El suport explícit que està mostrant els darrers dies el fundador de Wikileaks, Julian Assange, a l’independentisme català ha inquietat la premsa espanyola, que s’ha esforçat en buscar una explicació que, necessàriament, hauria de ser fosca i tèrbola i que implicaria diversos líders mundials.
Finalment, ha estat El Confidencial qui ha donat les claus d’una suposada conspiració d'àmbit planetari que explicarien la ‘conversió’ d’Assange en un actiu militant independentista, tot plegat a partir d’un triangle que tindria als seus tres vèrtexs els líders d’una conxorxa mundial destinada a destruir Espanya: el president rus, Vladimir Putin; el dels Estats Units, Donald Trump; i el de la Generalitat, Carles Puigdemont. Per mig, diplomàtics russos, congressistes i "lobbys" americans i les gestions del govern català per internacionalitzar el procés.
Donant per fet que el suport d’Assange, en tant que reconegut creador d'opinió no és, no pot ser gratuït, l’esmentat mitjà dona per fet que tot hauria sorgit a partir d’una reunió que va tenir lloc el passat 16 d’agost -el dia abans dels mortals atemptats a Barcelona i Cambrils-, entre Assange i el congressista nordamericà Dana Rohrabacher, un polític molt proper al president dels EUA, Donald Trump i... un dels dos congressistes que van visitar Catalunya el passat mes d’abril, mantenint reunions amb el president Carles Puigdemont i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, però també amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, acompanyat de la cúpula policial espanyola a Catalunya.
Nits d'alcohol i lluita lliure
Rohrabacher, a més de suposat valedor del catalanisme, seria també un agent doble, o triple, que serviria els interessos de Vladimir Putin, especialment des que es van conèixer, fa molts anys, en el transcurs d’una llarga nit amb excessos etílics i combats de lluita lliure segons algunes informacions. A tot això s’hi sumen les sospites que el congressista hagués estat implicat en un altre assumpte fosc del qual, de moment, no consta petjada catalana, el Russiagate, és a dir, el suposat cas de filtracions informatives des de Rússia per afavorir la campanya electoral de Trump que acabaria portant-lo a la Casa Blanca.
Per acabar-ho d’adobar, el congressista compartiria relació tèrbola amb el Russiagate amb el "lobby" nord-americà SGR Government, el qual, al seu torn, hauria estat contractat per la Generalitat el passat mes d’agost dins de la seva política d’internacionalitzar el procés.
Tots aquests elements porten a la conclusió-desllorigador que ho explicaria tot plegat: la independència de Catalunya és un objectiu estratègic de la Rússia de Putin, probablement amb el vistiplau de Trump, i el fet que l’ambaixador de Rússia a l’ONU mencionés, l’any 2014, el nom de Catalunya a l’hora de justificar l’annexió de Crimea en seria una prova de càrrec.
Per tant, seguint aquesta teoria de la conspiració, Assange només seria una peça més en una enorme confabulació que vol provocar la desestabilització mundial a partir de la independència de Catalunya, possibilitat de la qual el mateix fundador de Wikileaks se n’ha rigut.
I és que ben mirat, totes les peces encaixen si, com passa amb els trencaclosques, es tallen a mida.