L’ANC celebra aquest diumenge al pavelló Nou Congost de Manresa, la quarta assemblea general ordinària (AGO). S’hi aplegaran prop de 4.000 persones: Al voltant de 3.000 seran socis i la resta seran voluntaris, periodistes i tècnics. La d’enguany és la primera AGO que es convoca sota un govern que explícitament està compromès amb la independència i que té un full de ruta i un calendari concret. Aquest fet marca un punt d’inflexió respecte a la darrera AGO. Així ho reflecteix la introducció de la ponència del full de ruta 2016-2017, que els socis votaran diumenge. Els socis també hauran de votar si modifiquen els estatuts de l’ANC que regulen el funcionament intern de l’entitat.

Una de les qüestions de fons és com equilibrar les relacions amb els partits polítics independentistes. És a dir, aconseguir que l’Assemblea no sigui instrumentalitzada. En aquest sentit, un dels debats més intensos serà per quina ha de ser la posició de l'ANC en el cas que es convoquin eleccions generals espanyoles.  

Estatuts, vot directe del president

El funcionament intern de l’Assemblea és complex. Hi ha prop de 40.000 socis arreu del territori que estan vinculats a alguna de les 500 assemblees territorials. En període electoral, els socis escullen els 75 membres del secretariat i aquest òrgan escull el president i vicepresident i la resta d’òrgans de govern.

Arran de l’elecció de Jordi Sànchez com a president de l’ANC -Liz Castro va ser la més votada pels socis però el secretariat va votar Sànchez- alguns sectors plantegen que els socis votin directament el president. En aquesta línia, una quarantena de territorials han impulsat la campanya Mésassemblea i votaran a favor de totes aquelles esmenes que donin més força a les territorials i que afavoreixin la transparència en els mecanismes de presa de decisió.

Un altre punt que també es votarà és la possibilitat d’allargar els mandats dels òrgans de govern que, actualment, són d’un any.  

Jordi Sànchez

L’actual president, Jordi Sànchez, no farà públic si es presenta o no a la reelecció fins després de l’AGO. Malgrat la polèmica inicial amb els sectors que apostaven per Liz Castro, Sànchez ha evitat públicament l’enfrontament directe. Caldrà veure si les veus crítiques amb l’actual direcció de l’ANC es deixen escoltar o no a Manresa i en quin sentit es pronuncien.

Segons els estatuts, en el termini d’un mes es convocaran les eleccions per renovar els òrgans de govern. Pendents que Sànchez confirmi si es presenta o no a la reelecció, altres noms que s’apunten són la mateixa Liz Castro i l’exdiputat de la CUP Antonio Baños.   

La Diada

Aquest diumenge es farà pública l’acció que l’ANC promourà el pròxim 11 de Setembre. Aquest divendres, el grup de treball de l’11-S ha presentat diverses propostes al secretariat, que n’ha triat una. Segons algunes informacions, la proposta d’enguany passa per un gran acte a Barcelona, amb projecció internacional, i altres accions a quatre ciutats diferents per tal de descentralitzar la Diada. Algunes d'aquestes ciutats podrien estar vinculades a plataformes ciutadanes, com el Moviment en defensa de l'Ebre.   

Full de ruta 2016-2017

El secretariat també presentarà el full de ruta que marcarà l’acció de l’ANC durant l'any vinent. En aquest el context actual hi ha dos punts calents: Les possibles eleccions generals i el procés d’independència.

Llista única?

Pel que fa a les eleccions generals, la ponència redactada per la comissió d’incidència política del secretariat no parla de “llista única” sinó de “buscar la confluència entre les forces independentistes”. S’han presentat diverses esmenes per pressionar els partits favorables a la independència perquè no es presentin als comicis espanyols i també en el sentit que l’ANC es mantingui al marge d’aquest debat. Algunes veus apunten que aquest tema podria ser complicat de gestionar perquè el posicionament de la CUP, Esquerra o CDC respecte de quin rol han de jugar en unes hipotètiques eleccions generals és diferent. CDC, per exemple, veu amb bons ulls la candidatura conjunta entre partits sobiranistes i societat civil. Esquerra, en canvi, no vol plantejar el debat fins que arribi el moment i, inicialment, no n'és partidària. 

DUI o eleccions constituents

Pel que fa al procés d’independència, la ponència del secretariat treballa amb la previsió que “al llarg del 2017 el Parlament proclami la independència, que s’aprovin les lleis de transitorietat jurídica i que es convoquin eleccions constituents”. En aquest cas, hi ha certs sectors que aposten per declarar la independència unilateralment i d’altres que proposarien convocar eleccions amb caràcter constituent.   

Referèndum

El secretariat planteja que, en cas que hi hagi referèndum, haurà de ser “vinculant”, “acordat” i “sense renúncies al procés ni als terminis” i haurà de fer-se només a Catalunya amb una pregunta clara i una resposta binària.

Internacionalitzar el procés  

El secretariat planteja el 2016 com l’any de la internacionalització del procés: “L’assemblea haurà d’organitzar un notable increment de la seva projecció exterior tant a nivell polític, social i econòmic amb coordinació amb altres accions que es realitzin... El relat davant l’opinió pública europea i internacional és essencial. Per això, les assemblees exteriors han de centrar una part important de l’acció de l’ANC”. 

Assemblea de càrrecs electes

El full de ruta que es presentarà a Manresa recuperà la creació d'una Assemblea de càrrecs electes. És un òrgan que ja es va plantejar al full de ruta del 2015 i que hauria de substituir les institucions catalanes si l’Estat espanyol les anul·lés.   

Convidats 

Com cada any, l'Assemblea comptarà amb la presència de diputats i representants de partits polítics. Hi assistirà la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, Lluís Llach de Junts pel Sí, Jordi Turull de CDC, Ferran Civit, d'Esquerra, Albert Botrán, de la CUP, Toni Castellà, de Demòcrates de Catalunya, i representants de Súmate, Constituïm, CCOO i UGT, entre d'altres.