Dos anys després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, continua oberta la investigació que ha de desembocar en el judici.

El jutge Fernando Andreu va encarregar una investigació policial per determinar si els atemptats de Barcelona i la cèl·lula terrorista que els va perpetrar tenia connexions internacionals i si estava en contacte amb els grups terroristes de Bèlgica, França i Gran Bretanya, on hi havia hagut els atacs dels últims anys.

Tot i que la fase d'instrucció encara no està acabada, que hi ha 3 peces secretes i que s'han acreditat seguiments de viatges a Bèlgica dels terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, fonts de la investigació asseguren que fins ara no s'ha trobat cap connexió internacional amb altres cèl·lules terroristes. També es descarta la connexió a partir del material explosiu trobat. No es van fer servir ni els mateixos materials ni la mateixa metodologia.

La policia reconstrueix en el sumari els diversos viatges que fan els diferents membres de la cèl·lula a Bèlgica i França, però no ha quedat acreditat que tinguessin relacions amb altres terroristes. De fet, en el sumari que es va fer públic ara fa un any, es reprodueix la declaració del terrorista supervivent dels atemptats que assegura haver escoltat una conversa on es parla d'un segon grup terrorista assentat a França que pretenia entrar a Catalunya. Però un any després, tampoc ha quedat acreditada l'existència d'aquesta cèl·lula.

Seguint la pista

Un any abans de l'atemptat apareix una amenaça terrorista contra la Sagrada Família. Els investigadors creuen que coincideix amb el moment de radicalització de la cèl·lula dels joves de l'atemptat a Barcelona. Era el 9 d'agost del 2016. Els Mossos d'Esquadra investigaven la imatge que va difondre Daesh, on es veuen diferents monuments de tot el món. Per primera vegada en una imatge d'aquest tipus apareix un monument de Barcelona: la Sagrada Família. El símbol barceloní compartia missatge amb la Torre de Pisa, l'Estàtua de la Llibertat, el Coliseu de Roma, el Big Ben de Londres i l'Òpera de Sidney. Sobrevolant els monuments, dos avions comercials que recorden els atemptats a les Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre del 2001. 

Entre la documentació trobada hi ha indicis que la Sagrada Família podia ser un dels objectius i que la cèl·lula podia haver rebut la influència de Daesh. Però no consten proves que ho acreditin. 

L'any 2006, l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty va estar relacionat amb l'operació Xacal. Es Satty va compartir cel·la amb Belgacem Bellil, que posteriorment es va immolar a l'Iraq i va matar 19 soldats italians.

Anys més tard, Abdelbaki Es Satty va rebre quatre "visites policials" al centre penitenciari Castelló I, on complia condemna per tràfic de drogues. Va ser entre els mesos d'abril i juny del 2012 i la darrera el 17 de març del 2014, un mes abans que abandonés la presó. En concret, consta que Es Satty va ser visitat pels agents de la Guàrdia Civil els dies 5 d'abril, 24 de maig i 26 de juny del 2012. I que hi va haver una visita d'agents del CNI el dia 17 de març de 2014, és a dir, mesos abans que es constituís el grup terrorista que perpetraria els atemptats.

Els viatges

El sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils reflecteix l'interrogatori de Mohamed Houli Chemlal. Houli Chemlal explica que Younes Abouyaaqoub i Omar Hychami van fer un viatge a Marsella i a París. "Aquesta nit vam dormir a casa meva i, l'endemà, vam anar a Alcanar on es trobaven Mohamed Hychami i Youssef Aallaa. Younes i jo ens vam quedar i Omar va marxar", relata. La dada coincideix amb l'informe policial que s'obté de la col·laboració amb la policia francesa que ratifica que Abouyaaqoub i Hychami van estar a França i que van comprar unes targetes de telèfon mòbil.

"Quan era a Alcanar vaig sentir com Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hychami i Youssef Aalla, que es trobaven al porxo, parlaven entre ells. El primer que vaig sentir és que parlaven de dos homes que es movien molt amb l'imam i que feien viatges a França i a Bèlgica, que aquests homes eren els que manaven per ell, que eren gent de diners i que ens ajudarien; d'ells no en sé res més", prossegueix Mohamed Houli Chemlal en la seva declaració.

De la conversa Houli Chemlal conclou que hi ha una altra cèl·lula gihadista a França que podria entrar a Catalunya per Andorra i atemptar a Lloret de Mar: "Una altra cosa que els vaig sentir dir, que és pel que tinc por, per la meva família, és que deien que no estàvem sols, que coneixien un altre grup. Que l'imam coneixia un altre imam que tenia un altre grup com nosaltres, de vuit o nou persones. Aquest grup era de França i que tenien pensat passar a Espanya per Andorra, comprar armes i atemptar a Lloret de Mar. Volien atemptar contra l'Ajuntament i la Policia. Jo no sé si ho volien fer de manera coordinada amb nosaltres o no". Però d'aquest viatge i d'aquests individus no apareix enlloc informació nova.

Altres membres de la cèl·lula havien fet altres viatges a Suïssa i Alemanya del 18 al 20 de desembre del 2016, a París i Brussel·les els dies 25 a 28 de desembre del 2016, amb el mateix Audi A-3 que després es faria servir en l'atemptat de Cambrils.

A més, setmanes abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils Moussa Oukabir va anar a París. Va explicar al seu germà que hi havia anat amb moto i amb un amic. Entre els amics d'Oukabir, n'hi ha dos que tenien motocicletes de gran cilindrada: Mohamed el Ghazi i Youness Abouyaaqoub.

Les darreres informacions sobre la relació entre l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty i el CNI han portat al pare del nen mort a la Rambla, Javier Martínez, que forma part d'una de les acusacions, a demanar una investigació detallada i que s'inclogui en la instrucció del cas. 

El judici

El judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils no té data i, tot i que la investigació està avançada, la instrucció està encara molt lluny de tancar-se. Falta resoldre les darreres diligències presentades pel pare del nen mort a la Rambla, Javier Martínez, i fer tots els escrits d'acusació i defenses.

Les parts preveuen que no hi haurà judici fins d'aquí un any o fins al 2021.