El Ministeri de l'Interior va posar en marxa el 2012, durant el primer mandat de Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol, un pla contra dirigents independentistes catalans a partir d'informes falsos elaborats per policies, coincidint amb la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya, segons publica El País en la tercera entrega de la sèrie que ha anomenat 'Els àudios de la corrupció'. Va ser la resposta de l'executiu estatal al pla d'Artur Mas per convocar una consulta participativa sobre el futur de Catalunya, després d'haver obtingut una negativa del govern Rajoy en plena crisi econòmica per dotar la Generalitat d'un pacte fiscal similar al de País Basc o Navarra. Aquest dimecres, l'expresident Artur Mas, en una entrevista a RAC1, ha acusat la Moncloa d’estar al darrere dels informes falsos elaborats per l’excomissari Villarejo.

En la mateixa línia, Mas reclama continuar la via judicial davant els nous àudios que mostren com Villarejo va orquestrar l'Operació Catalunya contra els líders independentistes. L'expresident ha apostat per insistir als tribunals, no només espanyols, sinó també europeus perquè “s’estan lesionant drets fonamentals i això ha de tenir conseqüències penals”. Mas considera que hauria de ser l'estat espanyol qui posés els mitjans per perseguir aquestes actuacions; és per això que lamenta que als dirigents sobiranistes “se’ls hagi jutjat del dret i del revés per alterar els marcs legals” i, en canvi, l’estat espanyol se’n vagi "de rositas”.

Artur Mas té clar que l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz no era l'únic responsable d'aquesta guerra bruta i afirma que el govern espanyol al complet n'estava al corrent: "Moncloa també ho sabia. Això no s’organitza des d’un ministeri. No actuava sol, n’estic convençut". La informació falsa que Mas tenia un compte a Suïssa va aparèixer pocs dies abans de les eleccions al Parlament de 2012. Convergència i Unió hi va perdre 12 diputats. L’expresident de la Generalitat entén que allò hi va tenir un impacte important, tot i que no creu que li robessin les eleccions.

Una campanya per desacreditar

Durant la campanya hi va haver, efectivament, filtració de documents sense signatura o data que desacreditaven personalitats polítiques de l'àmbit independentista, i, segons El País, és en aquest context en què es produeix una conversa el 14 de novembre del 2012 entre l'ex comissari de policia José Manuel Villarejo i l'aleshores cap del Gabinet del ministre de l'Interior, Francisco Martínez, que dos mesos més tard ascendiria a secretari d'Estat.

Segons aquesta conversa, l'empresari Javier De la Rosa, pròxim a la família de l'ex president de la Generalitat Jordi Pujol i condemnat per corrupció als anys 90, va confessar a l'encara policia que la nissaga dels Pujol tenia comptes a Suïssa, a banda d'una fundació amb entre 130 i 140 milions d'euros. Per donar-li més detalls, però, segons afirma el mateix Villarejo als àudios que publica El País, De la Rosa va demanar 250.000 euros.

Villarejo va explicar a Martínez que havia parlat amb un banquer de l'entitat suïssa on suposadament tenien els comptes els Pujol, que li havia ofert els impresos de l'estat de comptes de la fundació a canvi de diners. L'aleshores encara comissari va suggerir a Martínez comprar la documentació per filtrar-la als mitjans, de tal manera que, esperava, els Pujol reaccionarien anant a Suïssa a canviar els noms de la Fundació. "Un cop entrin o surtin, se'ls filma aquest dia i estan morts", indica Villarejo. El pla no es va dur mai a terme i la suposada fortuna dels Pujol a Suïssa no ha sortit mai a la llum. L'ex president sí va confessar tenir diners a Andorra, que va atribuir a una deixa del seu pare per si tenia problemes de caire polític en l'àmbit de la transició de la dictadura a la democràcia.

Durant la campanya del 2012 que va reelegir Artur Mas com a president sí van sortir diversos informes a mitjans com El Mundo on s'assegurava que Pujol, Mas o altres dirigents de CiU tenien diners a Suïssa. Anys més tard, en una altra conversa enregistrada per Villarejo amb l'aleshores pes pesant del PP Esperanza Aguirre, l'ex comissari es va atribuir l'autoria d'aquells informes.