L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconseller Francesc Homs han presentat un recurs a la condemna de 4,9 milions d'euros imposada pel Tribunal de Comptes per organitzar el 9-N. En l'escrit, defensa que de la seva actuació no es pot derivar cap responsabilitat comptable perquè totes les despeses estaven justificades en el pressupost i que es van formalitzar abans de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre les votacions.

El Tribunal de Comptes va condemnar el 12 de novembre passat Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més a retornar 4.946.788,16 euros per l'organització del 9-N. El tribunal va determinar que van tenir una responsabilitat comptable i que van usar diner públic. La condemna és solidària i, per tant, els diners han de ser aportats entre tots, tot i que Mas està considerat el màxim responsable i hauria d'assumir el que no aportin la resta de condemnats.

La defensa de Mas i Ortega sosté en el recurs que la consulta popular, que va quedar suspesa, i el procés participatiu del 9-N eren "dos processos plenament independents que gaudeixen de naturalesa jurídica diferent" i creu que la sentència del Tribunal de Comptes així ho acredita. L'advocat defensa que no se'n pot derivar cap responsabilitat comptable perquè té "base pressupostària, jurídica, organitzava, logística, administrativa i econòmica diversa". 

Despeses compromeses abans del 4-N

El recurs també recorda que el TC no va acordar la suspensió del procés fins al 4 de novembre i que totes les despeses vinculades a la votació "es van formalitzar i comprometre o facturar amb anterioritat el 4 de novembre", i es va fer "de conformitat amb el que preveu la legislació relativa als procediments administratius i de contractació, així com en matèria de control i intervenció". 

A l'escrit es recorda que ni als procediments penals al Tribunal Suprem ni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va apreciar indicis de malversació i l'acusació va decaure abans del judici. Per això, creu que tampoc es pot ara condemnar els mateixos actors per responsabilitat comptable davant el Tribunal de Comptes. 

 A més, remarca que els 7.000 ordinadors que es van comprar encara es fan servir a les aules i que si ara els condemnats els han de pagar de la seva butxaca suposarà un "enriquiment injust" per a la Generalitat. 

A banda del recurs davant el propi Tribunal de Comptes, la sentència encara es pot recórrer al Tribunal Suprem.