L'asturià està guanyant terreny com a idioma. El Parlament d'Astúries ha modificat el seu reglament i a partir d'ara es podrà utilitzar aquesta llengua al legislatiu autonòmic. La reivindicació de l'asturià ha estat impulsada per diversos col·lectius culturals, fins que va accedir a l'esfera política. El president del Principat, el socialista Adrián Barbón, portava al seu programa electoral impulsar tímidament l'oficialitat, remarcant que s'hauria de fer de forma "amable", gradual i construint-ho a poc a poc.
Però el partit ultra Vox va portar el reglament al Tribunal Constitucional, i aquest ha dictaminat per àmplia majoria que es podrà utilitzar en les deliberacions de la cambra.
Però el fet que s'usi l'asturià, també conegut com a bable tot i que aquest nom no té el consens de tothom, ha irritat la fundadora d'UPyD, Rosa Díez, fins al punt de perdre els papers.
En un tuit apocalíptic, Rosa Díez no ha dubtat a parlar d'imposicions i toxicitats. "Els nens asturians, que ja de per si tenen un futur complicat en una de les regions més deprimides d'Espanya, van en el camí que la coalició tòxica entre comunistes i socialistes els imposi l'educació en bable. Aquesta gentussa no té perdó", ha deixat anar.
El cas és que ni el Tribunal Constitucional ha fet cas de Rosa Díez. I al legislatiu asturià ja es pensa emprendre una reforma de l'Estatut d'autonomia, per fixar una cooficialitat lingüística.
L'asturià és un idioma que pertany al subgrup astur-lleonès, i té tres dialectes principals.