La consellera de Presidència, Elsa Artadi, (Barcelona, 1976) ocupa un despatx provisional al saló de Sant Jordi a l’espera d’un de definitiu a l’altra extrem del palau de la Generalitat. A les parets del despatx, una fotografia del president Carles Puigdemont, i esbossos dels murals que decoren la sala Torres Garcia. Aquest divendres, poc més d'una setmana després de la presa de possessió del nou Govern, els passadissos del palau estan plens de caixes de despatxos en ple procés de trasllat. Alguns, cap a la seu de la vicepresidència.
Aquesta setmana s'ha posat en marxa el nou govern espanyol, una setmana després que ho fes el català. En aquell moment, Pedro Sanchez, va carregar contra el president Quim Torra acusant-lo de supremacista. Ara ha nomenat ministre Josep Borrell, que ha parlat de desinfectar Catalunya... Quines possibilitat veu al diàleg entre els dos executius?
Certament no són les paraules que voldríem sentir del govern espanyol. Entrar en un debat de desautoritzar, insultar i mentir d’aquesta manera no és en cap cas la solució per trobar diàleg i fer ponts. Volem veure quines passes decideixen emprendre, però certament, són perfils que ens agradaria que haguessin estat realment més progressistes.
Ahir va parlar d’inquietud amb aquest govern...
Sí vaig expressar que el ministre d’Interior em provoca inquietud. Segurament no sóc l’única ciutadana catalana i segurament hi ha ciutadans espanyols que també els passa. És el ministre del Yak-42. De les nou condemnes que té Espanya del Tribunal d'Estrasburg per no investigar tortures, sis tenen a veure amb el nou ministre d’Interior. Però repeteixo, preferim donar un espai de temps per veure quines accions pren el govern abans de prejutjar que faran.
I el ministre de Cultura?
És diferent. Hi ha declaracions que l’inhabiliten per a l’exercici d’un càrrec així. Ens sorprèn que un executiu que ha posat en valor que hi hagi un ministeri d’Igualtat no li sorprengui certes declaracions del mateix ministre. Algú hauria de reflexionar sobre la coherència d’aquest govern.
No han concretat quan es veurà Pedro Sánchez amb Quim Torra, s'ha dit que intentarien que fos abans de l'estiu...
A nosaltres ens sembla important. Estem disposats a seure a la taula quan sigui. Hem demanat diàleg, reunió. Ara els toca a ells decidir quin dia. Nosaltres aquesta tarda mateix. Perquè li donem plena prioritat.
Sembla que el govern Sanchez no li dona tanta prioritat...
Els fets parlen per si sols...
Aquest diàleg que demanen serà per parlar de què?
De com resolem l’actual situació. Què pensa Pedro Sànchez de la repressió que hi ha a Catalunya i la regressió democràtica. Què pensa de tenir un govern espanyol que torpedina sistemàticament el Parlament de Catalunya enviant qualsevol llei mínimament ambiciosa al TC perquè l’acabi tombant. Quina oferta pensa fer Sánchez als catalans. Anem amb la voluntat d’escoltar què té a dir. Nosaltres som molt clars amb el que volem. Ho hem dit sempre i volem que el poble s’expressi per decidir com ha de ser el seu futur. El seu i el dels seus fills. Fins ara l’única cosa que escoltem és no, no, no i no. Què ofereixen? El seu famós model federal. El dret a l’autodeterminació que havia defensat el PSOE, en què ha quedat?
Sánchez no es pot negar a parlar d'autodeterminació. És un acte d’extrema irresponsabilitat. La seva posició no pot ser d’això no en podem parlar
Sánchez ha dit que està disposat a parlar de tot, menys de la independència...
Ell ens ha d’explicar què pensa sobre els acords internacionals que té signats el Regne d’Espanya que reconeixen l’autodeterminació dels pobles. Què pensa sobre la democràcia, sobre la voluntat de milions de catalans que no volen seguir sent espanyols. No es tracta només de dir jo d’això no en parlo. Això és un acte d’extrema irresponsabilitat per part d’un governant. Ha de dir quina és la seva posició. La seva posició no pot ser d’això no en podem parlar.
El president Torra anirà amb alguna proposta concreta?
No tenim la data, no hem preparat encara la reunió. Però ell sí ha dit repetides vegades que s’ha de poder parlar de tot, amb franquesa, amb sinceritat, i no amb la pressió de la immediatesa. Li sembla bé que gent de pau, demòcrates, estiguin a la presó o estiguin a l’exili? Li sembla normal, sí o no?
