El jutge d’instrucció de Falset ha arxivat les diligències contra les catorze persones identificades pels Mossos d’Esquadra com a membres d’un escamot unionista, entre els quals hi havia un membre de la Guàrdia Civil, que es dedicava a retirar llaços grocs i estelades a les Terres de l’Ebre.
Els fets van tenir lloc la matinada del 17 d’agost, quan a petició de quatre particulars, els Mossos van procedir a aturar i identificar catorze persones, a qui se’ls va incautar armes punxants i mapes que demostraven que estaven perfectament organitzats i se’ls va imputar presumptes delictes de danys al mobiliari urbà i furt.
En concret, es denunciava el furt d’una estelada i dues pancartes a Mora la Nova, una estelada penjada en una propietat privada a Tivissa i dues pancartes, tres llaços grocs i sis estendards a Vandellós, a més de danys al rètol de Municipi de la República Catalana de Mora la Nova.
En la seva interlocutòria, el jutge considera que no “concorren els elements integrants dels delictes imputats” perquè, en el cas del furt hi ha “total absència d’ànim de lucre”.
A més, el jutge insisteix que “és de públic coneixement l’existència de grups de persones que, en el marc de la situació política existent a Catalunya, estan col·locant i treient diversos signes i símbols polítics”, per concloure que la seva retirada , encara que puguin ser “de propietat particular de persones o entitats concretes” no té com a finalitat “l’obtenció d’un benefici o avantatge econòmic, element intencional del delicte” de furt.
La resolució diu que els fets podrien ser infracció administrativa que en ocasions implica una multa més elevada que si fos delicte penal lleu
— Andreu Van den Eynde (@eyndePenal) 7 de septiembre de 2018
Amb tot, segons ha assenyalat l’advocat Andreu Van den Eunde, la resolució apunta que els fets, en tot cas, podrien ser objecte d’una infracció administrativa, la qual cosa podria implicar “una multa més elevada que si fos delicte penal lleu”.
Investigació de la fiscalia
Per aquestes identificacions i unes altres a l'Ametlla de Mar el 24 d'agost, la Fiscalia Superior de Catalunya va acordar obrir diligències d'investigació el 27 d'agost.
En el seu escrit, la Fiscalia Superior va requerir al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius, que expliqués "els concrets motius" pels quals es va identificar a diversos ciutadans per retirar llaços.
Li reclamava que, en menys de 15 dies, remetés un informe en què s'identifiqués als agents que van actuar en les identificacions i expliqués els "motius que van portar a la intervenció realitzada, les diligències practicades i, si escau, si les mateixes van donar lloc a la remissió de denúncia "o sanció.