Alguns dels que hi participen la defineixen sense embuts com l'assemblea nacional extraordinària més important dels darrers anys. Des de les 10 de matí, 390 militants es troben reunits avui diumenge a Celrà, per renovar l'estratègia política de la CUP. D'aquests, 349 són els que tenen dret a vot a l'assemblea, que es divideix entre el debat organitzatiu i l'estratègic. De moment, dues notícies: s'amplia el topall perquè els diputats puguin exercir en el càrrec durant dues legislatures seguides i el partit reduirà la seva plantilla per afrontar la pèrdua d'ingressos després de les últimes patacades electorals.
A mig matí, Mireia Vehí ha posat veu al repte que es fixen com a partit: "Som conscients que la gent del país espera organitzacions polítiques que facin feina i nosaltres ens volem ubicar aquí, com a agent imprescindible, igual que vam ser clau a les mobilitzacions del 21-D encara que no ens pengéssim la medalleta". Es tracta, ha explicat, "d'acabar amb les capelletes de l'independentisme".
La proposta de partida corregeix el rumb adoptat fins ara, aposta per eixamplar la base, superar l'actitud de bloqueig en què es troben instal·lats els anticapitalistes i reformular-la en una oposició més col·laboradora amb l'executiu que, si cal, pugui entrar a formar part del Govern. Aquest últim és el punt més espinós i que més recels ha despertat a les bases.
De les 41 esmenes parcials que les territorials del partit han presentat a la ponència inicial, un gruix important impugnen aquesta idea amb més o menys matisos, que van des del no rotund a la interposició de condicions de màxims que passen per un compromís explícit amb la ruptura amb l'Estat i amb el sistema capitalista per part dels hipotètics socis de govern.
La comissió redactora, encapçalada per cares conegudes com el diputat Carles Riera o l'exdiputada i exregidora Eulàlia Reguant, han presentat la proposta als congregats amb un missatge clau: "Aquí tothom és necessari, no sobra ningú, som els que no ens rendim, per això volem ser més i necessitem ser més". En aquest punt han insistit que han "d'interpel·lar altres sectors".
Sobre com fer-ho, han subratllat la importància de "fugir del victimisme" i "combatre la resignació que volen imposar aquells que fan creure a tothom que ara és el moment de refer ponts amb l'Estat, establir un fals diàleg i tornar als consensos dels temps pretèrits de l'oasi català". Es tracta han dit, de "plantejar una proposta ambiciosa que no estigui feta en base a renúncies i discursos retòrics i simbòlics que no transformen la realitat, ens toca bastir una alternativa a aquells que no estan disposats a trencar sostres de vidre". I s'han servit d'un dels lemes de la CUP, "volem la independència per canviar-ho tot", per exemplificar el canvi de rumb que plantegen: "volem canviar-ho tot per assolir la independència". Alhora han volgut deixar clar que "no renunciem als nostres objectius estratègics: independència, socialisme, feminisme, ecologisme".
Conscients que part de la militància arrufa el nas davant la possibilitat d'entrar al Govern de la Generalitat, Riera ha avisat que "mai serem crossa de ningú per fermar governs autonomistes". I ha explicat que la intenció persegueix l'objectiu de traslladar la feina que s'està fent a nivell municipal, on "la CUP ja governa a molts municipis", perquè "no ens fa por governar".
Reforçament dels lideratges
Fins ara, els estatuts de la CUP fixaven que els seus càrrecs electes supramunicipals, és a dir els diputats, només poden estar-s'hi durant una legislatura de quatre anys, que és el que solien durar els governs i els parlaments fins que va començar el procés ara fa una dècada. La militància ha acordat flexibilitzar aquesta cotilla.
S'ha aprovat l'esmena que amplia el límit temporal durant el qual un diputat de la CUP pot ostentar el seu càrrec al Parlament, que passa a ser de dues legislatures. Resumint, a diferència del que ha passat des de David Fernàndez fins a Anna Gabriel, ara els diputats podran tornar-se a presentar a les eleccions per repetir en el càrrec, reforçant així els lideratges del partit.
L'assemblea també ha decidit que no s'apujaran les quotes dels militants ni tampoc les aportacions que fan els seus grups municipals. Era una de les possibilitats per fer front a la pèrdua d'ingressos que ha patit la formació arran dels mals resultats electorals, gairebé mig milió d'euros. Per paliar-ho s'optarà per una via alternativa, que és aprimar l'estructura, és a dir, que es deixaran extingir la majoria dels contractes dels alliberats a mesura que vagin expirant, molts d'ells entre desembre i març.
A part de la quarantena d'esmenes parcials, la ponència base haurà de desactivar una esmena a la totalitat impulsada des de la territorial de l'entorn d'Endavant Gràcia a través de la territorial d'aquest districte. La nova proposta organitzativa quedarà aprovada ja avui. En canvi, l'estratègica serà ratificada el 28 de juliol.