La remodelació del gabinet de Pedro Sánchez ha reafirmat la presència majoritària de les dones en l'Executiu, que guanyen una cartera més respecte a l'última formació. La fins ara presidenta del Senat, Pilar Llop, serà des d'avui la nova ministra de Justícia en substitució de Juan Carlos Campo. Llop hereta la cartera amb el repte de desbloquejar les negociacions amb el principal partit de l'oposició, el PP, per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que porta paralitzat des de finals de 2018.

Perfil

Tal com recull Europa Press, Llop és jutgessa especialista en violència de gènere i ha ostentat fins ara la Presidència del Senat, posició a la qual va arribar el desembre de 2019 sent senadora del PSOE per designació autonòmica de l'Assemblea de Madrid. A més, va ser delegada del Govern per a la Violència de Gènere des de juliol de 2018 a abril de 2019.

En la compareixença d'aquest dissabte per anunciar els canvis en l'Executiu per la crisi de Govern, el president, Pedro Sánchez, ha assenyalat que, com a presidenta del Senat, Llop ha destacat "per la seva mesura i el seu sentit institucional". A més, ha recordat que és jutge de carrera i ha lloat que Llop "ha evidenciat sempre el seu compromís feminista des de la societat civil i també des de diferents responsabilitats" públiques.

Llop és llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, va accedir a la Carrera Judicial pel torn lliure el 1999 i va ascendir magistrada el 2004. Ha compatibilitzat la seva funció judicial amb la de consultora internacional i ha treballat en diversos països de la Unió Europea, així com a Amèrica Llatina en temes relacionats amb reformes dels sistemes judicials, en matèria penal i en violència de gènere.

Del març de 2011 a abril de 2015 va ser lletrada del Gabinet Tècnic del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb responsabilitats com la direcció de la Secció Observatori Violència Domèstica i de Gènere, secretària de la Comissió d'Igualtat, secretària del Fòrum Justícia i Discapacitat, i secretària del Comitè de Direcció de l'òrgan de direcció dels jutges.

Després d'aquella etapa va resultar elegida diputada de l'Assemblea de Madrid, on ha estat portaveu en la Comissió de Justícia i en la Comissió d'Estatut d'Autonomia, Reglament de l'Assemblea i Estatut del Diputat.

Presidenta del Senat

En la seva última etapa, Llop ha presidit durant dos anys i mig el Senat, després d'aconseguir aquest càrrec en la sessió constitutiva del 3 de desembre de l'any 2019 per 130 vots a favor en la segona votació. Durant aquest temps, Llop no ha pogut completar la reforma del Senat que havia plantejat al principi de la legislatura per atorgar-li més agilitat i representació territorial, però sí que ha posat en marxa el sistema de vot telemàtic perquè els senadors no haguessin d'acudir presencialment a les votacions davant de les restriccions imposades pel coronavirus.

Això sí, en les últimes dates, Llop ha protagonitzat una de les polèmiques més sonades d'aquesta legislatura en el Senat després que resolgués una sol·licitud de controvèrsia del Govern i decidís anul·lar la votació d'una esmena en la llei antifrau que recollia la baixada de l'IVA de les perruqueries del 21% al 10%.

Això va provocar l'enuig de l'oposició, sobretot del PP, i fins i tot d'alguns grups afins al Govern, que demanaven la dimissió de Pilar Llop com a presidenta del Senat. Tanmateix, Llop s'ha defensat assegurant que cal utilitzar "amb valentia" el Reglament de la Cambra Alta.

Els reptes

Ara al capdavant de Justícia, Llop té per davant no només el repte de renovar el CGPJ, pel qual s'haurà d'entendre amb el responsable de Justícia i Interior del PP, Enrique López, sinó també la renovació del Tribunal Constitucional (TC). Està pendent la renovació de quatre membres dels 12 que formen el TC que correspon elegir el Congrés, el mandat de nou anys del qual va concloure el novembre de 2019.

També haurà d'afrontar un altre dels reptes del seu antecessor Juan Carlos Campo, qui es va proposar de reformar els delictes de sedició i rebel·lió en el Codi Penal per adaptar-los als nous temps. Si bé va arribar a dir que abans que acabés el 2020 estaria fet almenys el de Sedició, el cert és que fins ara no s'ha dut a terme.

També hereta de Campo l'anunci per part del ministeri de febrer de 2021 en què avançaven que era en estudi una reforma dels delictes d'enaltiment del terrorisme, contra els sentiments religiosos i d'injúries a la Corona dins del Codi Penal perquè no fossin castigats amb penes privatives de llibertat.

A més, haurà de continuar implicada amb el conflicte català. Després de la mesura de gràcia de l'Executiu de Sánchez, que va suposar la sortida de la presó dels nou presos polítics, la pilota és ara de nou al Suprem, però a la Sala Contenciosa Administrativa, on Ciutadans, Vox i PP han presentat recursos contra els indults.

 

Foto principal: la nova ministra de Justícia, Pilar Llop / Europa Press