Presos i exiliats formaran part d’aquest diàleg?
Tenim la convicció ferma que aquesta presó és injusta, és una presó preventiva extremadament cruel, i la nostra voluntat és que surtin perquè no té cap sentit que estiguin acusats de rebel·lió i que portin 7 mesos en presó preventiva.
El govern espanyol ha de decidir on són. Amb la regressió democràtica i repressió o decideixen ser un govern progressista i europeista
Volen que canviï la posició de la Fiscalia?
Nosaltres expressem el nostre desig, les nostres conviccions i principis. Estem oberts a dialogar amb el govern espanyol. Són ells els qui han de decidir on són. Si estan amb una visió de regressió democràtica i repressió de la ciutadania, i per tant de regressió històrica, o decideixen ser un govern progressista, obert i europeista.
L’acostament de presos seria un primer pas que veurien com un gest?
Que nosaltres negociéssim l’acostament dels presos seria acceptar que la presó preventiva té sentit, i no en té.
Què li sembla les imatges que s’han publicat d’Estremera on es veuen el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Quim Forn i Raül Romeva?
Em sembla extremadament dramàtic i greu. Crec que institucions penitenciaries ha obert una investigació. No són només imatges d’un moment i un lloc sinó que són imatges de diferents dies i localitzacions. Per tant, demostren una manca de seguretat i vulneració de drets d’unes persones que estan en una situació ja extremadament delicada. Són imatges colpidores. Emocionalment són molt impactants.
Després de les reunions Torra-Sánchez la nostra proposta és la negociació bilateral
El Govern va rebutjar l’anterior legislatura acudir a comissions multilaterals sobre finançament i altres qüestions vinculades amb l'autogovern. Què farà ara?
És una discussió que hem d’acabar de tenir a nivell de l’executiu català, però en principi passem per la bilateralitat. Primer reunions al màxim nivell, president Torra i Sánchez, i a partir d’aquí, en temes bilaterals i sectorials. Hi ha reunions que la nostra experiència no convida a anar, com el Consell de Política Fiscal i Financera on el ministeri té el 50% dels vots, i només li cal que s’hi afegeixi una comunitat. El poder que té Catalunya d’influir és nul. I les reunions són una mica un aparador, més que no pas una reunió en què es discuteixen temes.
Per tant?
La nostra proposta és la bilateralitat com hem fet en altres moments.
Això vol dir que no participaran en el Consell de Política Fiscal i Financera?
Estem valorant en conjunt i fent una reflexió al Govern de quins òrgans existeixen, tant bilaterals com multilaterals, per posar un criteri comú de tots els departaments. La nostra primera aproximació és anar a tot allò que és bilateral a defensar els interessos de Catalunya. Anar a reunions on s’acorden coses que després no es compleixen, és una mica contradictori. Potser que aprofitem el temps per fer altres coses.
La coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, deia ahir en una entrevista a El País que no deixaran cap cadira buida...
La nostra aproximació és la bilateralitat i que s’executin tots aquells acords que estan promesos. Quan això passi, podem obrir noves negociacions, però primer és això.
Aquest divendres s’han reunit amb Miquel Iceta, com recuperaran el diàleg amb C’s després que Inés Arrimadas s’ha negat a acudir al palau fins que retirin la pancarta amb el llaç groc?
El president Torra ha reiterat la seva oferta i l’ha deixat oberta per quan ella convingui a venir a dialogar. La tenim oberta, mà estesa al diàleg i l’esperem aquí el dia que ella vulgui venir.
L'argument d'Arrimadas sona una mica a excusa, perquè és evident que nosaltres el cartell de la façana no el traurem
Ha dit que no vindrà fins que no treguin el cartell de la façana...
Sona una mica a excusa, és evident que nosaltres el cartell no el traurem, no deixarem de defensar el retorn dels presos polítics i els exiliats. El llaç defensa la democràcia, la llibertat i els drets fonamentals. Sembla peculiar que no vulguin entrar al palau de la Generalitat perquè hi ha un llaç groc, quan hi ha llaços grocs a molts llocs ara mateix, començant per l’Ajuntament de Barcelona, i suposo que segueixen anant-hi. No em sembla que sigui la millor manera per dialogar. Sembla més una excusa, perquè és obvi que nosaltres la pancarta la tindrem sempre que sigui necessària.
