El govern de Mariano Rajoy es reuneix aquest matí en un Consell de Ministres extraordinari per actuar contra la Declaració d'independència del president, Carles Puigdemont, ahir en el Parlament de Catalunya. Una de les possibilitats jurídiques més probables és l'article 116 de la Constitució, juntament amb el ja conegut 155. Però, què és l'article 116? Quines conseqüències immediates implica? Existeixen precedents de la seva utilització?
La premsa espanyola ha plantejat el 116 com una possibilitat per frenar el procés independentista. Aquest article regula la declaració dels estats d'alarma, d'excepció i setge, que suposen la suspensió de drets fonamentals reconeguts a la mateixa Constitució espanyola i també obren la possibilitat a una intervenció de l'exèrcit. A diferència de l'article 155, els estats recollits per l'article sí que estan desenvolupats per una llei orgànica.
Estat d'alarma
L'estat d'alarma, que és el cas més lleu dels recollits en el 116, està pensat per reaccionar davant de catàstrofes, crisis sanitàries i aturades en serveis públics essencials per conflictes laborals.
Aquest estat és el que menys concorda amb la situació actual a Catalunya. De fet, aquest article només s'ha utilitzat una sola vegada: el 2010, durant la presidència del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma per posar militars al comandament de les torres de control enmig de la vaga de controladors aeris.
La durada de l'estat d'alarma és de 15 dies. Els passos per tramitar-lo estan recollits a l'article 162 del Reglament del Congrés dels Diputats: "Quan el govern espanyol declarés l'estat d'alarma, remetrà immediatament al President del Congrés una comunicació a la qual acompanyarà el decret acordat en Consell de Ministres". Per tant, és una actuació d'aplicació immediata.
Estat d'excepció
Una altra de les mesures recollides en el 116 és l'estat d'excepció. Aquest es pot declarar quan el govern espanyol consideri que s'"alteren greument" els drets i les llibertats dels ciutadà, les institucions democràtiques no funcionen "amb normalitat" o bé s'altera l'ordre públic de forma reiterada.
En aquest context, el govern espanyol pot prohibir la circulació de persones i vehicles en determinades hores i llocs, delimitar zones de seguretat i exigir a ciutadans que comuniquin els desplaçaments que efectuïn fora de la seva residència habitual. Els drets de manifestació, reunió i de vaga també es poden veure alterats si així ho considera el govern espanyol.
L'estat d'excepció no es pot aplicar durant més de 30 dies. Per aplicar-se, requereix que el govern espanyol presenti un decret en el qual s'exposi l'àmbit territorial afectat i les mesures en el Congrés, perquè després aquest ho aprovi.
Estat de setge
L'estat de setge és la mesura més seriosa recollida en el 116. En aquest cas, improbable, el govern espanyol cedeix als militars la gestió de "desordre" en cas que es produeixi una "insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d'Espanya, la seva integritat territorial o l'ordenació constitucional".
Aquesta situació afecta tots els drets fonamentals reconeguts per la Constitució. Per aprovar-se, com en el cas de l'estat d'excepció, cal l'autorització del Congrés, que haurà de donar suport explícit a la mesura governamental amb una majoria absoluta.
La seva durada, a diferència de l'estat d'excepció, no preveu un límit en el temps, per tant pot prolongar-se tant com decideixin el govern espanyol i el Congrés dels Diputats.