Podria haver-se resguardat, retirar la seva candidatura per evitar una investidura fallida i deixar que fos Salvador Illa qui fracassés en l'intent. Però Pere Aragonès ha preferit agafar el toro per les banyes amb l'esperança que a última hora, d'aquí a dimarts, alguna cosa es mogui a Junts per Catalunya perquè els seus 32 diputats votin a favor d'investir-lo i proclamar-se així 132è president de la Generalitat.
Aquest divendres, el líder d'ERC pronunciarà el seu discurs d'investidura apel·lant a no desaprofitar la incontestable majoria independentista de la cambra: 74 diputats i el 52% dels vots. De moment, haurà d'esperar, com a mínim, al segon assalt que previsiblement serà dimarts. Dirigents d'ERC no amaguen el seu enuig i critiquen que Junts trenqui la unitat independentista.
Quaranta-un dies —els que han passat des del 14-F— no han estat suficients perquè els socis de l'anterior legislatura s'hagin pogut reconciliar, deixant enrere desconfiances i retrets per bastir un acord de govern que posi fi a la interinitat vigent des de la inhabilitació de Quim Torra. Junts per Catalunya exigeix més temps per madurar el pacte, perquè li grinyolen aspectes relacionats amb l'estratègia per arribar a la República, però també punts de l'agenda social d'ERC. De moment, doncs, considera insuficient l'oferta dels republicans que, en canvi, sí que han pogut travar una aliança amb la CUP. La militància anticapitalista va validar amb un 59% dels vots el document de mínims subscrit amb ERC i va donar llum verda a la investidura d'Aragonès. Això sí, amb l'advertència que cal millorar el text i que si es toca algun punt substancial de l'acord per sumar-hi Junts, la seva posició pot mutar, dit en terminologia cupaire.
ERC recorda Mas, Puigdemont i Torra
Constatada la negativa de Junts, a ERC recorden que al llarg dels últims anys sempre han ofert el seu suport en la primera votació dels presidents de CDC, primer, i de Junts, després —Mas, Puigdemont i Torra—. Un dels primers a expressar el seu malestar ha estat l'històric Joan Tardà, posant de manifest al seu Twitter que si hagués estat al revés, que ERC digués no a un president de Junts, ja hi hauria manifestacions a les portes de la seva seu.
Traduït en números, i sempre que no hi hagi sorpreses d'última hora, que en política catalana no es poden descartar mai, Aragonès tindrà 42 vots a favor —els dels 33 escons d'ERC i els 9 cupaires—, 61 en contra —33 del PSC, 11 de Vox, 8 d'ECP, 6 de Cs i 3 del PP— i 32 abstencions —de JxCat—. Perquè la investidura prosperés aquest divendres, necessitaria el suport de 68 diputats. Com que no serà així, s'haurà de fer una segona votació —diumenge o dimarts— en la qual en tindrà prou amb més vots a favor que en contra. I aquí és on ERC pitjarà l'accelerador de la negociació amb Junts per materialitzar el pacte abans de l'hora límit del segon assalt.
L'abstenció en segona volta tombaria Aragonès
Si els junters es mantenen en l'abstenció en segona volta, la investidura seguirà sent fallida, perquè hi haurà més vots en contra —els 61 de l'unionisme i els comuns— que a favor —els 42 republicans i cupaires—.
Abans, Aragonès haurà de passar pel tràngol d'ensopegar en la primera votació, que tindrà lloc a última hora de la tarda, després de l'exposició del candidat i les rèpliques de tots els grups. Serà per crida, cadascun dels diputats haurà de respondre en veu alta si la seva posició és 'sí', 'no' o 'abstenció'. La sessió, com va passar amb la constitució del Parlament del passat 12 de març, se celebrarà a l'auditori de la cambra i no a l'hemicicle, per garantir així les mesures de distància i seguretat necessàries que imposa la pandèmia.
Aragonès i Sànchez conversen durant la conferència política de Junts. / S. Alcàzar
Precisament l'impacte de la Covid serà un dels eixos del discurs d'Aragonès, que posarà l'èmfasi en la urgència que Catalunya disposi ja d'un nou govern fort, estable, d'esquerres i independentista que pugui conduir el país cap a la recuperació econòmica i social.
La mateixa nit de les eleccions, el presidenciable d'ERC va refermar la seva aposta pel govern de la "via àmplia". És a dir, una gran coalició que unís ERC, Junts, la CUP i els comuns, que hauria comptat amb una sòlida majoria parlamentària de 82 diputats. Els de Jéssica Albiach van caure de l'equació en el moment que ERC va accedir a entregar la presidència del Parlament a Laura Borràs. Amb aquell gest, els republicans confiaven que Junts respondria facilitant la investidura d'Aragonès. Però, de moment, no hi haurà retorn.
Negociació al límit
Un cop es constati que no s'assoleix la majoria absoluta, es donarà per acabada la sessió i es convocarà novament el ple dos dies després. Aquest mateix divendres la Mesa decidirà si accepta que siguin dies hàbils, com proposa Borràs, per passar-ho de diumenge a dimarts. Això donaria més marge als negociadors d'ERC i Junts per entendre's. Si tampoc llavors resulta investit, en aquest cas per majoria simple, s'obrirà un període de dos mesos, després dels quals, si no és elegit cap candidat, es dissoldrà la legislatura i es convocaran eleccions automàticament. S'hauran de celebrar 47 dies després de la convocatòria.
Abonats a investidures al límit
Des del restabliment del Parlament l'any 1980, la cambra mai no s'ha hagut de dissoldre automàticament després d'unes eleccions pel fet de no poder investir un president. Això sí, la inhabilitació Torra va dur a un fet sense precedents a la història, que és la dissolució forçosa de la legislatura després que no es pogués investir cap nou president que el rellevés. A més, des que Catalunya va posar rumb al procés, l'any 2012, la tònica dominant han estat les investidures en temps de descompte.
A la imatge principal, Pere Aragonès al Pati dels Tarongers. / Ruben Moreno