Carpetada a investigar les infiltracions de policies a moviments socials de Catalunya. L’Audiència de Barcelona ha confirmat la no admissió a tràmit de la querella interposada per dues activistes contra un agent de la policia espanyola infiltrat, que es feia dir Daniel Hernández, i a qui acusen dels delictes d’agressió sexual, tortures, contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets i contra l’exercici dels drets cívics. La secció 5a de l’Audiència de Barcelona confirma així la inadmissió de la querella pel titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, l’octubre de l’any passat. A la resolució, el tribunal —format pels magistrats José María Assalit, Rosa Fernández i Ignacio de Ramón— sosté que no tot dany implica un delicte i que “no hi ha cap indici que l'Estat ordenés o aprovés, o recolzés, que el querellat tingués relacions sexuals”.
Irídia ja ha avançat, aquest dilluns, que presentarà un recurs al Tribunal Suprem contra la resolució que considera que no s’ha comès cap delicte per part d’aquest policia, que es va infiltrar durant tres anys en els moviments socials del barri de Sant Andreu i que assegura que "va afectar vuit persones".
"Un policia no ha de ser condemnat amb més facilitat"
A la resolució, l'Audiència de Barcelona afirma que "l'existència d'un delicte no ve determinada per la sola producció d'un resultat dolós". I hi afegeix: "Són molts els casos en què la conducta d'una persona causa danys a una altra, però no per això aquesta conducta és delictiva. Per exemple, si una persona decideix trencar una relació sentimental, l'altra persona pot sofrir un mal psicològic o emocional, però no per això qui causa la ruptura ha comès un delicte."
A més, la secció 5a manifesta: "Al nostre ordenament jurídic es rebutja tant l'anomenat dret penal d'autor com l'anomenat dret penal de l'enemic. Que una persona tingui la condició d'agent de policia no implica que hagi de ser condemnada amb més facilitat o menys rigor en l'exigència de requisits que una altra persona que no tingui aquesta condició; i que les apel·lants siguin, segons la seva pròpia definició, 'activistes llibertàries' no els dona dret a sostenir una amplíssima extensió de les normes penals contra els seus adversaris polítics."
Delicte contra la llibertat sexual
Respecte al delicte contra la llibertat sexual, les activistes afirmen que existeix tal delicte perquè el querellat es va aprofitar de les seves prerrogatives com a funcionari públic, va tenir el suport de l'Estat, i si el querellat les hagués informat de la seva condició de policia, elles no haurien consentit tenir-hi relacions sexuals. Això no obstant, l'Audiència de Barcelona respon: "Manca de sentit afirmar que les relacions sexuals es van produir perquè el querellat era funcionari públic, o perquè tenia el suport de l'Estat. Més aviat al contrari, ja que les querellants estan sostenint que si haguessin sabut que el querellat era funcionari no hi haurien tingut relacions sexuals, amb la qual cosa difícilment pot ser el caràcter públic del querellat el que va sustentar les relacions sexuals. I, conclou, no hi ha cap indici que l'Estat ordenés o aprovés, o recolzés, que el querellat tingués relacions sexuals."
Quant al consentiment, el tribunal manifesta que "el plantejament de les apel·lants portaria a considerar delictives una gran quantitat de relacions sexuals en les quals un dels participants no ha revelat a l'altra part una informació el coneixement de la qual hagués impedit que es produís aquest acte". Finalment, l'Audiència tampoc considera provat que el policia infiltrat obtingués informació reservada de les afectades. Per tot això, manté la no admissió de la querella.