Artur Mas ha demanat a l’Audiència de Barcelona que li apliqui la llei d’amnistia del procés en la seva imputació de la peça separada de la ingerència russa en el procés d’independència de Catalunya, feta pel jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, i que va descartar aplicar-li la norma de l’oblit penal. L’advocat del president Mas, el penalista Jordi Pina, ja va presentar un recurs contra la nova imputació, dictada el 21 de juny passat, i va qualificar-la de “frau de llei”, ja que assegura que el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona no va fer cas de l’Audiència de Barcelona de tancar el cas Volhov i enviar-lo a judici o no, i va crear aquesta nova peça amb els mateixos indicis. Ara, Pina ha presentat un nou recurs al tribunal, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, en el qual qualifica els raonaments del jutge Aguirre “d’inversemblants i fabulacions impròpies d’un jutge instructor rigorós” i demana al tribunal que li apliqui l’amnistia, tot i insistir que Artur Mas no ha comès cap fet delictiu, ni els detalla el magistrat.
El jutge Aguirre va descartar amnistiar Mas i la desena d'investigats en aquesta peça sense esperar el precedent informe del fiscal. I, després de setmanes de silenci, el jutjat ha començat a comunicar i tramitar els recursos presentats pels advocats dels investigats, que han denunciat la seva total indefensió. El TSJC tampoc ha resolt encara si admet a tràmit la querella que va presentar Gonzalo Boye, també imputat, contra el jutge Aguirre, a qui acusa de perdre la imparcialitat per aquesta investigació i les seves manifestacions.
La causa enviada al Suprem
En la resolució, del 8 de juliol passat, el jutge Aguirre afirmava que no podia aplicar la llei d’amnistia al president Mas ni a la resta d’investigats pel delicte de traïció, ni pel de malversació, i per sorpresa afegia un nou delicte, el d’organització criminal, del qual l’advocat de Mas sosté que és irregular perquè no el citava en la nova peça de la suposada trama russa. Aquell mateix dia, el magistrat també va fer una exposició raonada per elevar el cas al Tribunal Suprem per tal que investigui el president a l’exili, Carles Puigdemont, i Francesc de Dalmases pel seu aforament perquè són diputats de Junts al Parlament. Per ara, el Suprem no ha informat que hagi designat un magistrat per analitzar si admet a tràmit aquesta causa.
La invenció d’un delicte
En el recurs d’apel·lació, Pina conclou que el jutge Aguirre en la seva interlocutòria “no concreta mínimament quin paper se suposa que hauria jugat el president Artur Mas en aquesta suposada conspiració, la qual cosa encara fa més evident la necessitat de no admetre la seva imputació o, si no n'hi ha, d'aplicar-li la llei d'amnistia”. El lletrat insisteix que “la resolució és absolutament incapaç d'explicar quina mena de relació el president Mas hauria tingut amb aquests fets o quina connexió hi ha entre la suposada ingerència russa i els fets en qüestió”, a més de recordar que Mas va deixar el càrrec a principis de 2016.
El jutge Aguirre atribueix als presidents Mas i Puigdemont el delicte de traïció per, suposadament, haver permès els contactes de Víctor Terradellas i Josep Lluís Alay, també investigats, amb ciutadans russos. Hi parla d’una “guerra híbrida”, on no caldria la violència explícita. El penalista retreu al jutge que s’inventa gairebé un delicte i contra reo, fet proscrit legalment. Pina hi afirma: “El que és totalment indiscutible és que aquestes noves formes de guerra no comporten tampoc una amenaza efectiva y real como un uso efectivo de la fuerza en contra de la integridad territorial o la independencia política de España", com exigeix el delicte de traïció.
L’advocat de Mas hi conclou: “Per molt que el senyor instructor s'esforci a argumentar que la regulación del delito de traición se encuentra obsoleta, dados los avances tecnológicos en materia bélica" o equiparar la força física a la moral, la Constitució prohibeixen suplir aquests suposats dèficits legals amb analogia". I declara que de "si en aquest cas no es va produir una amenaça efectiva i real equiparable a l'ús de la força per a la integritat o independència d'Espanya, els fets han de quedar plenament emparats per la Llei Orgànica 1/2024.”
També precisa que bona part dels fets que s'esmenten en la interlocutòria del jutge ja han estat objecte d'enjudiciament per part del Tribunal Suprem o revisats pel Tribunal de Comptes. Per exemple, Pina precisa que totes les despeses de l'Oficina de Catalunya a Moscou recollides a l’informe del Tribunal de Comptes, “no s’ha advertit cap irregularitat” i critica el jutge Aguirre de voler “obrir una nova investigació prospectiva sobre una qüestió que ha estat sobradament investigada en altres procediments sense que s'hagi advertit cap irregularitat en aquesta concreta delegació”.
Per tots aquests motius, Pina conclou que “encara que fossin certs i penalment rellevants (que no ho són de cap manera) els fets atribuïts al president Mas, quedarien plenament dins de l'abast de la Llei 1/2024 i, per tant, estaria extingida qualsevol possible responsabilitat penal”.