A l’entrada de l’Audiència Nacional el comissari jubilat José Manuel Villarejo ha tornat a insistir en la implicació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. I com que des de Catalunya se li han reclamat proves, ha dit: “Volen proves? Vagin als meus arxius”. El problema és que la carpeta amb el nom CNI i altres documents trobats en els escorcolls dels seus domicilis al llarg dels darrers anys s’han declarat secrets d’estat. L’excomissari, que està en presó provisional des del 2017, és jutjat ara a l’Audiència Nacional per tres peces separades del cas Tándem, una macrocausa en què s’investiguen els treballs privats de l’excomissari i en què hi ha més de trenta acusats.
Per sorpresa, el desembre passat, el fiscal Miguel Serrano va haver d’admetre que Villarejo havia treballat per al CNI, fet que s’havia negat fins a l'avorriment i que la defensa del policia va provar amb l’aportació d’uns correus electrònics. Des de la fiscalia, però, s’afegia que aquest fet no invalidava que Villarejo s’havia aprofitat de la informació per fer negocis i enriquir-se a través del seu grup empresarial, Cenyt. El mateix va passar quan, després dels atemptats del 2017, el govern espanyol, arran de diverses informacions, va haver d’admetre certs vincles entre el CNI i l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, com ara que el van visitar a la presó de Castelló diversos cops, on del 2010 al 2014 complia una condemna per tràfic de drogues. Del fet d’haver-lo captat com el seu confident, muts.
Operació Catalunya
Alguns informes de Villarejo també van estar a punt d’incloure’s en la investigació contra la família Pujol Ferrusola pels diners no declarats a Andorra. Primer, la policia patriòtica del PP va voler incloure un llapis de memòria amb informes bancaris, que haurien contaminat tota la investigació, ja que van ser obtinguts de forma il·legal. El jutge instructor i la fiscal el van descartar. Ara, pel judici, la defensa d’Oriol Pujol, exercida pel penalista Xavier Melero, demana a l’Audiència Nacional que reclami al Congrés de Ministres que “desclassifiqui informes sobre el pagament de fons reservats en l’Operació Catalunya, com va fer amb l’operació Tàndem”, i on segur que hi ha apunts del comissari jubilat, que va confirmar l’existència d’aquest setge a polítics catalans. Melero hi detalla que hi hauria el pagament a l’empresari Javier de la Rosa i de l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola Vicky Álvarez. L’extorsió als titular del banc andorrà BPA, els germans Cierco, també s’hi inclou i ara es jutja a Andorra.
Tancat amb clau
En una altra investigació, el cas Kitchen —sobre el suposat espionatge encarregat pel govern del PP al seu extresorer, Luís Barcenas— el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va dictar una resolució, el gener passat, en la qual resolia que el contingut d’una vintena de documents en suport digital, intervinguts al comissari jubilat Villarejo en la seva detenció el novembre del 2017, estava protegit per la llei de secrets oficials. Són 13 documents de text i sis arxius d’àudios, en els quals es fa referència a qüestions internes de la Policia, el terrorisme gihadista i comptes bancaris de terceres persones. En l’escrit, el magistrat instructor ordenava informar del descobriment al CNI i posar els arxius a la seva disposició, i també detallava a la fiscalia Anticorrupció que la informació quedava “precintada i custodiada amb les condicions de màxima seguretat” en el jutjat i que les parts personades en el sumari no poden accedir-hi. La gran queixa de Villarejo.
La llei de secrets oficials del 1968, així com l’acord del Consell de Ministres del 2014 que la regula, inclou com a informació sensible tot el que fa referència a mitjans i tècniques operatives utilitzades en les lluites contra la delinqüència organitzada per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, així com les seves fonts i totes les informacions o dades que puguin revelar-les. El febrer del 2021, Villarejo insistia a denunciar que s’estava excloent documents que “afectarien” el CNI en la investigació sobre l’espionatge a Bárcenas, suposadament desplegada a instàncies del Ministeri de l’Interior entre els anys 2013 i 2015, al·legant que són “secrets d’estat”.
Reclam de víctimes de Catalunya
L’advocat Agustí Carles, que amb Jaume Alonso-Cuevillas va dur l’acusació de Javier Martínez —el pare del Xavi, el nen de tres anys que va morir en l’atropellament de la Rambla— en el judici dels atemptats del 17-A va assegurar ahir a la nt al programa Més 324, que demanaran a Villarejo que “aporti les informacions que tingui al jutjat”. Carles està seguint des de la sala el judici a Villarejo, a Madrid. L’excomissari, però, avui es lamentava que li han tret tot els documents, al·legant que són secrets d’estat. El Congrés dels Diputats en dues ocasions ha negat la creació d'una comissió d’investigació per aclarir els vincles del CNI i l’imam de Ripoll, com ara tornen a reclamar els partits catalans.