La crema de la bandera espanyola no és delicte. El magistrat del jutjat d’Instrucció 3 de Tarragona ha arxivat la causa contra dos veïns acusats de cremar una bandera espanyola, durant la celebració de l’aniversari de l’1-O del 2020 a la ciutat, segons informa avui l’organització Alerta Solidària. L’acte es va fer per “protestar per la repressió de l’Estat contra la dissidència independentista, i per la llibertat dels Països Catalans”, segons la formació. Es detalla que va ser la brigada d’informació de la Policia Nacional, qui va obrir la investigació “per la seva fòbia a la llibertat d’expressió” i “la poca feina que tenen”, afirma  l’organització de l’esquerra independentista. Alerta Solidària assegura, en un comunicat, que la policia espanyola “va tirar d'arxius il·legals d’activistes” per imputar a dues persones que no van ser identificades en el lloc dels fets, per sorpresa seva. Hi afegeix que es “van veure immerses en un nou procediment judicial pel delicte arcaic d' ultrajes a España”.

El passat 2 de novembre, una de les investigades va ser citada als jutjats. Allà el seu advocat, Carles Perdiguero, ja va anunciar que, acabat el tràmit, sol·licitaria el sobreseïment del cas per la senzilla raó que, “emparats en jurisprudència europea, que ve a corregir sistemàticament les decisions dels tribunals espanyols, cremar una bandera és un acte de protesta emparat per la llibertat d’expressió”. I Des d’Alerta s’insisteix que ”si no hi ha delicte, no hi pot haver procediment penal”. Davant dels jutjats, en aquella citació del 2 de novembre, es va fer una nova concentració solidària amb les encausades i es van cremar banderes espanyoles. Es recorda que la Carme, una de les dues investigades, “ja va deixar ben clar aquell dia que la repressió no li feia por” i que, al contrari, la reafirmava en els seus ideals de justícia i llibertat. Des d’Alerta Solidària  se celebra la decisió del jutge i “rebutja la simbologia d’un Estat repressor i demofòbic”. En totes les celebracions de l'1-O hi han hagut detencions o identificacions de ciutadans.

El precedent gironí

La crema de banderes segueix la jurisprudència que va fixar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va atendre la demanda de dos joves gironins (Stern i Rora), defensats pel penalista Benet Salellas, que el  2007  van ser condemnats per cremar fotos del rei. Estrasburg va obligar l’Estat espanyol no només a aixecar-los la condemna i a retornar les multes, sinó que obliga a indemnitzar-los amb més de 10.000 euros.  Per Estrasburg, aquella crema va ser una crítica emparada en la llibertat d'expressió, que han de suportar governats i dirigents d'un país. Arran d'aquesta sentència, del 2018, la Fiscalia General de l’Estat  va realitzar una circular dirigida a tots els fiscals delegats de delictes d’odi per limitar les acusacions.

L’any 2020, però el ple del Tribunal Constitucional (TC)va acordar per majoria (6 jutges), però dividit, que els ultratges a la bandera espanyola “no estan emparats per la llibertat d’expressió”, i va desestimar l’empara que li demanava un veí del Ferrol, que només va cridar que s’havia de cremar una bandera en una protesta. Cinc dels magistrats del TC van anunciar vots en contra.  La resolució va ser criticada per juristes que entenen que va contra la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que protegeix aquestes accions.

La crema de banderes espanyoles ha estat constant a Catalunya els darrers anys  El setembre passat, les entitats sobiranistes Òmnium i l’ANC  van fer una protesta a la plaça Espanya de Barcelona davant la presència del rei Felip VI  en el saló Automobile Barcelona, i un dels participants va cremar una bandera espanyola davant les càmeres. Agents dels Mossos van identificar-lo.