i la resta de socis d'investidura. El digital assegura que Arrimadas va voler atreure els socialistes de nou al seu terreny i va donar llum verda a iniciar les converses entre els partits, tot i que ara ho desmenteix.