Triomf del dret de manifestació. Gairebé tres anys després de ser investigats per participar en una manifestació convocada per Tsunami Democràtic, el titular de primera instància i instrucció 4 de Figueres, Antonio Coscia, ha arxivat la causa contra unes 200 persones, acusades del delicte de desordres per participar en el tall de l’AP-7, a l’altura de la Jonquera, l’11 i 12 de novembre de 2019, contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. Alerta Solidària, que ha dut la defensa de la majoria d’investigats, ha anunciat aquest dijous la resolució i ha assegurat que aquest tancament del cas "no és cap procés de 'desjudicialització'", sinó que el jutge "fa seva l'opinió de la fiscalia que ara fa cas de la jurisprudència de l'Audiència de Girona i del TEDH".
El maig passat, el jutge va demanar a la fiscalia si calia elevar al Tribunal Suprem la causa contra la diputada d’ERC al Congrés, Marta Rosique, en ser identificada en la protesta i la resposta del ministeri públic ha estat que Rosique i els ciutadans no són autors del delicte de desordres, tal com recull la jurisprudència constitucional i la protecció que fa el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el dret de protesta. Amb la resolució del jutge de Figueres, es tanca la persecució als manifestants a l’AP-7, ja que el juny passat l’Audiència de Girona va confirmar l’arxivament del cas per a 49 ciutadans en els talls de l’AP-7 a Salt, dictada per un jutge de Girona.
Un veí i un agent segueixen investigats
Pel que fa al cas del Pertús, fins ara, el jutge Coscia havia mantingut una instrucció ferma i va fer detenir alguns dels manifestants perquè no es personaven en el jutjat i els deixava en llibertat un cop compareguts davant d’ell. En la resolució, facilitada pel gabinet de premsa del TSJC, el jutge només manté oberta la causa contra una persona per un suposat delicte d’atemptat contra un agent de l’autoritat, així com d’un agent dels Mossos per un delicte de lesions.
La fiscalia afirma que es va produir violència
En el seu informe al jutjat, la fiscalia explica que el tall a l’AP-7 va ser multitudinari i es va produir des del matí de l’11 de novembre i que es van produir danys al vial ràpid xifrats en 32.000 euros. Hi afegeix que els Mossos d’Esquadra van estimar que a la nit s’hi van quedar a l’autopista unes 1.200 persones i hi havia unes 30 tendes, i que van identificar 108 vehicles i 196 persones, i van començar a desallotjar-los, tot i que fa constar que força participants ja havien marxat abans de la protesta. Per la fiscalia, la concentració a l’AP-7 va implicar “una greu alteració de la pau pública”, en pertorbar-se l’activitat circulatòria amb efectes a l’activitat comercial i diària. La fiscalia també afirma que es va produir “violència en les persones i les coses”.
Això no obstant, la fiscalia recull recent jurisprudència que defensa el dret de protesta. En concret, desgrana la sentència de l’Audiència de Girona precisament en què confirma l’arxivament contra 49 persones pel tall de l’AP-7 a Salt contra el parer de la fiscalia. En aquella resolució, l'Audiència de Girona subratllava que en un delicte de desordres pot intervenir una munió de persones, i tot i que no cal individualitzar què fa cada persona, sí que s'ha de detallar "quina aportació rellevant" realitza en els fets delictius. "Qui assistirà a una manifestació si la seva simple presència serà títol d'imputació suficient de tots els delictes que s'hi puguin cometre?", es preguntaven els magistrats de la secció quarta.
La fiscalia també recull resolucions recents de la sala d’apel·lacions del TSJC sobre el delicte de desordres, del qual s’indica que cal individualitzar els actes dels participants. De la diputada Marta Rosique, la fiscalia detalla que va ser identificada quan s’estava desallotjant la protesta. Res més. I davant la jurisprudència recollida i exposada, la fiscalia afirma que la diputada d’ERC no se li pot atribuir el delicte de desordres ni cap altre i no s’ha d’elevar el seu cas al Suprem, tal com ha fet el jutge dictant el sobreseïment lliure de la causa per a ella i la majoria de manifestants.
Més de 380 investigats
Per evidenciar que la persecució judicial a independentistes catalans ha estat ben real, Alerta Solidària informa que en els talls de vies en la tardor del 2019 hi ha hagut 380 persones investigades i finament no sancionades; 9 menors amonestats verbalment i 48 persones investigades en processos oberts, i una amb data de judici per fixar.