“Es podrà discrepar de l’oportunitat del compromís, però el que no es pot discutir ara és que aquest compromís existeix i que, a conseqüència del mateix, té perfecte dret i legitimitat per presentar aquesta iniciativa, cosa no poc important per als qui pensem que els acords estan per ser respectats i els compromisos per ser complerts”. Així va defensar el PP el 16 de setembre del 1997 la llei que va acabar permetent transferir les competències en trànsit a la Generalitat de Catalunya. Feia gairebé un any i mig que Jordi Pujol i José María Aznar havien signat el Pacte del Majestic que va portar els populars a la Moncloa per primera vegada, i la Cambra Baixa va avalar per unanimitat tramitar la llei que havien acordat ambdues formacions. Era una llei circumscrita únicament a Catalunya i que responia exclusivament a un compromís per permetre la investidura d’Aznar. Ara, 28 anys després, el PP s’ennuega amb la seva hemeroteca a l’hora de desacreditar la llei acordada entre Junts i el PSOE per delegar les competències en immigració a la Generalitat.
“Transfereix competències exclusives de l’Estat a una comunitat autònoma per satisfer únicament i exclusivament les exigències de l’independentisme. [...] No respon a la defensa de l’interès general del nostre país, sinó que només respon a l’interès particular i personal de Pedro Sánchez per mantenir-se al poder algun temps més”, va denunciar el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, ahir des de Brussel·les. Tanmateix, això col·lideix frontalment amb el principal argument que va esgrimir el diputat Manuel Seco Gordillo en aquell llunyà ple del Congrés de finals del segle XX. “Permetin-me que els recordi la raó política que la sustenta. Troba el seu origen en una cosa que és pública i coneguda per tots: els acords d’investidura i governabilitat subscrits entre el Partit Popular i Convergència i Unió”. Concretament, el Pacte del Majestic recollia la “voluntat política” del PP de poder “avançar en l’estudi i la negociació corresponent perquè la Generalitat assumeixi les competències en matèria de trànsit en el context de les decisions a adoptar per desenvolupar el model policial català”.
“Qualsevol manifestació de sorpresa davant d’aquesta iniciativa que poguessin fer altres grups podria considerar-se fora de lloc per desmemoriada i, de la mateixa manera, qualsevol crítica d’oportunitat política a la mateixa podria considerar-se fora de lloc per pertànyer a l’àmbit estricte de l’autonomia de la voluntat d’aquest grup parlamentari, la fixació dels seus objectius polítics i l’execució dels actes necessaris per aconseguir-los”, va afegir Manuel Seco Gordillo. Ara, la delegació de les competències en immigració es remunta a l’acord que van signar Junts i el PSOE el 10 de gener del 2024 perquè els juntaires avalessin els tres primers decrets de la legislatura.
El PP va defensar que els agents de Guàrdia Civil són persones “en certa manera desarrelades”
El 1997, la llei registrada pel PP i CiU només va rebre dues esmenes. Una d’elles va ser promoguda pel PSOE perquè els membres de l’Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya que desitgessin “incorporar-se” a la Divisió Central de Trànsit de la Policia de la Generalitat poguessin participar en “igualtat de condicions amb la resta dels participants” en els concursos que es convoquessin per part de la Generalitat (el govern català havia establert una quota del 15% per a ells). A més, durant el debat a la Comissió Constitucional, el diputat socialista Pere Jover i Presa va manifestar la seva preocupació pel “problema humà” de les famílies dels agents de la Guàrdia Civil, que “viuen a Catalunya des de fa molts anys, que estan prestant els seus serveis allà i que possiblement hauran d’abandonar les seves cases i els seus amics i anar-se’n a altres llocs”.
El PP es va oposar a l’esmena del PSOE. A la Comissió, el diputat Manuel Seco Gordillo va verbalitzar la seva comprensió, però va treure-hi ferro: “[El PP] comprèn el problema, el comparteix i se solidaritza amb aquells guàrdies civils afectats, però comprèn que la mateixa naturalesa d’un cos com el de la Guàrdia Civil està subjecte a unes condicions de mobilitat i de traspàs que fan dels seus membres persones en certa manera desarrelades, en la mesura que sempre estan subjectes als canvis de destí”. En relació amb la modificació dels concursos que havia d’impulsar la Generalitat, va rebutjar afegir cap clàusula, donat que “pretendre determinar la composició, contingut i desenvolupament” dels Mossos suposaria “ingerir en l’àmbit propi de les competències exclusives de la Generalitat”.
