L’ombra de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, i la seva condició de confident dels serveis d’intel·ligència espanyols, el CNI, és una de les grans incògnites -tot un secret d’Estat- encara obertes sobre els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. Avui en fa sis mesos.

Aquella calorosa tarda del 17 d’agost del 2017, 13 persones van morir mentre passejaven per la Rambla en ser atropellades brutalment per la furgoneta que conduïa un dels membres del comando de l'imam; dues més van perdre la vida després -una de les quals apunyalada en la fugida del conductor del vehicle- i més de 100 van resultar ferides. Estat Islàmic (EI) va assumir l’autoria dels atemptats.

Hores més tard, una dona moria a Cambrils a mans dels ocupants d’un vehicle que fugia de la policia. El dia abans, dos membres del comando -un dels quals era l’imam de Ripoll- havien mort en l’explosió d’una casa a la urbanització Montecarlo d’Alcanar, on el grup terrorista guardava més d’un centenar de bombones de butà. 

Segons els investigadors, els gihadistes planejaven un gran atemptat en un monument de Barcelona, possiblement la Sagrada Família. En fracassar aquest pla arran de l'accident d'Alcanar, haurien optar per l’atropellament massiu en plena Rambla de Barcelona. Un mètode especialment mortífer usat els mesos anteriors a Niça, Berlín, Londres, Estocolm i  París que va deixar desenes de morts. 

Trapero i Forn

Els Mossos d’Esquadra, en una operació llampec coordinada pel major Josep-Lluís Trapero i el conseller d’Interior Joaquim Forn, i que la ciutadania commocionada va poder seguir gairebé en directe, van aconseguir neutralitzar el comando, fulminant en un tiroteig 5 dels seus membres a Cambrils. Trapero va ser destituït del càrrec en aplicación del 155 i Forn és pres preventiu a Estremera des de fa més de 100 dies pels fets del referèndum de l’1-0.

El novembre passat, el CNI va admetre que havia contactat amb Es Satty quan complia presó per tràfic de drogues a la presó de Castelló. El contacte es va fer “seguint els protocols i com fan totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. Tot indica que l’imam va crear la cèl·lula a partir de contactes a la presó i, ja a Ripoll, mitjançant l'adoctrinament de joves de la població. Era encara confident del CNI quan es van produir els atemptats? És la gran pregunta, la terrible qüestió que plana sobre els atemptats del 17-A.

Silencis de Madrid

Precisament, l'ajuntament de Ripoll ha demanat ser acusació en el procés judicial obert pels atemptats, informa ACN. Des del consistori volen accedir a "tota la informació" per aconseguir arribar "fins al final". L'alcalde, Jordi Munell, ha denunciat els "silencis" i la manca de respostes per part del govern espanyol i el Ministeri d'Interior sobre la vinculació de l'imam amb el CNI. "Sempre tindrem la pregunta a la ment: si algú tenia la informació, es podria haver evitat? (...)

Aquell 17 d’agost, les policies estatals van tenir un paper més que secundari en la crisi, tot el contrari del que va succeir al referèndum d’independència de l’1 d’octubre. El dia dels atemptats, la presència a Barcelona del president Mariano Rajoy i el seu ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va ser gairebé sobrera davant la capacitat de control de la situació exhibida pel Govern i la policia catalana en l’atemptat més greu comès en territori de l'Estat espanyol des de l’11-M.

No tinc por

Aquells dies negres, els racons de la lluminosa Rambla que van ser escenari de la tragèdia, com ara la zona del  mosaix del Pla de l'Os o la font de Canaletes, es va convertir en un improvisat memorial popular per les víctimes. El dissabte de la setmana següent als atemptats, els màxims responsables del govern espanyol i els partits i el Rei Felip VI -en una decisió inèdita en un cap de l’Estat- van encapçalar amb el president Carles Puigdemont i la resta del Govern la manifestació al passeig de Gràcia presidida per l’eslògan “No tinc Por”.

En la manifestació del passeig de Gràcia van aparèixer estelades preventives en algunes fileres de la marxa. L'independentisme va intentar evitar que els grups unionistes aprofitessin la concentració, de fort impacte mediàtic, per sembrar Barcelona de banderes espanyoles. Des de Madrid es va enviar un missatge clar: els brutals atemptats havien de servir per fer una reflexió sobre el full de ruta del procés independentista, és a dir, per aturar-lo. 6 mesos després, Puigdemont i 4 membres del seu Executiu estan exiliats a Brussel·les. I la resta del Govern ha passat per la presó o encara hi és.