L'eurodiputat dels Comuns i figura clau en la medicació entre el govern espanyol i Carles Puigdemont, Jaume Asens, ha afirmat que Pedro Sánchez el va vetar a ell i a Gerardo Pisarello com a possibles ministres el 2020 pel seu "perfil sobiranista". Així ho relata al seu llibre 'Els anys irrecuperables' (Pòrtic, 2025), que es publica aquest dimecres i que és un testimoni en primera persona del dirigent dels Comuns sobre la política dels darrers anys, des del seu prisma com a observador privilegiat. En l'obra, Asens desvela també que Pablo Iglesias es va reunir diverses vegades amb Carles Puigdemont quan el primer era vicepresident del govern espanyol (2019-2023) i líder de Podem, tot i que les trobades no van transcendir públicament, i apunta al fet que Sánchez va estar al corrent i informat de les converses.
Jaume Asens explica al llibre que després de les eleccions generals del novembre del 2019, Pedro Sánchez va vetar-lo a ell i a Gerardo Pisarello, company seu als Comuns, com a possibles ministres del primer govern espanyol de coalició des de la Segona República. Segons relata el polític d'esquerres, Pablo Iglesias el va informar que el president i líder del PSOE no volia ministres que defensessin el dret a decidir: "T'han vetat. No li agrada el teu perfil compromès amb els drets dels independentistes", li hauria dit. El paper d'Asens seria finalment el de president del grup parlamentari d'Unides Podem al Congrés. A més, detalla que Sánchez va vetar de la mateixa manera Pisarello com a possible ministre pel mateix, pel seu "perfil sobiranista". Qui finalment seria el ministre de la quota dels Comuns va ser Manuel Castells, qui va ocupar la cartera d'Universitats entre el 2020 i el 2021.
Amb tot, després van anar a buscar-lo quan les circumstàncies polítiques van fer que el necessitessin. L'eurodiputat dels Comuns explica en el llibre com després de les eleccions generals del juliol del 2023, les de l'actual legislatura, esdevindria peça clau en la negociació amb Carles Puigdemont per aconseguir el suport de Junts a la investidura de Pedro Sánchez. Asens relata que l'endemà de les eleccions, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, li va enviar un missatge d'àudio avançant-li que l'anirien a buscar perquè s'impliqués en les negociacions: "Estem a les mans de Junts. A la direcció encara no hi ha caigut ningú. És qüestió d'hores que tothom s'adoni que la persona que pot resoldre aquesta situació ets tu. T'ho dic perquè pensis què vols dir o fer. És evident que et necessitem. T'acabaran trucant. Que no t'agafi per sorpresa", explica Asens que li va demanar Albiach. Tot i que Asens havia deixat la política institucional feia poc, hi va acceptar.
Jaume Asens també desvela en el seu llibre que Pablo Iglesias es va reunir amb Carles Puigdemont durant la legislatura en la qual el líder de Podem va ser vicepresident del govern espanyol (2019-2023). Detalla que es tracta de trobades que "no van transcendir mai", perquè una reunió de tot un vicepresident amb Puigdemont "no era qualsevol cosa". El mateix Asens s'hauria reunit amb el líder de Junts en diverses ocasions per videoconferència, així com amb el llavors també eurodiputat de Junts Toni Comín. Iglesias, com a vicepresident, informava Sánchez dels "avenços" d'aquestes converses. Fins i tot van arribar a tenir un grup de Telegram integrat per Iglesias, Asens, Puigdemont i Comín.
Junts i la relació amb PP i Vox: "No li amoïna gaire"
L'ara eurodiputat dels Comuns cita converses amb l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, en les quals se subratlla que per a Junts "no és una prioritat" posar damunt la taula els drets socials "ni les coses de menjar", com ara el traspàs de Rodalies, o la millora del finançament i de la inversió pública per a Catalunya. A més, Asens apunta que Boye li va dir que a Junts "no li amoïna gaire" si el partit vota "el mateix" que PP i Vox a la investidura de Sánchez, ni si això permet "obrir el camí" a un govern entre les formacions d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal després d'una hipotètica repetició electoral. De fet, Asens tenia la sensació que Puigdemont no descartava "posar-se de perfil" per facilitar un govern de PP i Vox.
Puigdemont: "Estic disposat a esborrar-me"
Sobre les converses per a la investidura de Sánchez i la negociació de l'amnistia, Asens assegura que Puigdemont li va dir, després de les eleccions del 2023: "Jo no entro a l'equació. Si soc un obstacle, un element distorsionador de la solució, estic disposat a esborrar-me". "No vull presentar-me a les eleccions com a candidat a la presidència de la Generalitat. No vull ser un problema". Amb tot, Puigdemont es va acabar presentant com a cap de llista a les eleccions al Parlament del 12 de maig de 2024.