La mateixa argumentació va reiterar el diputat Sergio Gómez-Alba Ruiz durant l’últim debat al ple: “Demanaria que no juguin amb els sentiments de les persones per fer política. Nosaltres també pensem en les persones. Com no tindrem present aquests homes que constitueixen un dels grups de ciutadans més exemplars i benemèrits que té Espanya!”. I va afegir que els agents de Guàrdia Civil que no “s’integrin als Mossos” no es “diluirien en l’èter sideral”, sinó que continuarien “posant les seves reconegudes aptituds al servei del poble espanyol, igual com ho han fet per als catalans”.
El PP acusa Sánchez de voler “eludir els controls” amb el mateix mecanisme que va utilitzar Aznar
Una altra de les crítiques que ha llançat el PP a la iniciativa pactada entre Junts i el PSOE és el fet que la norma s’hagi registrat al Congrés dels Diputats com a proposició de llei i no com a projecte de llei. Les proposicions de llei són les que presenten els grups parlamentaris (en aquest cas, el Socialista i el de Junts), mentre que els projectes de llei són potestat del Consell de Ministres. “El presenten com a proposició i no el presenta el govern espanyol com a projecte de llei per evitar-se informes vinculants del Consell d’Estat i d’altres organismes i per eludir un seguit de controls”, va criticar Miguel Tellado.
En concret, la Llei Orgànica del Consell d’Estat estipula (des del seu redactat primigeni del 1980) que el Consell d’Estat, que és l’òrgan consultiu suprem del govern espanyol, “haurà de ser consultat” en els avantprojectes de llei orgànica de “transferències o delegació de competències estatals a les comunitats autònomes”. Per tant, tramitar la nova llei en forma de proposició de llei estalvia al PSOE haver de demanar un pronunciament jurídic al Consell d’Estat, cosa que podria qüestionar alguns dels preceptes o podria retardar la seva tramitació. Ara bé, la llei que va donar lloc a la transferència de competències en trànsit el 1997 també es va registrar com a proposició de llei i va ser presentada tant pel PP com per CiU. Aznar va utilitzar el mateix mètode que ara el PP desaprova.
L’article 150.2 ha servit per ampliar les competències de les Canàries, el País Valencià i les Balears
“És bastant curiós que calgui transferir-les a una comunitat autònoma i no a d’altres”, va lamentar ahir Miguel Tellado. Tanmateix, no és la primera vegada que l’article 150.2 s’utilitza per enfortir les competències d’un govern autonòmic en concret. De fet, les dues primeres vegades que es va fer va ser amb aquest propòsit. El president del governe espanyol era Leopoldo Calvo-Sotelo i la Moncloa va dur a terme aquesta via per igualar des del principi a les Illes Canàries i al País Valencià amb les anomenades comunitats de primer grau, les que van aconseguir l’autonomia per la via ràpida (el País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia). A les Canàries i al País Valencià se’ls van transferir, entre altres, les competències exclusives en agricultura, ramaderia i indústria, les competències per legislar i executar en educació, mitjans de comunicació, salut, medi ambient i seguretat social i les competències per executar en àmbits com els museus, els arxius, el salvament marítim, els productes farmacèutics i els ports i aeroports d’interès general. Més tard, el 1996, es va transferir a les Illes Balears la competència d’execució de la legislació de l’Estat en matèria de comerç interior.
D’altra banda, l’article 150.2 va ser utilitzat en el marc del Pacte Autonòmic del 1992, amb Felipe González a la Moncloa, per ampliar les competències de les comunitats que van accedir a l’autonomia a través de la via lenta (que culminaria el 1994 amb les corresponents reformes dels Estatuts). Prèviament, el 1987 també se’ls havien delegat les facultats en matèria de transport per carretera i per cable. Posteriorment, ja sota la presidència de José María Aznar, es va afegir a Galícia a aquesta transferència de competències.