La possibilitat que Astúries esdevingui un territori oficialment bilingüe ha comportat la reacció d'un espanyolisme que s'ha mostrat radicalment en contra d'aquest extrem a través de campanyes i manifestacions públiques en què l'espantall de Catalunya sempre acaba traient el cap.

De fet, els partits contraris a l'oficialitat de l'asturià, bàsicament el PP i Ciutadans, defensen en aquest territori just el contrari del que propugnen per a Catalunya, és a dir, lluny d'exercir de valedors del bilingüisme, el que fan és posicionar-se clarament a favor de la preponderància d'una llengua sobre una altra, que volen mantenir en un estatus de semioficialitat.

La reacció contrària a l'oficialitat de l'asturià, que ha trobat ampli ressò en mitjans del territori i xarxes socials, compta, a més, amb la complicitat de formacions d'ultradreta i extraparlamentàries, com Vox, i entitats defensores del supremacisme lingüístic espanyol, com Hablamos Español i Galicia Bilingüe, entre d'altres, un fet que demostra, a parer del portaveu de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, Carlos Pulgar, que hi ha "grupuscles que s'atreveixen a dir a Astúries el que no s'atreveixen a dir a Catalunya; allà no s'atreveixen a dir que volen que el català desaparegui i aquí actuen sense màscares".

La batasunització d'Astúries

De fet, a través de perfils de Twitter com @cooficialidadNo es pot resseguir el discurs contrari a l'oficialitat, amb conceptes repetitius com l'eventual batasunització d'Astúries, una suposada "defensa de la llibertat lingüística" contra les "imposicions" i, sobretot, amb el mirall del procés independentista català com a avís del que podria passar en cas d'oficialitzar l'asturià.

 

Tot plegat demostra que el debat és ben viu i que la possibilitat que l'Estat espanyol compti a mitjà termini amb una cinquena llengua cooficial -juntament amb el català, el basc, el gallec i l'aranès- és un malson per als defensors d'una Espanya monolingüe que perd terreny.