L’Audiència Nacional declara que ha prescrit la causa contra Anboto (María Soledad Iparraguirre) pel segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco, exregidor del PP d’Ermua. D’aquesta manera, la Secció Quarta de la Sala Penal estima el recurs que va presentar la defensa de l’excap d’ETA, al qual es va adherir la Fiscalia, en el qual considerava que des que es va cometre el delicte, el 13 de juliol del 1997, fins que es va interposar la querella, el 6 de febrer del 2022, havien transcorregut gairebé 25 anys, quan el termini de prescripció era de 20 anys (així ho estipula l’article 131 del Codi Penal en els casos de penes de presó de quinze a vint anys). Aquest és el primer dels recursos d’apel·lació resolts per la Secció Quarta sobre el processament de la cúpula d’ETA per aquest atemptat i marca el camí respecte a la resta de casos, que presumiblement tindran el mateix desenllaç.
En canvi, les acusacions populars exercides pel Partit Popular, l’Associació Dignitat i Justícia, l’Associació de Víctimes del Terrorisme i la Fundació Villacisneros, esgrimien que els fets no estaven prescrits quan, el desembre del 2010, va entrar en vigor la reforma del Codi Penal perquè no prescriguin els delictes de terrorisme que hagin causat la mort d’una persona. El seu argument era que aquesta norma seria aplicable a aquest procediment i que, conseqüentment, la causa no estaria prescrita. Tanmateix, la defensa d’Anboto s’escudava en la regla de la irretroactivitat, que estableix (segons fixa l’article 2 del Codi Penal) que “no serà castigat cap delicte amb pena que no estigui prevista per llei anterior a la seva perpetració”.
“En defensa de l’estat de dret que altres han intentat arrabassar-nos”
En la resolució, de 53 pàgines, els magistrats sostenen que si no s’estimés el recurs “es vulnerarien els principis de legalitat, de seguretat jurídica, d’irretroactivitat de normes sancionadors no favorables i de prohibició de l’arbitrarietat dels poders públics”. I pren la decisió d’arxivar la causa “en defensa de l’estat de dret que altres han intentat arrabassar-nos a través d’actes de subversió de l’ordre constitucional, de desestabilització de les estructures polítiques o econòmiques i d’aterrorització social no del tot superats”, afegeixen.
Per rebatre la posició de les acusacions populars, assenyalen que en l’ordenament jurídic i en la jurisprudència, no hi ha “resolucions actuals que proclamin la vigència de la tesi de retroactivitat de normativa penal” que defensen i, per tant, no és vàlid afirmar que “una ampliació del termini de prescripció pugui aplicar-se immediatament a la persecució penal de fets que no havien prescrit en el moment de la seva entrada en vigor”. Amb això, l’Audiència Nacional vol “evitar” les “funestes conseqüències” de l’anomenada Doctrina Parot, que després va ser revocada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
Manuel García-Castellón va processar l’abril l’excúpula d’ETA
Just el mes d’abril passat, el jutge Manuel García Castellón va processar els exmembres del Comitè Executiu d’ETA Anboto (María Soledad Iparraguire), Kantauri (José Javier Arizcuren Ruiz), Mikel Antza (Miguel Albisu Iriarte) i Iñaki de Rentería (Ignacio de Gracia Arregui) pel segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco. Va considerar que els quatre exmembres de la cúpula etarra eren autors de delictes de segrest i assassinat terrorista amb agreujant de traïdoria, ja que es donaven els requisits de l’autoria mediata per domini de l’organització: podien haver impedit l’assassinat, però “no ho van fer”, cosa que evidenciava una “voluntat inequívoca a la producció del resultat”.