El dictador Francisco Franco sempre va ser un monàrquic sui generis, que va validar una monarquia sense rei i va mantenir durant anys i panys la incògnita de quin seria el seu successor, perquè pretendents en tenia més d’un i més de dos. En tot cas però, al seu testament polític va deixar escrit que “por el amor que siento por nuestra patria os pido que perseveréis en la unidad y en la paz y que rodeéis al futuro Rey de España, don Juan Carlos de Borbón, del mismo afecto y lealtad que a mí me habéis brindado y le prestéis, en todo momento, el mismo apoyo de colaboración que de vosotros he tenido”, i és amb aquestes mateixes paraules que comença l’article "En defensa del Rey" que avui signa a La Razón el general de divisió d’infanteria de Marina a la reserva Juan Chicharro Ortega, que a més és president de la Fundación Francisco Franco i anteriorment, estret col·laborador de Joan Carles I.

L’article és una apologia contínua de la monarquia i un enaltiment de l’origen franquista de la restauració monàrquica del 1975, dirigit directament a mostrar el seu suport a Felip VI, però també és un recull de l’ideari ultramuntà que ha definit de sempre el feixisme d’arrel espanyola.

Chicharro assegura que el testament de Franco, que també inclou el passatge següent: “No olvidéis que los enemigos de España y de la civilización cristiana están alerta. Velad también vosotros y para ello deponed frente a los supremos intereses de la patria y del pueblo español toda mira personal” té “especial rellevància” en el moment present, perquè “qualsevol que estigui allunyat de l’adoctrinament comunista o separatista” podrà assumir els conceptes clau del testament del dictador: “El suport i la lleialtat al Rei, la vigilància davant els que volen trencar la secular unitat d’Espanya i les nostres arrels cristianes”.

L’article ve a tomb de la reprovació a Felip VI al Parlament de Catalunya i la campanya en ajuntaments de tot l’Estat “amb la finalitat d’abolir la monarquia”, afegit a la “burla denostadora” contra la princesa Elionor pel seu primer discurs oficial.

Davant aquesta situació, l’autor de l’article considera que “els atacs contra el rei i la monarquia que s’estan produint tenen una finalitat evident: atemptar essencialment contra la unitat d’Espanya atès que la Corona constitueix el seu baluard principal”.

Discurs carpetovetònic

El discurs carpetovetònic insisteix en llocs comuns del franquisme com que “Espanya és plural i diversa, i això és un motiu d’orgull més”, per assenyalar el "però" a l’afirmació anterior: “és indubtable que també existeixen sentiments diferenciadors, producte de les diferents cultures i fins i tot de les diverses llengües parlades”, i per això “la importància de la força unificadora de la Corona que ha estat baula importantíssima en la història de la nostra pàtria”.

“La corona és una xarxa que manté unides totes les Espanyes i les integra en una sola nació, donant a totes les seves regions la mateixa importància: la que es deriva del fet de ser espanyol”, continua el president de la Fundació lloant el dictador Franco, per concloure que “la defensa d’Espanya passa per la defensa a ultrança del Rei i del que la institució que personifica representa”.

Per tot plegat, afirma que “el Rei necessita avui el suport de tots els espanyols que estimin la seva pàtria”, és a dir, “una España unida, grande y libre”.

L'alè franquista bufa al clatell de Felip VI. Amb suports com aquests, qui necessita enemics?