Nous arxivaments per prescripció a la causa pel segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco, exregidor del PP d’Ermua, el juliol del 1997. Després d’arxivar la causa contra Anboto (Soledad Iparragirre), l’Audiència Nacional segueix el mateix camí i arriba al mateix desenllaç amb la d’Iñaki de Rentería (Ignacio Gracia Arregi) i Mikel Antza (Mikel Albisu). La Secció Quarta de la Sala Penal ha adoptat la “idèntica decisió” que en el cas d’Anboto perquè són “els mateixos fets, els mateixos arguments a favor i en contra i la mateixa sol·licitud per part de la defensa dels investigats”. “Hem de remetre al que s’exposa allà a fi d’evitar reiteracions innecessàries i especialment en nom de la seguretat jurídica, sense que aquesta ponent tingui res a afegir als raonaments exposats exhaustivament en la resolució”, assenyala la interlocutòria. Els advocats dels que van ser caps de la banda terrorista consideraven, igual que la Fiscalia, que des que es va cometre el delicte, el 13 de juliol del 1997, fins que es va interposar la querella, el 6 de febrer del 2022, havien transcorregut gairebé 25 anys, quan el termini de prescripció era de 20 anys (segons fixa l’article 131 del Codi Penal en els casos de penes de presó de quinze a vint anys).
📝 Arxivada per prescripció la causa contra l’excap d’ETA Anboto per l’assassinat de Miguel Ángel Blanco
Lluny d’aquesta petició, les acusacions populars, exercides pel Partit Popular, l’Associació Dignitat i Justícia, l’Associació de Víctimes del Terrorisme i la Fundació Villacisneros, defensaven que els fets no estaven prescrits quan, el desembre del 2010, va entrar en vigor una reforma del Codi Penal que estableix que no prescriuen els delictes de terrorisme que hagin causat la mort d’una persona. Esgrimien que l’ampliació dels terminis de la prescripció “poden aplicar-se a la persecució de fets no prescrits en el moment d’entrada en vigor sense infringir els principis de legalitat penal i d’irretroactivitat de les disposicions sancionadores desfavorables o restrictives de drets individuals”. Tanmateix, a la interlocutòria, de 30 pàgines, el tribunal argumenta que no estimar el recurs d’Iñaki de Rentería i Mikel Antza “vulneraria els principis de legalitat, de seguretat jurídica, d’irretroactivitat de les normes penals i sancionadores no favorables i de prohibició de l’arbitrarietat dels poders públics”.
Més arguments. La Secció Cuarta de la Sala Penal defensa que la prescripció “pot ser proclamada d’ofici en qualsevol estat del procés en el qual es manifesti amb claredat la concurrència dels requisits que la defineixen i condicionen” i subratlla que, en aquest cas, “no és necessària cap prova sobre els pressupostos de la prescripció perquè no existeix controvèrsia sobre el termini transcorregut des dels fets fins a la presentació o admissió de la querella”. A més, els magistrats retreuen a les acusacions que els seus arguments “s’allunyen de les normes i principis rectors de la prescripció del Codi Penal del moment dels fets, que clarament exclouen la imprescriptibilitat de fets i delictes com els que s’han anat investigant”. Així mateix, la Secció Quarta de la Sala Penal cita una bateria de pronunciaments del Tribunal Constitucional, del Suprem i de l’Audiència Nacional per sustentar la seva tesi. “La infracció penal té un termini, passat el qual s’extingeix tota possibilitat d’exigir responsabilitats per raó de la seva comissió”, assenyalava una interlocutòria del TC del 2021.
“No hi ha resolucions actuals que proclamin la vigència de la tesi de retroactivitat de normativa penal”
En més d’una ocasió, la providència es remet a les conclusions que va expressar el dimecres passat. En aquell cas, la Secció Quarta de la Sala Penal sostenia que no hi ha “resolucions actuals” en l’ordenament jurídic i en la jurisprudència que “proclamin la vigència de la tesi de retroactivitat de normativa penal” que defensaven les acusacions populars i que, per tant, no és vàlid afirmar que “una ampliació del termini de prescripció pugui aplicar-se immediatament a la persecució penal de fets que no havien prescrit en el moment de la seva entrada en vigor”. Els magistrats reivindicaven la seva decisió “en defensa de l’estat de dret que d’altres han intentat arrabassar-nos a través d’actes de subversió de l’ordre constitucional, de desestabilització de les estructures polítiques o econòmiques i d’aterrorització social no del tot superats”.
Manuel García-Castellón va processar l’abril l’excúpula d’ETA
El mes d’abril passat, el jutge Manuel García Castellón va processar els exmembres del Comitè Executiu d’ETA pel segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco. Va considerar que els quatre exmembres de la cúpula etarra (els tres que han vist ara arxivada la seva causa i Kantauri) eren autors de delictes de segrest i assassinat terrorista amb agreujant de traïdoria, ja que es donaven els requisits de l’autoria mediata per domini de l’organització: podien haver impedit l’assassinat, però “no ho van fer”, cosa que evidenciava una “voluntat inequívoca a la producció del resultat”.