El magistrat titular del Jutjat d'Instrucció número 47 de Madrid ha arxivat la causa contra l'humorista Dani Mateo per mocar-se el nas amb la bandera d'Espanya en una escena del programa "El Intermedio" de La Sexta, encara que creu que va ser un acte "denigrant".

Després que la Fiscalia demanés l'arxiu, el jutge ho acorda en estimar que no hi ha prou proves per imputar-li un delicte d'odi i tampoc d'ultratge a la bandera, "conforme al principi d'intervenció mínima del Dret Penal i l'àmplia llibertat d'expressió que ve tutelant el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg".

Per al jutge Adolfo Carretero, "es tracta, en suma, d'una actuació humorística en un mitjà públic i davant nombrosíssima audiència, molt desafortunada i provocadora", però que, d'acord amb els principis citats, no encaixa en el delicte d'ultratge a la bandera "en no estar prou acreditat l'ànim d'ultratge".

Això no obstant, deixa clar també en el seu acte que, segons la seva opinió, mocar-se els mocs amb la bandera d'Espanya, anomenar-la "drap que es ven als xinos" i llançar-la a terra, "encara que es pretengui fer en un context humorístic, són per se actes denigrants".

El jutge recorda que amb el delicte d'ultratge a la bandera s'intenta protegir el sentiment d'afecte dels ciutadans cap a aquest símbol de la nació i indica que els ultratges poden ser "coactius o denigrants", assemblant-se aquest últim supòsit al delicte d'injúries, que no està emparat en la llibertat d'expressió.

Segons el seu parer, així va semblar entendre-ho en el seu moment la Fiscalia, quan va assenyalar que no es podia rebutjar per complet les denúncies presentades contra Mateo per l'organització Alternativa Sindical de Policia sense que l'humorista aclarís el sentit dels seus actes i aclarís l'ànim d'ultratge, "perquè amb l'humor també es pot ultratjar a injuriar persones i símbols".

No obstant això, afegeix, no sembla raonable continuar amb el procediment a la vista que el Ministeri Fiscal, "que teòricament defensa l'interès general i a la societat", ha considerat que l'ànim del còmic no va ser ultratjar, sinó que es va tractar d'"una posada en escena desafiadora o crítica" permesa per la llibertat d'expressió, "encara que pugui ofendre els sentiments de molts espanyols".

En la resolució, que pot ser recorreguda en reforma davant el propi jutjat o en apel·lació davant l'Audiència Provincial de Madrid, el magistrat assenyala que Mateo, encara que es va acollir al seu dret a no declarar quan va comparèixer al jutjat, ha al·legat en l'escrit de sobreseïment que no va tenir cap intenció de fomentar l'odi contra ningú. El jutge, com el fiscal, comparteix aquest argument, per la qual cosa descarta imputar-li un delicte d'odi.