En canvi aquest dimecres al Parlament van retirar els llaços de la bancada del govern...
Això va ser una decisió de la Junta de Portaveus. No és un tema del govern de Catalunya.
Què li sembla que el PDeCAT hagi anunciat que utilitzarà la marca JxCat per els municipals?
Legalment la marca és seva, no tinc res a dir.
A les muncipales, sempre que sigui possible, la llista unitària hauria de ser el principi
Però haurien preferit que fos la marca d’una plataforma més oberta?
La meva opinió sobre les municipals és que allà on sigui possible hauria d’haver-hi una llista unitària. Crec que al PDeCAT no hi ha oposició. Com a independentista, com a republicana, sempre que hi pugues haver-hi una llista unitària arreu del territori, em sembla que hauria de ser el principi. És veritat que hi ha casuístiques locals, i no les vull menystenir perquè segur que n’hi ha de molt importants.
I consistoris emblemàtics com Barcelona?
Per mi, és obvi, que hauríem d’anar amb una llista única a Barcelona.
Puigdemont és el líder de JxCat indiscutible. Té un capital polític, expertesa i lideratge inqüestionable
Hi ha certa percepció a l’independentisme de base, que s’està deixant una mica de banda al president Carles Puigdemont, que no té el protagonisme que s’havia dit...
Jo parlo pràcticament cada dia amb ell. Per nosaltres està molt present. És el líder de JxCat indiscutible. Té un capital polític, una expertesa i un lideratge que és inqüestionable. Per nosaltres hi és present en totes les dimensions polítiques que exercim. Segurament el que deu estar passant és que les darreres setmanes no està a Waterloo, no hem pogut activar el Consell per la República, no pot viatjar, està en una situació més limitada des de la segona euroordre. És segurament per aquest tema més puntual que sembla que tingui menys altaveus.
El contacte és diari?
A través de missatge, videoconferència o telèfon.
No hi ha una persona que prengui les decisions. Som un equip
Quin ascendent té Puigdemont damunt les decisions del govern?
Compartim amb naturalitat com a líder de JxCat. No hi ha cap complexitat de posar-ho a la pràctica. Ho comentem, parlem. No hi ha una persona que prengui les decisions. Som un equip.
És una situació complicada...
Però a la pràctica no ens ho resulta. Ja ho vam viure així a la campanya electoral. Els mesos del 21-D fins a la posada en marxa del Govern. Són equips de treball de persones de diferents opinions i no hi ha una única persona que pren decisions, ni una única opinió. Anem comentant i treballant en equip.
L'objectiu últim d'aquesta legislatura és la República catalana
Quin és l’objectiu d’aquesta legislatura per al Govern?
Restituir, que ho hem fet a mitges, perquè no ens han deixat fer el Govern que volíem fer; defensa dels drets civils, polítics, en particular dels presos polítics i exiliats, aquí s’encabeix també l’acompanyament a l’estratègia judicial, internacionalització, etc. I amb l’objectiu últim de la República catalana, que no sabem si serà més al principi, més al final, si serà dins d’aquesta legislatura. No ho podem avançar perquè ningú no ho sap, però l’objectiu és claríssim.
A l’anterior legislatura se li havia criticat al Govern els fulls de ruta i terminis massa marcats. A aquest Govern se li critica el contrari, que no té full de ruta. Té full de ruta aquest executiu?
Tenim les vies d’acció, els principis amb què volem actuar, les nostres prioritats, però hi ha una cosa que ha canviat molt aquests darrers dos anys, el terreny de joc canvia dramàticament d’un dia per un altre. És impossible planificar a un mes vista. Ens hem acostumat a tenir clar cap a on anem, tenir clar les vies d’acció, com han d’anar coordinades, i en cada moment aplicar el criteri de què és millor per a la República.
Quant de temps durarà aquesta legislatura, aquest Govern?
No ho sabem. La voluntat és que duri quatre anys. A no ser que entremig passi alguna cosa que canviï el marc cap a bé.
Creu que en aquests quatre anys podrà haver la possibilitat de restituir Puigdemont?
Nosaltres no hi renunciem, en cap cas. De fet batallem la seva acta de diputat, passa per l’ADN de JxCAT, és el president legítim de la Generalitat. I el president Torra només ha acceptat perquè avantposem la restitució de Puigdemont com una de les prioritats de JxCAT
Diu que faran República. Què vol dir que faran República?
Exercir les plenes competències i ple control del territori. Ara mateix això no passa.
