Assetjar una dona que va a una clínica per interrompre voluntàriament el seu embaràs o als professionals que els realitzen és delicte des d'aquest dijous, castigat amb una pena d'entre tres mesos i un any de presó o feines en benefici de la comunitat. La reforma del Codi Penal, publicada dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), castiga qui "obstaculitzi l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs" i assetgi una dona "mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que menyscabin la seva llibertat". També qui assetgi els professionals sanitaris que realitzen avortaments i els directius dels centres habilitats per interrompre l'embaràs, davant dels quals solen concentrar-se membres d'associacions provida.

La llei considera "imprescindible garantir una zona de seguretat" al voltant d'aquests centres per garantir la intimitat de les dones, la seva llibertat i la seva seguretat física i moral, així com els seus drets sexuals i reproductius. Per perseguir aquest assetjament no serà necessària la denúncia de la persona ofesa i, segons la gravetat del cas, el tribunal podrà imposar també al condemnat la prohibició d'anar a determinats llocs durant un període d'entre sis mesos i tres anys. En la llei es destaca que se segueixen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, que va demanar assegurar la confidencialitat de les dones que decideixen avortar, i es recull en un informe de 2018 de l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs que alertava que milers de dones s'havien vist "increpades, insultades, coaccionades o amenaçades d'alguna manera" en anar a aquests centres. La norma, impulsada pel grup parlamentari socialista, va ser aprovada el passat 6 d'abril al Senat amb l'oposició del PP i Vox.

La reforma de la llei de l'avortament

La nova llei de l'avortament que planteja el govern espanyol permetrà que les dones d'entre 16 i 18 anys puguin fer-ho sense el consentiment patern. En una compareixença a finals de febrer, Montero va dir que cal garantir que puguin accedir-hi  "de forma autònoma" i, per això, s'eliminarà aquest requisit que va introduir el PP. "Igual que són responsables per treballar i mantenir relacions sexuals, ho són per decidir sobre els seus cossos", va dir la titular d'Igualtat. Montero també va afirmar que la nova norma eliminarà l'obligació de reflexionar durant tres dies abans d'avortar i va assegurar que les dones ho podran fer "sense cap tipus d'obstacle". A més, la ministra d'Igualtat ha dit que garantirà que tots els hospitals públics comptin amb professionals que practiquin avortaments. "L'objecció de consciència ha de ser compatible amb el dret a l'avortament", va argumentar. Montero va subratllar que el text serà un "canvi de paradigma" en la visió sobre la salut de la dona perquè no estigui centrada en la gestació i incorpori el "gaudir" de la sexualitat i el respecte a totes les preferències sexuals.