“No contestaré les preguntes que se’m formulin acollint-me al dret a no declarar”. L’assessora de la Moncloa que ajudava Begoña Gómez en gestions a favor de la càtedra que codirigia s’ha negat a donar explicacions sobre aquesta qüestió a la comissió d’investigació del cas Koldo del Senat. La setmana passada, el PP la va convocar per aquest divendres i just ahir el jutge Juan Carlos Peinado va citar-la com a testimoni el divendres 20 de desembre. A la cambra alta, just abans que els grups parlamentaris comencessin a plantejar-li preguntes, María Cristina Álvarez ha demanat la paraula i en 29 segons ha anunciat que romandria en silenci durant tota la comissió. “Agraeixo el seu interès en la meva persona i, com no pot ser d’una altra manera, compleixo amb la meva obligació constitucional de comparèixer”, ha afirmat. “Tanmateix, i amb tot el respecte a les seves senyories i la seva feina, i donat que les qüestions per les quals s’interessen de la meva declaració estan judicialitzades, no contestaré les preguntes que se’m formulin acollint-me al dret a no declarar”, ha afegit. Ha sigut el mateix guió que va seguir Begoña Gómez fa quinze dies en la seva compareixença a la comissió d’investigació de l’Assemblea de Madrid.
Què va passar? En un correu electrònic, amb data del 8 de febrer del 2024, que consta al sumari de la investigació, María Cristina Álvarez va comunicar a l’empresa Reale l’interès de Begoña Gómez que la companyia asseguradora continués patrocinant la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva, que ella codirigia a la Universitat Complutense. «Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que continueu com a patrons de la càtedra, encara que sigui amb una quantitat inferior. Disposats a col·laborar amb vosaltres en allò que necessiteu», deia el correu que va enviar a Pilar Suárez-Inclán, directora de Comunicació Institucional i RSE de Reale.
María Cristina Álvarez no s’identificava amb un càrrec oficial (l’enviava des d’un compte personal), però a la cadena de missatges sí que hi apareixia utilitzant un compte oficial de la Presidència del govern espanyol, on firmava com a directora de programes de la Secretaria General de Presidència. Al mateix correu, Álvarez proposava a Suárez-Inclán diverses dates per organitzar dues reunions: una per presentar la Plataforma de la Càtedra de Mesurament i una altra per a la trobada anual de la Comissió Mixta de la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva.
Begoña Gómez va exposar el jutge que l’assessora de la Moncloa va participar en gestions de la Complutense
Just fa dos dies, Begoña Gómez va aportar al jutjat uns correus electrònics que evidencien que María Cristina Álvarez també va participar directament en gestions de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) mentre ella codirigia un dels seus màsters. Va ser l’octubre del 2022 quan dos membres de l’Oficina de Transparència de Resultats d’Investigació (OTRI) es van adreçar a María Cristina Álvarez per proporcionar-li informació sobre com registrar el domini de la pàgina web, segons constava en un dels emails que va aportar la defensa de la dona de Pedro Sánchez. En un altre correu, consta que María José Sánchez Rosales (de la Gerència de l’Escola de govern de la Complutense) va comunicar a Begoña Gómez, a María Cristina Álvarez, a Blanca de Juan de Castro (coordinadora del Màster en Transformació Social Competitiva) i a Juan Manuel Ruano (codirector del Màster) que el plec de prescripcions tècniques (pel qual s’investiga Gómez per un presumpte delicte d’intrusisme) havia de signar-lo ella. Això serveix al seu advocat, Antonio Camacho, per esgrimir que va firmar-lo “perquè la Universitat Complutense així li ho va indicar expressament”.