La CUP s'ha disseccionat. L'operació, feta a Celrà, s'ha allargat durant tot el dia, des de les deu del matí fins al vespre i encara durarà dies. El partit s'ha submergit en un procés de mutació, conseqüència de la constatació d'un final de cicle polític, de la necessitat d'adaptar-s'hi i de tornar a ser una eina útil per al país. L'Assemblea Extraordinària ha reunit 390 militants que han discutit com combatre la resignació en la qual es troba instal·lat l'independentisme sense renúncies però amb més seducció. Perquè la conclusió dels cupaires és que "volem i necessitem ser més".
Alguns dels assistents han batejat la cita com la més important dels últims anys. Al davant un repte majúscul: renovar l'estratègia per adaptar-se a la nova era post 1-O i 27-O vistos els mals resultats electorals. Tot sota una màxima, aprendre dels errors i potenciar els encerts. Segons la seva propia anàlisi, entre els primers hi ha el bloqueig permanent sense aportar propostes constructives, i entre els segons, l'assumpció de responsabilitats de govern duta a terme a nivell local, als ajuntaments.
Al migdia, la comissió redactora, encapçalada per cares conegudes com el diputat Carles Riera o l'exdiputada i exregidora Eulàlia Reguant, han presentat la proposta als congregats amb un missatge clau: "Aquí tothom és necessari, no sobra ningú, som els que no ens rendim, per això volem ser més i necessitem ser més, hem d'interpel·lar altres sectors", ha sentenciat ella.
Durant tota la tarda, les bases s'han repartit en grups de treball per discutir tant la ponència base com les esmenes proposades per les assemblees territorials. Ara bé, encara quedarà feina per acabar de polir el document definitiu incorporant els retocs proposats per les bases abans de la votació i aprovació definitiva, que serà el pròxim 28 d'abril. Segons confirmen a ElNacional.cat fonts presents a l'assemblea, la sensació és que més enllà d'algunes correccions, els principis de la ponència base es mantindran. Sobre l'esmena a la totalitat, les mateixes fonts expliquen que tot i que no es votarà fins al 28 de juliol, avui ha quedat desacreditada i sembla molt difícil per no dir impossible que pugui prosperar, vist com han transcorregut els debats.
El punt més espinós: entrar o no al Govern
Bona part de les 41 esmenes parcials que ha presentat la militància a través de les assemblees territorials impugnaven amb més o menys matisos la possibilitat de formar part activament del Govern de la Generalitat. Conscients que molts dels seus arrufen el nas amb la idea d'entrar i agafar les regnes del Govern del país, Riera ha avisat que "mai serem crossa de ningú per fermar governs autonomistes". I ha explicat que la intenció persegueix l'objectiu de traslladar la feina que s'està fent a nivell municipal, on "la CUP ja governa a molts municipis", perquè "no ens fa por governar".
Sembla que l'opció definitiva serà deixar la porta oberta a una futura incorporació a l'executiu però amb un important gruix de condicions programàtiques. Més enllà d'això, el gir estratègic passa també per amorosir el rol d'oposició a l'actual govern Torra. Així, s'aposta per superar l'actitud de bloqueig frontal adoptada al llarg de l'últim any, una "lògica de la confrontació" que la pròpia CUP reconeix que no ha tingut els efectes desitjats i que tampoc no s'ha entès per part de l'electorat, i actuar amb un esperit més propositiu i col·laborador. Si una llei proposada pel Govern no agrada, es tractarà ara no només d'impugnar-la sinó de plantejar propostes alternatives en positiu, tal com s'està començant a fer amb la Llei Aragonès.
Reforçament dels lideratges
Fins ara, els estatuts de la CUP fixaven que els seus càrrecs electes supramunicipals, és a dir els diputats, només podien exercir durant una legislatura de quatre anys, que és el que solien durar els governs i els parlaments fins que va començar el procés ara fa una dècada.
Durant el debat de la ponència organitzativa la militància ha acordat flexibilitzar aquesta cotilla. S'ha aprovat l'esmena que amplia el límit temporal durant el qual un diputat de la CUP pot ostentar el seu càrrec al Parlament, que passa a ser de dues legislatures. Resumint, a diferència del que ha passat des de David Fernàndez fins a Anna Gabriel, ara els diputats podran tornar-se a presentar a les eleccions per repetir en el càrrec, reforçant així els lideratges del partit. Per cert que Gabriel ha participat als debats de la tarda per videoconferència.
L'assemblea també ha decidit que no s'apujaran les quotes dels militants ni tampoc les aportacions que fan els seus grups municipals. Era una de les possibilitats per fer front a la pèrdua d'ingressos que ha patit la formació arran dels mals resultats electorals, gairebé mig milió d'euros. Per pal·liar-ho s'optarà per una via alternativa, que és aprimar l'estructura, és a dir, que es deixaran extingir la majoria dels contractes dels alliberats a mesura que vagin expirant, molts d'ells entre desembre i març, i no es renovaran.