Quan expliquen això i parlen de recuperar l’autogovern, és quan la CUP diu que són autonomistes...
És que és d’on venim. Quan la CUP ens demana abaixar les taxes universitàries, és república o autonomisme? No val posar l’etiqueta d’autonomisme segons en quines coses i en altres no. JxCat vam haver de prendre una decisió que no va ser senzilla. Perquè tenia molts matisos. Què era millor anar a eleccions i plantar-nos o recuperar el control del govern de la Generalitat que puguem tenir, que no és complert. Vam decidir que era millor, per seguir avançant i per defensar els interessos de Catalunya, tornar a les institucions. I això és el que hem fet. Ara, com te les trobes les institucions? No ens les trobem com si fos l’agost de 2017. Per seguir construint, primer hem de reconstruir. Però això no vol dir que el nostre objectiu vital sigui tornar a l’agost del 2017. És evident que no.
A la tardor tindrem uns moments tensos i complicats a nivell social quan comencin els judicis als líders civils i polítics
Quan parlen de fer República, estan parlant de fer un referèndum acordat amb l’Estat, de recuperar l’1-O, de què parlen...?
És anar empenyent totes les peces perquè puguin succeir-se, des del Procés Constituent, acompanyar des dels grups parlamentaris l’aproximació de cara a les eleccions municipals, activar plenament el Parlament perquè sigui una veritable àgora republicana, seguir fent política diplomàtica internacional. Veurem què passa quan surti la sentència a Alemanya, a Escòcia, quan es comenci a moure a Suïssa, quan es demostri que la Justícia a nivell europeu veu que el que ha passat a Catalunya és un procés democràtic i pacífic enlloc d’una rebel·lió. Tot ha d’anar en paral·lel. És una tasca senzilla? No evidentment, no. És una tasca que passarà d’un dia per un altre? Evidentment, no. Hem de tenir paciència. Quan nosaltres decidim tornar a les institucions és perquè pensem que farem un millor acompanyament. A la tardor tindrem uns moments tensos i complicats a nivell social quan comencin els judicis als líders civils i polítics. Creiem que és millor estar a les institucions que estar fora. Va ser una decisió que crèiem que va ser compartida per la majoria de l’independentisme. Potser no per tot, perquè inclús dins del nostre grup parlamentari hi ha molt debat. Això és fonamental, que hi hagi debat i que després s’executi el que la majoria cregui que és correcte.
Com afronten els judicis de la tardor?
Haurem de veure com s’hi arriba, si s’hi arriba amb suspensions, amb peticions de rebel·lió o s’han rebaixat, si hi ha hagut moviments a través del fiscal general de l’Estat... Preveure com estarà la situació política el mes d’octubre o novembre és molt complicat. Tenim certa incertesa arran del calendari. Sabem que certes peticions de proves i compareixences que estan demanant la defensa no s’estan acceptant i podria començar abans. Veurem què ha passat entremig, amb la demanda civil dels consellers i el president contra el jutge Pablo Llarena, si això provoca la recusació de Llarena o no?
Torra explicarà a Sanchez que tenim dret a l'autodeterminació
Enmig d’aquesta situació, ha dit que no renuncia a la unilateralitat ni al dret a decidir...
Vaig dir que no era potestat del govern de Catalunya manllevar el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya. No tenim poder per fer això. Els catalans tenen dret a l’autodeterminació digui el que digui el govern de Catalunya. El tenen com a ciutadans de la nació catalana. No hi ha més. Tampoc els hi podem treure. No podem renunciar, en abstracte, ni a la unilateralitat ni a la desobediència. S’ha de veure cas per cas com actuem. L’1-O va ser un acte unilateral. El defensem i el fem nostre, igual que el fan seu milions de catalans. No hi renunciarem a poder exercir la unilateralitat o la desobediència en el moment que calgui fer-ho. Això no implica que d’aquí 48 hores declarem la independència, però implica que en cada moment es valorarà què es decideix fer.
Això és el que li explicarà el president Torra a Pedro Sánchez?
No tinc cap dubte que el president Torra li explicarà a Sánchez que els catalans tenen dret a l’autodeterminació i que no està en el nostre poder manllevar-lo. Estic segura.
Puigdemont diu que no es tornarà a presentar a les eleccions...
Veurem. Tampoc s’havia de presentar el 21-D...
Però, l’eix central de JxCat és Puigemont...
Evident.