Ja existeix una majoria suficient a Astúries per a poder reformar el seu estatut i convertir l'asturià o bable en una llengua cooficial del Principat. Finalment, el diputat de Foro Asturias, a qui Vox assetjava per intentar evitar-ho, ha estat l'encarregat de donar el suport necessari a l'aliança de PSOE, Podemos i Izquierda Unida per aconseguir aquesta important reforma. La decisió final d'Adrián Pumares pot haver sorprès alguns asturians, ja que en el programa electoral del Foro per les eleccions del 2019, la formació assegurava que no existia prou consens social per donar aquesta passa endavant per la protecció de la llengua pròpia. Ara, Pumares, secretari general del partit, ha canviat d'opinió, tot i la dura campanya que la ultradreta ha fet en contra seva, i hi votarà a favor.
Pedro Leal, diputat no adscrit al Parlament asturià que va ser expulsat del Foro, s'ha mostrat molt en contra de la decisió de Pumares. "Això no és el Foro. Han traït el partit!", ha denunciat al diari El Español. Leal és l'home de confiança de Francisco Álvarez Cascos, el fundador del partit que posteriorment va abandonar. De fet, els seus excompanys li han posat una querella per haver buidat les arques del partit.
La proposta de cooficialitzar l'asturià del PSOE neix a partir de la tasca que ha fet l'Academia de la Llingua els últims anys per ajuntar tots els "bables" en plural, en referència als diferents dialectes de l'asturià que varien molt arreu del territori. D'aquesta unió, neix una llengua comuna que l'executiu socialista, presidit per Adrián Barbón, vol oficialitzar.
Mesures fiscals
Ara bé, tot i el suport que Pumares oferiria per la cooficialització, aquesta estarà marcada per algunes condicions que no haurien agradat gens al president Barbón: L'asturià no podrà ser llengua vehicular a l'escola i també ha demanat l'aplicació de mesures fiscals de caràcter liberal com a contrapartida. Les negociacions entre el Foro i PSOE han de començar els propers dies.
La cooficialització, però, encara queda lluny. En tractar-se d'una llei orgànica, és complicat que s'aprovi abans d'un any. En ser un estatut, aquest text haurà de viatjar a Madrid, on també s'haurà de votar al Congrés i el Senat. Amb tot, l'oposició i el govern creuen que el president Barbón vol complir el seu objectiu "abans que acabi la legislatura". Ara mateix, la cooficialitat balla pel vot de Pumares i les majories estan molt ajustades. Potser, després de les properes eleccions al Principat, aquestes ja no existeixen.
La idea és que la nova llei s'inspiri en la gallega. Per a això, "es prendria de base l'article corresponent de l'Estatut d'Autonomia de Galícia", que recull al seu article 5 que la llengua pròpia de Galícia és el gallec i que tant el gallec com el castellà són oficials i "tots tenen el dret de conèixer-los i utilitzar-los".
Assetjament a Pumares
Des d'un primer moment, la majoria depenia d'un sol diputat i Vox va assetjar Pumares per intentar evitar que votés a favor del bable. La campanya de persecució ultra contra Pumares va començar amb el repartiment d'adhesius amb la seva cara i el missatge: 'Pumares venut, cooficialitat no'. Aquests adhesius no portaven cap logo de partits o formacions, per tant la primera part de la persecució al diputat va ser des de l'anonimat.
Després, la campanya d'assetjament va continuar escalant fins a arribar a un nou nivell. A cara descoberta, és a dir, signant la seva obra, Vox ha imprès a tanques publicitàries la cara de Pumares que l'assenyalen pel seu suport a la cooficialitat de la llengua. Pumares, en una entrevista a La Nueva España es va mostrar ferm en la seva decisió: "No em coneixen si creuen que la pressió afectarà el vot", a banda de Vox, també l'han pressionat PP, Ciudadanos i alguns dels excompanys del Foro.
"Hi ha empresaris que volen fer tràmits en llingua que no poden i universitaris a qui se'ls hi ha posat pegues per a presentar les seves tesis en asturià", resumia Pumares. A més, rere la seva decisió també hi ha la intenció d'evitar que els partits d'esquerra s'apropin de la defensa d'alguns símbols com són la llengua pròpia.