El jutge instructor de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha decidit arxivar les querelles per lesa humanitat interposades per diversos particulars contra la cúpula de les policies espanyoles per l'actuació dels cossos durant l'1-O, segons ha avançat TV3.
El jutge ha al·legat que "ni s'aporten ni consten mínimament acreditades dades o elements objectius que permetin la imputació" i també ha afirmat que la seva actuació va ser "proporcionada" i "legítima". La querella ―continua el jutge― "no té el mínim rigor" i no hi ha proves que sustentin les afirmacions que van realitzar els querellants, que van plantejar que l'1-O hi va haver un "atac indiscriminat" a la població civil planejat per un comandament únic de la Policia i Guàrdia Civil.
El fiscal es va oposar a la querella en un escrit en el qual va subratllar que en el camí cap a la independència es va actuar "sabent que amb això es corria el risc que es produirien altercats greus i alteracions d'ordre públic" amb "grans possibilitats de risc i inseguretat per a la població".
El jutge, en la mateixa línia, assenyala que els promotors de l'1-O van sotmetre els ciutadans, als quals van cridar a participar, a un "escenari indiscutible de risc en oposar-se als agents de policia que assistirien a complir les seves funcions per mantenir l'ordre constitucional". "Davant aquests esdeveniments, l'Estat tenia l'obligació d'utilitzar tots els mitjans necessaris de què disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l'ordre constitucional que s'havia alterat", argumenta el jutge Moreno.
El magistrat afirma que les forces i cossos de seguretat van respondre a "greus i violentes alteracions d'ordre públic" i recalca que la seva actuació va ser "legítima" davant l'intent de subvertir l'ordre constitucional i "proporcionada" a la vista "de les xifres d'altercats produïts, al nombre de lesionats i a l'entitat dels mateixos".
Nou dels ferits a les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O del 2017, juntament amb l'Associació d'Afectats de l'1-O, l'Associació Advocada per la Democràcia de Lleida i l'Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, havien presentat a l'Audiència Nacional la querella per un delicte de lesa humanitat.