El periodista Diego Fonseca s'ha preguntat en un article d'opinió publicat aquest dissabte a The New York Times com el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha pogut "arruinar tan aviat" una carrera política que semblava prometedora. 

L'articulista considera que el partit taronja té, a hores d'ara, més camí per recórrer sense Rivera al capdavant. Per al periodista, l'acceleració en la qual ha viscut Rivera els últims anys no ajuda a dirigir el partit al centre que reclamen els votants de ciutadans. "Rivera hauria de repensar el seu camí", recull l'article, "si el que ara importen són les idees i no els noms".

Rivera és per a Fonseca hereu del "desvergonyiment". En l'article, de to dur i contundent, ha explicat que la carrera del líder de ciutadans ha estat un producte de decisions abruptes i espontànies i el que ara necessita el partit és un punt de moderació, producte d'una discussió estratègica, formal i sòlida. Per aquest motiu, és necessari que Rivera faci "un pas al costat i doni espai a altres figures del partit", ha escrit.

A més de fer un repàs per la trajectòria política de Rivera, l'article explica l'actual crisi de Ciutadans, després que pesos pesants hagin abandonat el partit, ja que no ha sigut capaç de posicionar-se "a la dreta, encara abraçada al PP, ni del "nacionalisme espanyol, casat amb els ultres de Vox", i encara menys i tal com havia promès, "del centre polític".

L'opinador considera el moviment "cap a l'extrem" de Rivera un mal senyal que li ha jugat a la contra, ja que als països "els sol anar bé quan opten per la moderació". Tal com ha dit a l'article del The New York Times, un partit lliberal modern o un de centredreta intel·ligent és un bon contrapès sistèmic sa a la centre-esquerra i a l'esquerra. Una opció que Rivera no ha sabut materialitzar. 

"El partit que havia d'ocupar el centre liberal d'Espanya, que havia d'absorbir als conservadors moderats i als socialdemòcrates defraudats del PSOE", ha apuntat Fonseca en l'article, "és ara un plat cada vegada més immenjable, que se suma a acords de rampinya per a aconseguir dirigir algunes ciutats i pobles".

En democràcies parlamentàries com l'espanyola, diu l'article, el centrisme facilita la constitució de governs. Com a exemple, el periodista ha argumentat que avui es podrien arribar a consensos menys traumàtics amb una "centredreta raciona"l que amb la "dreta enfadada del PP i la rabiosa de Vox".

Com a conclusió, el periodista entén "el centre que podria haver aprofitat Rivera" com una frontera, perquè permet flexibilitat i allunya les fractures i ha recordat que Ciutadans va néixer el 2005 amb la idea de representar aquest centre. "Aquesta maniobrabilitat és la que Espanya perd amb la crisi del partit", ha conclòs.