Carpetada judicial a l'única causa judicial oberta que investigava les tortures policials durant el franquisme que havia declarat davant una jutgessa a Espanya. Finalment, la causa ha quedat arxivada per prescripció dels fets, segons ha informat el centre Iridia. El jutjat número 50 de Madrid ha tancat el cas que analitzava si el militant antifranquista, Julio Pacheco, va ser torturat durant el seu arrest als baixos de la Puerta del Sol, entre altres, per l'excomissari José Manuel Villarejo. La jutgessa considera que els fets han prescrit, basant-se en les resolucions del Tribunal Constitucional que van tancar la porta a investigar els delictes comesos, presumptament, durant la dictadura. Després de 6 anys de lluita als jutjats espanyols i més de 100 querelles criminals presentades denunciant crims contra la humanitat comesos pel franquisme, la de Pacheco va ser l'única en la qual, després de ser admesa a tràmit, es va citar els querellats en qualitat d'investigats i van declarar davant la jutgessa. 

Rebuig a l'arxivament del cas

Julio Pacheco va ser la primera víctima de la violència franquista que va poder declarar com a perjudicat a un jutjat el setembre del 2023. A la sortida dels jutjats de la plaça Castilla de Madrid va celebrar que "és comença a trencar el mur de silenci i impunitat". Durant la seva declaració va relatar que "van picar a la porta i em vaig trobar una pistola a la cara". Totes les causes que s'han presentat davant el jutge per aquesta raó s'han acabat arxivant per la prescripció dels fets. L'única oberta fins ara, també s'ha decidit guardar al calaix. Entre els arguments de la jutgessa fa referència a la interlocutòria del Tribunal Constitucional en el cas de Francisco Ventura, represaliat per la dictadura a València. Fa mesos, que el tribunal de garanties va certificar que la nova llei de memòria democràtica no és suficient per obrir la porta a investigar aquest tipus de fets que ja havien prescrit, i tenint en compte que alguns dels delictes denunciats no s'incloïen en el Codi Penal espanyol d'aquell moment. Considera que l'articulat de la llei és insuficient i no habilita per investigar els crims franquistes.

Des de CEAQUA, Amnistia Internacional, Iridia i Sira, mostren el seu rebuig total i disconformitat amb el contingut de la interlocutòria, que segons denuncien "consolida un model d'impunitat inadmissible en un estat de dret i soscava i infringeix, una vegada més, els drets més elementals que assisteixen aquelles persones que van patir crims franquistes". 

Tortures de la Via Laietana

A Catalunya, s'han presentat diverses querelles per tortures policials durant el franquisme a la Prefectura de la Via Laietana. El sindicalista i militant del PSUC, Carles Vallejo, va presentar la primera querella per haver estat torturat per agents de la Brigada Politicosocial els anys 1970 i 1971. La magistrada va afirmar que els fets estan "prescrits i amnistiats". Finalment, la jutgessa no va admetre a tràmit la causa. 

Un any més tard, es va presentar la segona querella per tortures a la Via Laietana durant el franquisme pels germans bessons Pepus i Maribel Ferrándiz contra quatre agents de la policia espanyola. Els bessons Ferrándiz van ser detinguts i portats a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, que les entitats memorialistes defineixen com a “símbol de la topografia del terror de Barcelona durant el franquisme i els anys posterior” l’any 1971. Tenien 17 anys i els van detenir perquè militaven a la Jove Guàrdia Roja (el referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya). Ambdós van estar detinguts a la Prefectura durant 32 dies per l'estat d'excepció: "Van ser agredits físicament i psicològica en els nombrosos interrogatoris als quals els van sotmetre agents de la Brigada Politicosocial", recull la querella, que signa l'advocada Laura Medina.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!