Jaume Asens, avui eurodiputat per Sumar a Brussel·les, però que en el passat ha estat mà dreta d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona o líder de l'espai d'Unidas Podemos al Congrés, no veu amb mals ulls la proposta que va llançar fa unes setmanes Joan Tardà, que plantejava aliances electorals d'ERC amb els comuns. Preguntat sobre una possible fusió d'aquests dos partits durant una entrevista a Els Matins de TV3, Asens ha considerat que unir les dues formacions podria no ser una bona idea, ja que creu que potser sumen més per separat, però sí que ha reconegut que els dos partits tenen "moltes coses en comú", també amb la CUP. "No sé si una fusió, però una major col·laboració, sí", ha reflexionat. Per això, ha considerat que el camí que cal seguir és trobar espais d'entesa "entre projectes que tenim tantes coses en comú".
Joan Tardà, exportaveu dels republicans a Madrid i que ara mateix es troba en plena lluita per aconseguir tibar el seu partit cada cop més a l'esquerra, ha assegurat recentment que la formació s'ha d'oblidar dels pactes "patriòtics" amb Junts per Catalunya, assegurant que aquesta és una aliança d'una altra època, i donar pas a construir "fronts electorals" amb els comuns i la CUP. "No té cap sentit que la CUP, comuns i ERC es mirin amb recel", reflexionava, tot apuntat que era incomprensible que persones com ell mateix i el diputat a Madrid Gerardo Pisarello estiguin en organitzacions diferents.
Una relació complexa
La relació entre els dos partits va passar pel seu pitjor moment el març de l'any passat, quan per un costat ERC, a l'Ajuntament de Barcelona, va negociar amb el PSC la seva entrada al govern municipal de Jaume Collboni, deixant fora de l'equació els comuns d'Ada Colau. Tot plegat va provocar que els de Jéssica Albiach bloquegessin els pressupostos del Govern de Pere Aragonès al Parlament i que el primer president d'ERC des de la República hagués d'avançar eleccions. En els comicis del 12 de maig, tant Esquerra com els comuns i la CUP van perdre una part significativa dels suports que havien aconseguit el 2021 i van passar de tenir 51 diputats a la cambra catalana (lluny de la majoria absoluta) a només 30. De fet, en el seu discurs de comiat com a secretària general d'ERC i en plena guerra interna, Marta Rovira va acusar a qui després seria la seva successora, Elisenda Alamany, i a Oriol Junqueras d'arribar a un pacte amb els socialistes d'amagat de la direcció i de dinamitar amb això el que quedava de legislatura.
Anys abans, el 2019, tot i que Esquerra Republicana va guanyar les eleccions municipals a Barcelona amb Ernest Maragall al capdavant, amb els mateixos regidors que Colau i 5.000 vots d'avantatge, l'alcaldessa va aconseguir revalidar el càrrec amb el suport del PSC i els Ciutadans pel Canvi de Manuel Valls, que volien evitar una alcaldia independentista a la capital de Catalunya. El juny del 2023, els comuns van sumar els seus vots als del PP per fer alcalde Jaume Collboni, que li va prendre la vara de batlle a Xavier Trias, guanyador de les eleccions. Ernest Maragall hauria estat el seu primer tinent d'alcalde.