L’assalt a Catalunya Ràdio per part d’un grup de manifestants espanyolistes el 27 d’octubre és una de les agressions que recull l’informe sobre el rànquing mundial de llibertat de premsa que pública anualment l’ONG Reporters Sense Fronteres, i que situa Espanya en la posició número 31 de la llista, dos punts per sota de la classificació anterior, per darrere de Sud-àfrica, Cap Verd o Liechtenstein.

L'atac a l'emissora exemplifica les agressions que han rebut els periodistes, tant dels mitjans de comunicació catalans com dels espanyols. L’informe explica que l'assetjament als reporters de cadenes més constitucionalistes passa per escridassar-los "premsa espanyola, manipuladora", mentre que les amenaces als professionals catalans arriben fins el punt de causar “greus desperfectes” a les instal·lacions de Catalunya Ràdio.

 

L'informe assegura que ha estat "constant", la “trencadissa de material, els desperfectes en unitats mòbils i altres vehicles, les amenaces, i les evacuacions per perill d’enardiment”, durant els dos últims mesos del 2017, que seran recordats com “els pitjors mesos de la llibertat d’informació a Catalunya”.

L’informe explica que els periodistes han estat “víctimes col·laterals” del conflicte entre el govern català i l’espanyol i que tant la premsa independentista com la constitucionalista han rebut pressions per totes bandes.

El text assegura que un gran nombre de periodistes de mitjans no independentistes han patit “linxaments” a les xarxes socials, en ocasions “impulsats per responsables de premsa del govern català”.

També manté que alguns periodistes van rebre agressions físiques per part de la policia durant la cobertura del referèndum i que "multituds furioses” han posat obstacles a la feina dels reporters, tant de canals catalans com espanyols. De fet, un periodista d'ElNacional.cat va ser víctima d'una agressió en la manifestació unionista del 27 d'octubre quan un assistent li va clavar una puntada de peu. 

L’informe manté que el darrer trimestre del 2017 va ser “un dels més negres de la història democràtica pel que fa a la llibertat de premsa” i que els fets d’aquells mesos, des de l’aprovació de la llei de desconnexió fins a la declaració unilateral d’independència, han situat “els professions del mitjans en situacions problemàtiques i intolerables”.  

Es posa especial èmfasi en “les intimidacions”, els insults i els assetjaments que han rebut els periodistes en l’exercici de la seva feina fins al punt de crear “una atmosfera irrespirable" per la llibertat d’informació a Catalunya.